Victorians a Cerdanyola
26/01/2012 4 comentaris
Com segur que ja sabeu, aquest 2012 es compleixen els 200 anys del naixement de Charles Dickens. El «dia D» serà el 7 de febrer, però ja fa setmanes que l’aniversari ha començat a generar una esplèndida abundància de reedicions de l’obra de Dickens, articles a la premsa i a internet, adaptacions televisives, grans exposicions temàtiques i publicacions de tota mena relacionades amb els llibres, la vida i el món de l’autor. Una festa, vaja, per a tots els lectors del món que alguna vegada ens hem emocionat amb les novel·les del clàssic més universal (amb permís de William Shakespeare) de les lletres angleses. Només aquest aniversari ja convertiria aquest any literari que tot just encetem en un de molt especial; però resulta, ai, que els 200 anys de Dickens no són l’única efemèride literària que promet de mantindre’ns ocupats durant tot aquest 2012 als lectors de cor més victorià.
Ara fa 125 anys, un jove oftalmòleg escocès sense gaire èxit professional va publicar la seva primera novel·la a les pàgines d’una modesta revista anomenada Beeton’s Christmas Annual. La novel·la, una història de misteri plena d’anglesos excèntrics, de mormons venjatius i de simpàtics policies més aviat maldestres, portava per títol Estudi en escarlata; el nostre oftalmòleg l’havia escrit un any abans aprofitant el massa temps lliure que li deixava la seva consulta mèdica, situada a la ciutat costanera de Southsea i gens concorreguda. Ni aquesta primera publicació a l’esmentada revista, ni la seva posterior edició en format de llibre l’any següent van aconseguir atreure l’atenció del públic lector de l’època sobre una novel·la que, coses de la vida, estava destinada a fer història. Perquè el món encara no ho sabia, però havia nascut uns dels mites essencials de la literatura moderna: Sherlock Holmes.
200 anys del naixement de Charles Dickens. 125 anys del naixement de Sherlock Holmes. Com ja us imaginareu, a la biblioteca Ca n’Altimira no podiem passar per alt aquesta doble ocassió de deixar-nos endur pel nostre victorianisme orgullós i declarat. I què és allò que tenen en comú els llibres de Dickens i els d’Arthur Conan Doyle? Què és allò que comparteixen Oliver Twist i Irene Adler, Mycroft Holmes i el senyor Pickwick, David Copperfield i l’inspector Lestrade? Què és allò que unifica als nostres cors, a la nostra imaginació, els mons particulars del novel·lista anglès més gran i del personatge anglès més viu de tot el segle XIX?
La resposta, és clar, és: Londres. El vell Londres victòria. El Londres de la reina Victòria, la sobirana més llongeva de tota la llarga història de la monarquia britànica, que va ascendir al tron quan Dickens terminava la seva primera novel·la i que va morir només uns mesos abans que Sherlock Holmes tornés de la tomba per resoldre el misteri del gos espectral que perseguia els descendents d’Hugo de Baskerville.
64 anys són temps més que sobrat perquè qualsevol ciutat canviï de rostre, d’humor i de maneres fins a límits irreconeixibles. Fins i tot una metròpolis amb la llarguíssima història i la forta personalitat de Londres va haver de patir, necessàriament, grans transformacions al llarg d’un regnat que va conèixer tota mena de vicissituts i de trasbalsos. La ciutat que Charles Dickens (1802-1870) va viure i retratar no és, no pot ser, la mateixa ciutat que va reflexar als seus llibres Arthur Conan Doyle (1859-1930). La nostra imatge del Londres victorià és, així, una barreja de totes dues ciutats: la ciutat jove i puixant, bullent d’una vida a la corda fluixa, plena alhora d’oportunitats i d’injustícies, per la que es mouen els personatges de les novel·les de Dickens, i la ciutat més moderna, més descreguda, molt més fosca, que es el cau decadentíssim dels misteris que s’ofereixen al cervell de Sherlock Holmes. Dues ciutats que en fan una de sola, mítica i molt, molt atractiva.
Així que, a partir d’aquest mateix moment, queda oficialment inaugurat el nostre Gran Any del Londres Victorià a Cerdanyola. El 2012, a Ca n’Altimira, no serà l’any de la fi del món dels maies: serà l’any de la celebració d’un món exquisidament imaginari que viu per sempre en alguns dels nostres llibres i pel·lícules preferits. Amics i amigues d’aquest bloc; amigues i amics de la nostra biblioteca: si vosaltres també teniu ni que sigui un raconet victorià al vostre cor, fareu bé de no allunyar-vos massa de Ca n’Altimira durant aquest 2012. Us prometem un any ple de literatura i de cinema, d’anglofilia i de passió per la ciutat que Doyle i Dickens (i tots els altres personatges, reals i imaginaris, que ompliren d’història i de vida el Londres victorià) van llegar-nos tan generosament al seus lectors del futur.
El viatge comença el 7 de febrer. Us hi apunteu?













