Propòsits de Cap d’Any

Nick Hornby, En picado. Barcelona: Anagrama.

La darrera novel·la de Nick Hornby s’inicia a la taulada d’un gratacels londinenc conegut com “la Torre dels Suïcides”. Mentre tota la ciutat celebra la nit de Cap d’Any, quatre personatges sense cap relació entre sí coincideixen en aquest espai amb un mateix (i ben evident) propòsit. Martin era el presentador d’un conegut programa matinal de televisió fins que el van descobrir mantenint una relació amb una noia menor d’edat; Maureen, una mare soltera de fermes creences religioses, ja no suporta més la seva vida exclusivament dedicada a tenir cura d’un fill discapacitat; JJ és un jove nord-americà que somniava convertir-se en estrella del rock i que ara es troba sense grup, sense núvia i amb la perspectiva d’un gris futur com a repartidor de pizzes; i Jess és una adolescent rebel i molt malparlada a la qual acaba d’abandonar la seva parella, un noi que li té una por immensa. Cadascun d’ells ha pujat a la taulada d’aquest gratacels amb la ferma intenció d’acabar amb tots els seus problemes, però la presència dels tres altres estranys fa que la seva decisió comenci a trontollar.

Nick Hornby s’ha anat convertint durant els darrers anys en un dels escriptors més llegits (i també imitats) de l’actual narrativa anglesa, gràcies a novel·les com Alta fidelitat i Cómo ser buenos. La seva virtut més evident és el sentit de l’humor: parli del que parli, sigui quin sigui el seu tema, Nick Hornby aconsegueix que cadascuna de les pàgines dels seus llibres provoquin un somriure en el lector. I En picado no n’és cap excepció. La història d’aquests quatre personatges desesperats, estranys i humaníssims, està narrada amb un sentit de l’humor omnipresent que té el seu vehicle perfecte en la pròpia estructura de la novel·la: una successió de breus capítols on s’alternen les veus de Martin, Maureen, Jess (menció especial per a aquest personatge, inoblidable) i JJ, oferint una visió polifónica i sovint dispar de la llarga sèrie d’esdeveniments en què es veuen implicats aquests quatre suïcides insegurs des del mateix moment en que decideixen baixar de la taulada del gratacels i donar-se un temps de reflexió abans de fer res d’irreparable.

Personatges propers i entranyables, escriptura brillant, ritme sempre àgil i un humor intel·ligent present gairebé a cada línia: un llibre, en definitiva, molt i molt recomenable.