Paul Auster, El Palau de la Lluna. Barcelona: La Butxaca.
Ara fa tot just quatre dècades, el mateix any que Neil Armstrong es passejava davant les càmeres per la superfície de la lluna i pronunciava una de les frases més famoses de tots els temps, un jove amb nom d’explorador llegendari vivia una aventura que hauria de canviar la seva vida per sempre. L’amor, la misèria, la por i la soledat, l’autoconeixement i la búsqueda del pare… tots els ingredients de la gran tragèdia clàssica hi són presents en aquesta novel·la enlluernadora, alhora fosca i plena de llum, que captiva des del seu primer paràgraf i sembla escrita en un perpetu estat de gràcia.
Marco Stanley Fogg, el narrador/protagonista de la història, comença el llibre deixant-se enfonsar inexplicablement dins la misèria en un acte cent per cent bartleby i l’acaba atravessant a peu els Estats Units en una escena que mai no oblidareu. Ell és potser el personatge més aconseguit de Paul Auster, i aquesta és, en la meva opinió, la seva millor novel·la. Si en llegiu les trenta primeres pàgines i sou capaços de no continuar fins al final, és que sou d’una espècie lectora molt diferent a la meva.
4 respostes fins ara
Matilde Urbach // 01/07/2009 a 9:17
Hi estic tan d’acord que ploraria.
Espai de llibres // 01/07/2009 a 15:36
M’encanta estar d’acord amb algú que té un nom tan borgesià… Salutacions!
Aina // 03/09/2009 a 15:29
La teva entrada va fer que em compràs el llibre. Em va encantar! No és el primer que llegesc de’n Auster, però si que l’he trobat “tancat”, vull dir amb inici i final no tan obert com els altres que havia llegit. Enhorabona per les teves recomanacions d’estiu. He tret alguns títols per a la meva llista d’espera
Espai de llibres // 03/09/2009 a 15:36
M’alegro molt què t’agradés el llibre, Aina! A mi és el què més m’agrada de tots els de Paul Auster, i això què en té molts de molt bons. Després d’aquest, em quedaria amb “La música de l’atzar” i amb la “Trilogia de Nova York”. Empatats, segurament. I dels més recents, “El llibre de les il·lusions” i “Bogeries de Brooklyn”.
Si llegeixes algun altre dels recomanats, ja em diràs què tal. Salutacions!