Vladimir Nabokov, Lolita. Barcelona: Anagrama.
Si vosaltres sou d’aquells que teniu la sort de no haver llegit encara cap llibre de Vladimir Nabokov, deixeu-me que us faci una recomanació: abans de posar-vos amb aquesta novel·la, oblideu-vos de tot el que creieu saber sobre ella. Oblideu-vos de la vella pel·lícula de Stanley Kubrick amb James Mason i Peter Sellers. Oblideu-vos (no us costarà gaire) del remake de Jeremy Irons a les ordres d’Adrian Lyne. Oblideu-vos de tota la mitologia eròtica que envolta el llibre, i oblideu sobretot la imatge que pogueu tenir de la seva protagonista homònima. Lolita és una nena de dotze anys massa espavilada per a la seva edat, en això estem d’acord, i Humbert Humbert és un home de mitjana edat amb tota classe de desequilibris emocionals que mostra un interès desmesurat per «la tendra bellesa de les nínfules»… Però res d’això té a veure amb la màgia portentosa del llibre que sou a punt de llegir.
El que fa de la novel·la de Nabokov una veritable meravella, el que la converteix en una de les millors novel·les de tot el segle XX, no és la història volgudament escandalosa del pedòfil més o menys seduït per la nena perduda. O si més no, no és només això (tot i que, com a història, la barreja de road novel esbojarrada i pervers conte d’amor que ens explica Nabokov és bona de veritat). El que fa de Lolita un llibre que no us podeu estar de llegir sota cap circunstància és, en essència, el mateix que fa de Vladimir Nabokov un dels novel·listes més fascinants que mai tindreu ocassió de llegir: una escriptura felicíssima, alhora lírica, precisa i sensual, que neix arrelada en un amor total per les paraules i que té una força visual, una elegància i una plasticitat gairebé inigualables.
Una advertència: la veu de Humbert Humbert, narrador profundament egomaniac i protagonista veritable de la novel·la, és absolutament inoblidable. Llegir les seves reflexions és ficar-se dins el cervell de la bèstia… i fer-se, per sempre més, amic d’ella. Des del principi sabem que el decandent europeu Humbert és un pervertit i que la jove nord-americana Lolita és la seva víctima, però el cas és que no podem deixar de sentir una certa simpatia per ell. I això resulta molt inquietant…
8 respostes fins ara
matilde // 02/07/2009 a 10:04
Dos de dos!
Bé per la tria i molt bé per a qui escriu el que escriu. Què m’està passant?
Biel Barnils // 02/07/2009 a 15:17
Un gran llibre d’un gran escriptor!
Espai de llibres // 02/07/2009 a 16:36
Tan estrany és que estiguem d’acord, Matilde? A veure si els propers dies seguim la ratxa!
Un escriptor grandíssim, Biel. Has llegit “Foc pàl·lid” i “La defensa”? Després de “Lolita”, són les meves novel·les de Nabokov preferides. I fins i tot et diria que amb “Foc pàl·lid” m’ho vaig passar encara millor que amb “Lolita”. El crític literari que hi fa de narrador està tan boig i és tan brillant com Humbert Humbert, però resulta molt més entranyable.
Salutacions!
matilde // 02/07/2009 a 17:50
Ei, acabo de repassar el bloc ó blog o com carai s’hagi de dir.
En arribar al post Borges mai no va existir, de poc que no em desmaiu. Patam, el poema. Insisteixo, què m’està passant? No et diràs Jorge Luis?
Siguis qui siguis, bona feina.
Imma C. // 02/07/2009 a 18:04
Hola,
m´han dit que recomanereu un llibre cada dia, em sembla fantàstic.
Si em permeteu un suggeriment: penseu en les dones que escriuen o han escrit, no vull parlar de manera matemàtica, però…
L´estiu passat una emissora de ràdio comentava un llibre cada dia i se´n llegien fragments, d´uns 25 llibres i havia 2 llibres de dones.
Espai de llibres // 02/07/2009 a 19:20
No em dic Jorge Luis, Matilde… Però, amb permís de David Foster Wallace, Borges és el meu escriptor preferit de tots els temps. I m’encanta que t’agradi el bloc!
Moltes gràcies pel teu comentari, Imma. A les recomanacions hi haurà moltes dones, ho prometo. Tres noms només per començar: A. M. Homes, Zadie Smith i Amélie Nothomb. Tres de les meves escriptores actuals preferides.
Salutacions!
Robert // 09/07/2009 a 10:38
A mi DFWallace m’agrada molt també, ara reconec que no he acabat la broma infinita,…en el darrer llibre hablemos de langostas hi ha un article genial sobre una convenció de cinema,..m’agrada més el Wallace periodista que el novelista-cuentista….i Borges, no, més aviat no m’agrada gaire…si us agrada Borges us recomanao Marcel Schowb (no estic segur que s’escrigui així)
Espai de llibres // 09/07/2009 a 14:54
Doncs dóna-li una altra oportunitat a “La broma infinita”, Robert. És un llibre que demana temps i paciència, però, si et fiques en ell, és increïble. I els seus relats també són boníssims, sobretot (per al meu gust) els de “La niña del pelo raro” i alguns de “Entrevistas breves…”, com el de “La persona deprimida”. Sobre els seus articles i reportatges, coincideixo del tot amb tu: són un plaer de principi a final.
Borges, crec que és un d’aquests escriptors que o l’adores o no t’interessa gens. Jo et recomanaria que li donessis una oportunitat a “Ficciones”.
Salutacions!