Lectures d’estiu: «Pastoralia»

George Saunders, Pastoralia. Barcelona: Debolsillo.

Vivim en un món que és molt estrany. Només cal veure els diaris per comprovar-ho. A Centreamèrica, hi ha exercits que fan cops d’estat per evitar que presidents democràticament escollits facin un cop d’estat. A la Xina, l’eina més representativa de la nostra societat de la informació occidental serveix per no informar (=per incomunicar) a tot un poble d’acord als desitjos d’un Govern no gaire transparent. A casa nostra, els mateixos que a Sant Jordi es fan fotos envoltats de llibres a les Rambles volen fer-nos pagar per agafar llibres en préstec a les biblioteques. I després està Berlusconi. Vivim en un món que és ben estrany… però, per fortuna, també tenim uns quants escriptors i escriptores que, amb les seves ficcions igualment estranyes, han acceptat el repte d’ajudar-nos a comprendre una mica millor aquesta realitat nostra tan… tan… surreal?

L’estadounidenc George Saunders és un d’aquests escriptors. Les seves dues col·leccions de relats curts publicades a casa nostra, Pastoralia i Guerracivilandia en ruinas, són unes divertidíssimes antologies del disbarat que funcionen a la perfecció com a retrats lleugerament deformats (però no gaire) d’aquest món nostre del segle XXI. El clàssic subgènere sci-fi de la distopia poques vegades ha resultat tan convincent, tan aterridorament plausible, com en aquests contes plens de feines absurdes i alienants i d’incomprensibles maquinàries de poder que actuen d’acord a una lògica que no és la nostra. 

Els personatges de George Saunders treballen com a figurants en parcs temàtics absurds i decadents i conviuen amb tota mena de fantasmes que resulten encara més tristos que ells… i nosaltres no podem sinó identificar-nos plenament amb els seus ridículs patiments.  El parc d’atraccions és, precisament, el símbol més reconeixible de la narrativa d’aquest escriptor: l’espai que representa millor que cap altre el món artificial, hiperregulat i fèrriament teledirigit cap al qual sembla que volen portar-nos. Si no ens espavilem, semblen dir-nos les ficcions recollides a Pastoralia, també nosaltres acabarem vestits d’homes de les cavernes i posant davant les càmeres d’un grup de japonesos addictes a l’entreteniment organitzat.

George Saunders és un mestre en fer que alguns dels nostres hàbits més quotidians se’ns mostrin com allò que són en realitat: horrors intolerables i inhumans que, inexplicablement, hem assumit com a necessaris. Jo pagaria molts diners per llegir un relat seu sobre una tarda de compres a Ikea: segur que seria tota una experiència. De moment, però, ens haurem de conformar amb el que ja tenim: un llibre tan fascinant, inquietant i divertit com aquest Pastoralia.