El quinto en discordia

A les primeres pàgines d’El quinto en discordia, un nen llença sobre un altre una bola de neu que impacta sobre una dona embarassada i provoca el neixement prematur del seu fill; molts anys després, al capítol final del llibre, el secret que ocultava aquesta bola de neu acaba causant la mort de qui la va llençar. Així, el destí desfermat per aquell fet casual vertebra les vides dels dos nens que jugaven amb la neu, i també la del que va néixer prematurament com a conseqüència de l’accident. Boy Staunton, el nen que va llençar la bola, es convertirà en un famós milionari abans de morir assassinat; Dunstan Ramsay, qui la va esquivar, viurà una fosca vida d’estudiós i professor sempre a l’ombra del seu amic; Paul Dempster, el fill de la dona que va rebre l’impacte, acabarà convertit en un il·lusionista de fama mundial. Cadascun d’aquests personatges és el protagonista d’una de les tres novel·les de la Trilogia Deptford, l’obra mestra de l’escriptor canadenc Robertson Davies.

A El quinto en discordia, la primera novel·la de la trilogia, és Dunstan Ramsay qui ens explica la seva vida. L’ambient enrarit del seu poble natal de Deptford, la seva fascinació gairebé religiosa per la mare de Paul Dempster, l’experiència com a combatent a la primera guerra mundial, la carrera com a professor i com a hagiògraf, els seus viatges i, per sobre de tot, la seva relació amb Boy Staunton (l’antítesi gairebé perfecta de la seva pròpia persona) i els seus encontres impossibles amb Paul Dempster. El destí, sovint en forma d’atzar i de vegades fins i tot de miracles, plana sobre tota la seva vida, i la més gran evidència d’això és la forma en què el seu camí es va creuant amb el de Dempster, fugit de Deptford quan era un nen i convertit amb els anys en un il·lusionista que es fa dir Magnus Eisengrim. Però no és fins al final de la novel·la quan Dunstan Ramsay comprèn quin és el seu veritable paper en el drama que va iniciar-se aquell matí de la seva infantesa: cinquè en joc, el destí l’ha fet servir com a vehicle per propiciar l’encontre final entre Boy Staunton i Paul Dempster. Les conseqüències d’aquest encontre s’esclariran en les altres dues parts de la trilogia, Mantícora i El mundo de los prodigios.

Guardonada amb el Premi Llibreter 2006, El quinto en discordia reuneix en les seves 360 pàgines una història atractiva, uns personatges ben vius i una escriptura precisa i plena d’elegància.

Fitxa al nostre catàleg

Fitxa editorial

Arthur i George

L’any 1903, el molt respectable Sir Arthur Conan Doyle va decidir d’implicar-se en les desventures judicials de George Edalji, un jove advocat d’origen parsi condemnat per uns delictes dels quals ell es declarava innocent. El creador de Sherlock Holmes va imposar-se la responsabilitat de demostrar aquesta innocència, i, per tal de fer-ho, va seguir el mateix mètode que tant d’èxit li havia donat a la seva pròpia criatura. L’objectiu de Doyle, l’acurada investigació dels fets dels quals s’acusava a Edalji i el descobriment del vertader culpable, va quedar complert només a mitjes. Les implicacions racistes de l’acusació contra Edalji, però, i la flagrant injustícia comesa sobre la seva persona, no trigarien a portar el cas a totes les primeres planes de la premsa de Londres, convertint Conan Doyle en allò que ell, en el fons, sempre havia aspirat a ser: la perfecta imatge del cavaller britànic.

A primera vista, la relació entre els dos homes, l’acusat George Edalji i el seu defensor Sir Arthur Conan Doyle, no podia ser més asimètrica: d’una banda, un jove fosc, tímid i de caràcter apocat, sense més interés a la vida que la seva carrera; de l’altra, una celebritat nacional respectada per tothom, un escriptor de fama i prestigi mundials que semblava posseir tot allò que un home pot desitjar. La breu reunió dels destins d’aquests dos homes dispars és la matèria d’Arthur i George.

Nascut a Leicester l’any 1946, Julian Barnes va donar-se a conéixer a tot el món amb una altra història protagonitzada per un famós escriptor: l’enlluernadora El loro de Flaubert. La història de Gustave Flaubert, narrada de forma discontínua i parcial en forma de cronologies, diccionaris o reculls de cites, s’anava entrellaçant en aquell llibre amb la del propi narrador de la novel·la, un intrigant personatge fascinat per la figura del gran escriptor francès. L’estructura d’Arthur i George, en canvi, és molt més tradicional: les històries dels dos personatges protagonistes es van alternant en un estricte ordre cronològic des de les seves infanteses fins al final de les seves vides. A canvi, el que ofereix Julian Barnes en aquesta novel·la és el retrat interior (detallat, il·luminador, perfecte) de dos homes complexos.

D’especial interès resulta la figura de Sir Arthur Conan Doyle, plena de contradiccions: home de ferms principis morals, és infidel durant anys a la seva dona malalta; creador del cent per cent racional Sherlock Holmes, es deixa endur per les irracionals creences espiritistes; imatge paradigmàtica del triomfador a ulls de l’opinió pública, viu immers en una greu crisi personal… El cas de George Edalji és per a ell una oportunitat de distraure la seva atenció dels seus propis problemes i entregar-se a una causa indubtablement noble: és, potser, l’ocasió de posar-se a l’alçada de la seva pròpia imatge. Sir Arthur Conan Doyle lluitant contra ell mateix; Sir Arthur Conan Doyle exercint de Sherlock Holmes. El resultat és una novel·la de lectura apassionant.

Fitxa al nostre catàleg

Fitxa editorial

Pàgina web de l’autor

Cartero

El carter que dóna títol a aquesta novel·la de J. Robert Lennon no té res a veure amb el famós personatge autobiogràfic de Charles Bukowski. Albert Lippincott no beu més del compte, ni és un rodamón impenitent, ni es fa amb dones de dubtosa reputació; al menys que se sàpiga. La seva vida és, en aparença, un model de placidesa: és un divorciat sense fills ni compromisos, viu en una petita ciutat gairebé idíl·lica i té una feina de carter que li agrada moltíssim. Tant li agrada en realitat aquesta feina, que de vegades no pot evitar llegir el correu que ha de repartir i, segons com, fer desaparèixer algunes cartes del seu interès. I així és com comencen tots els seus problemes.

Cartero té moltes coses bones, començant per la pròpia creació del seu personatge central i acabant pels flashbacks que puntuen tota la novel·la, alguns dels quals són en si mateixos veritables relats de primera categoria.  Però, com que a l’Espai de llibres tenim predilecció pels espais inexistents minuciosament imaginats, el què a nosaltres més ens agrada d’aquest llibre és la manera en què, sobretot al principi, J. Robert Lennon dóna forma a la petita ciutat on treballa el nostre carter, Nestor, «una ciudad convencida de ser a la vez el centro del universo y su sobaco, según con quién hable uno, y cuándo». Albert Lippincott fa la seva ruta de carter per Nestor i nosaltres veiem (i sentit, i olorem) amb tota claredat els carrers i els paisatges d’una ciutat que mai no va existir.

Cartero és una novel·la trepidant i molt divertida, però amb un regust amarg que es va fent més i més intens segons avança la lectura.

Fitxa al nostre catàleg

Pàgina web de l’autor