Djuna Barnes, de perfil

Djuna Barnes té l’honor estrany de ser l’escriptora més longeva de tot el segle XX. I si no la més longeva en termes absoluts, que això no ho tinc comprovat, sí la més longeva d’entre totes les que van donar-se cita a París durant els anys feliços d’entreguerres. Ja hem parlat aquí alguna vegada d’aquests anys seus d’excesos parisencs, que primer li van donar El bosc de la nit i després li van treure les ganes de viure.  A París, Djuna Barnes va viure com James Joyce, va beure com Ernest Hemingway i va enamorar-se com Scott Fitzgerald; i tot i així va sobreviure durant un total de noranta anys i sis dies.

No sé de quin any és aquesta foto, però diria que aquí la mirada de Djuna Barnes ja sembla a mig desencisar. Aquesta dona seriosa i reconcentrada no és del tot la dona que posava, plena de seguretat, en aquesta altra fotografia famosa. Ni és tampoc la noia amb barret i topos i mirada somniadora d’aquesta altra.  Més que els seus ulls, és la seva boca la que sembla desencisada. Continua sent una dona confiada en les seves pròpies virtuts, però alguna cosa ha canviat.  De perfil i amb el cap descobert, Djuna Barnes sembla una escriptora que ja sap que mai més no tornarà a escriure res que s’aproximi al seu propi nivell. 

Lectures interessants sobre Djuna Barnes aquí, aquí i també aquí.