Imaginari londinenc: la boxa, el Tàmesis i dos nens sense fortuna

La boxa era un dels esports predilectes dels londinencs del segle XIX. Hi havia dues versions: la il·legal, que es practicava amb apostes, sense guants i davant un públic de classe popular, i la legal, que seguia les regles del marquès de Quensberry i era cosa de cavallers (o de senyores com les de la foto). Arthur Conan Doyle, sense anar més lluny, era un gran aficionat a totes dues versions, i va deixar-ne constància reiteradament als seus llibres. Sherlock Holmes, potser ho recordareu, era un boxejador molt competent, i algun indici tenim de què el seu amic Watson apostava en combats il·legals; però les millors pàgines boxístiques de Doyle són les recollides a les seves Historias del ring i, sobretot, a la novel·la Rodney Stone.

__

El Tàmesis no és només el riu principal (i ara ja l’únic) de Londres: també és la seva sang, el seu esperit i la seva porta al món. Pel Tàmesis van arribar les legions romanes que van fundar la ciutat fa més de dos mil anys; pel Tàmesis arribaven al segle XIX totes les mercaderies provinents de les colònies; pel Tàmesis (per un riu Tàmesis contaminat fins a límits avui inimaginables) entraven i sortien els vaixells amb notícies d’un món que, en aquell temps, semblava girar al voltant d’un únic centre anomenat Londres.

__

Una de les moltes imatges icòniques del Londres victorià són els hansom cabs, els cotxes negres de cavalls que recorrien el West End servint amb raonable comoditat, però sobretot amb elegància, les necessitats de transport d’aquells afortunats que s’ho podien permetre. La presència continua dels cavalls a la ciutat tenia, però, les seves conseqüències negatives: les deposicions dels animals, barrejades amb la pluja, embarraven molt sovint els carrers i els feien impracticables, provocant el sorgiment d’una nova professió, exercida principalment per nens com aquest que veiem a la foto, que consistia a netejar amb una escombra la calçada perquè els peatons, previ pagament d’una petita propina, poguessin creuar-la sense risc d’embrutar-se la roba.

__

I parlant d’infants poc afavorits pel destí, aquí teniu una petita víctima de la implacable justícia anglesa de l’època. Aquest nen de deu anys, el nom del qual no coneixem, va ser condemnat a setze mesos de presó pel robatori de dos conills.