Victorians eminents: Henry James Prince

Henry James Prince, nascut l’any 1811, va començar la seva vida pública destacant-se com a predicador a una petita parròquia de l’Anglaterra profunda. El seu atractiu, però, era llavors tan gran com les seves ambicions, i de seguida l’ortodòxia se li va quedar petita. L’any 1843 va fer saber al món que l’Esperit Sant havia pres possessió de la seva persona, i la previsible manca d’entusiasme amb què van rebre aquest anunci les autoritats eclesiàstiques va convèncer el nostre home de la necessitat d’abandonar la fe anglicana i buscar-se el seu propi camí. Així que va proclamar-se la reencarnació del profeta Elies i va fundar l’Agapemon, una mena de comunitat religiosa unisex que prometia als seus fidels l’accés a la felicitat, a la sabiduria i a la Glòria Divina a través d’un mitjà força habitual en aquest tipus d’aventures. Oi que ja us ho imagineu? En el moment de màxim esplendor de la comunitat agapemonita, més de mil victorians avorrits de les opcions religioses de sempre feien alegre donació dels seus diners, de les seves ànimes i, sobretot, dels seus cossos al senyor Henry James Prince, que s’havia muntat la seva pròpia capella plena de llits i de sofàs i que coronava els seus oficis practicant el sexe (de forma, diuen les cròniques, força imaginativa) amb qualsevol de les seves fidels i en presència de tota la congregació. I el cas es que la cosa li va sortir prou bé al nostre amic. Fora d’algun judici de caire econòmic i d’unes quantes campanyes públiques encetades en contra del seu xiringuito immoral, el senyor Prince no va tenir gaires problemes per continuar amb la seva vida de profeta reencarnat i sicalíptic. Va morir l’any 1899, en ple revival de la comunitat agapemonita, i sospitem que mai no va penedir-se de cap dels seus excessos.