Cinc entrevistes: «The Paris Review»

En el món de la literatura, si parlem d’entrevistes, sempre acaba sortint el nom de The Paris Review: la venerable revista nord-americana que porta ja més de mig segle fent d’aquesta pràctica periodística, sovint no gaire prestigiada, un digníssim subgènere literari. Quan tot funciona com ha de funcionar —és a dir, quan es troben un escriptor amb coses a dir, i sobretot amb ganes de dir-les, i un entrevistador atent i preparat— les entrevistes de The Paris Review es llegeixen com a autèntiques peces del millor art literari. Però és que, més enllà de la seva qualitat, les entrevistes publicades per aquesta revista tenen una altra virtut que les fa ben estranyes: el seu objectiu no és fer-nos conéixer la vida i el pensament d’un determinat escriptor; el que busquen és apropar-nos a la manera en que cadascun d’aquests escriptors s’enfronta a la pràctica del seu ofici.

En castellà, s’han publicat unes quantes sel·leccions d’aquest ja immens corpus d’entrevistes; la darrera, editada l’any 2007 per El Aleph, llueix a la seva portada noms com els de William Faulkner, Isak Dinesen, Kurt Vonnegut, Joyce Carol Oates, Salman Rushdie, Manuel Puig o Christopher Isherwood. No en conec, en canvi, cap edició catalana. (I si llegiu en anglès i sou aficionats a l’Amazon, aquí podeu tafanejar una edició en quatre volums i més de dues mil pàgines que és, de veritat, una meravella.)

Les cinc entrevistes que ara us enllaço són també en anglès, i provenen de la fantàstica pàgina web de la revista. Els arxius d’aquesta pàgina són per perdre’s-hi un parell de setmanes; feu-li una ullada i veureu. A poc que us defenseu en l’idioma de Chuck Norris, acabareu amb el disc dur de l’ordinador ple de documents en pdf i amb el cap com un (feliç) timbal. Aquí en teniu cinc petits exemples: 

• Un dels meus novel·listes vius preferits, Richard Powers, ens transmet aquí la seva passió absoluta pel gènere novel·la i la seva envejable ètica de treball. (Per cert: d’aquí uns dies, si no passa res d’estrany, parlarem d’El tiempo de nuestras canciones, un tros de novel·la que aquí va publicar Mondadori l’any 2005 i que, penso, no ha acabat de rebre tota l’atenció que es mereixia.)
• Ara que Marius Carol ha tornat a portar el nom de Truman Capote a les pàgines culturals dels diaris gràcies a la seva nova novel·la, L’home dels pijames de seda, potser és un bon moment per recordar una de les entrevistes més famoses de totes les concedides per l’autor de Música per camaleons. La teniu aquí.  
• Kingsley Amis, el pare amat i odiat alhora d’en Martin Amis, parla aquí d’un munt de coses interessants; entre elles, d’aquesta forma ben curiosa de superstició que pateixen alguns escriptors estadounidencs: la Gran Novel·la Americana.
•  Aquesta és una de les entrevistes més famoses, i amb justícia, de totes les publicades per The Paris Review. El seu protagonista és un dels grans: William Faulkner.
• I per últim, i enllaçant amb l’entrada de dilluns, aquí podeu llegir els raonaments d’un altre escriptor d’aficions poc plàcides i molt criminals: el belga (sí, com Poirot) George Simenon.   

Cinc entrevistes: Óscar Esquivias

Aquesta setmana, les nostres cinc entrevistes volen servir com a recomanació d’un escriptor que potser molts de vosaltres encara no hagueu descobert, però que la crítica ja assenyala com una de les veus més interessants de la narrativa en llengua espanyola actual. Molt allunyat de l’enrenou mediàtic (en bona part artificial) format en torn a alguns dels que, per edat, serien els seus companys de generació, Óscar Esquivias, nascut a Burgos l’any 1972, s’ha anat guanyat un sòlid prestigi que va començar a cimentar-se amb la seva primera novel·la, El suelo bendito, que va créixer exponencialment amb la seva estupenda trilogia dantesca formada per Inquietud en el paraíso, La ciudad del Gran Rey i Viene la noche,  i que ara s’ha coronat amb la concesió, al seu volum La marca de Creta, del premi Setenil al millor llibre de relats publicat l’any 2008.

La narrativa d’Esquivias és plena d’humor i sensibilitat i d’un molt particular sentit de la fantasia: un olfacte infalible que li permet de detectar allò que de meravellós hi ha a la nostra vida quotidiana. Més enllà de les seves històries, sempre interessants i entretingudes, potser el més destacable dels seus llibres és el seu ús de la llengua, d’una bellesa i una precisió gairebé inigualables.  

Proveu a llegir algun dels seus llibres, ja siguin aquests que us he comentat o, si ho preferiu, alguna de les seves novel·les per a joves. I, mentre no us decidiu, aquí teniu cinc entrevistes per anar descobrint un autor que val molt i molt la pena:  

• En aquesta molt recent entrevista publicada al Diario de Burgos, Óscar Esquivias parla, entre d’altres moltes coses, de la seva relació amb el fantàstic.
• La revista digital Literaturas.com va entrevistar Esquivias amb motiu de la publicació del seu llibre Inquietud en el paraíso.
• Una altra revista digital, Avión de papel, ens ofereix aquesta entrevista igualment interessant.
• Aquí, una entrevista publicada al blog El desván de los libros.
• I, per últim, aquí teniu l’audio d’una entrevista que van fer-li al nostre escriptor al programa Hoy por hoy de la Cadena ser.

Cinc entrevistes: Invasió britànica

Aquí teniu les cinc entrevistes d’aquesta setmana, dedicades en aquesta ocassió a la narrativa que ens arriba de les Illes:

• Durant molt de temps, Martin Amis va jugar el paper d’enfant terrible de les lletres britàniques; un paper, val a dir-ho, que l’esqueia com un guant. Fill del també novel·lista Kingsey Amis, amb qui va mantenir una relació diguem que complexa, Martin va néixer a Oxford l’any 1949 i va guanyar el seu premi important 24 anys després, amb la seva primera novel·la El libro de Rachel. Altres llibres com Niños muertos, Dinero, La flecha del tiempo i Campos de Londres van consolidar el seu prestigi i van guanyar-li una fama internacional que no ha deixat de créixer fins la publicació de la seva darrera novel·la, La casa de los encuentros. Precisament durant la presentació a Espanya d’aquest últim llibre van fer-li a Martin Amis aquesta entrevista al diari El País.
• Tres anys més gran que Martin Amis, Julian Barnes és, possiblement, el més literari dels grans novel·listes anglesos de la segona meitat del segle XX. La seva passió per Gustave Flaubert, el sant patró oficiós del gremi de narradors, va quedar reflectida a El loro de Flaubert, una novel·la originalíssima, sorprenent i absolutament genial que esteu obligats a llegir immediatament si es que encara no ho heu fet. Un altre pes pesant de la narrativa europea, Sir Arthur Conan Doyle, protagonitzava el seu últim llibre, Arthur & George, amb uns resultats que vam comentar aquí mateix al seu moment. El seu llibre més estrany, però, ben bé podria ser Inglaterra, Inglaterra, una fantasia sobre un home immensament ric que, desencisat amb l’estat actual del seu país, adquireix l’illa de Wight i pretén crear-hi una nova nació que concentri totes les virtuts perdudes de la seva estimada Anglaterra. L’entrevista que hem seleccionat correspon precisament a la gira de promoció d’aquest llibre; en ella, Julian Barnes ens ofereix un munt d’idees interesants sobre Europa, sobre el futur, sobre la literatura i també, com no, sobre Anglaterra.
• I ja que hem fet referència a Flaubert, quina millor entrevista per representar al gran Ian McEwan que aquesta titulada “Madame Bovary ha muerto”. Voleu saber a què respon aquesta afirmació tan contundent? Si heu llegit alguna de les moltes bones novel·les de McEwan, ja sabreu que val la pena que descobriu la resposta per vosaltres mateixos.
• Un altre pes pesant de la literatura universal, Henry James, és el protagonista d’una de les millors novel·les del londinenc David Lodge. A ¡El autor, el autor! trobem un James més humà i vulnerable que mai, confrontat amb la mediocritat de les seves vendes com a novel·lista i la seva incapacitat per triomfar com a autor de teatre. David Lodge parla sobre aquest llibre, i sobre unes quantes coses més, en aquesta entrevista publicada a Mèxic.
• I, per acabar, un escriptor més jove que tots els anteriors però igualment interessant: Jonathan Coe. Coe va néixer l’any 1961 i es va donar a conéixer com a novel·lista a mitjans dels noranta amb ¡Menudo reparto!, una novel·la plena d’un sentit de l’humor que és marca de la casa i també (tot i que hi ha qui discrepa d’això) del país. Més interessant encara és La casa del sueño, publicada l’any 1997 i guardonada amb el Prix Medicis. Aquí teniu una entrevista concedida per Coe l’any 2004 a La voz de Galicia amb motiu de la publicació de El club de los canallas.  

Cinc entrevistes: Els argentins

De totes les literatures que s’estan fent ara mateix al món en llengua castellana, l’argentina és, sens dubte, una de les que gaudeix de més vitalitat. La llista d’autors que estan aconseguint d’imposar les seves obres més enllà de les fronteres del seu propi país podria ser gairebé tan llarga com nosaltres la vulguèssim fer. Pel nostre recull d’entrevistes d’aquesta setmana, jo he escollit cinc noms que em semblen representatius d’una literatura que, com totes les que valen la pena i estan vives de veritat, és multiforme i molt variada.

Aquí teniu els enllaços, amb un petit comentari sobre cadascun d’ells:

• L’escriptor i crític barceloní Jorge Carrión ens ofereix, a la seva pròpia pàgina web, una entrevista amb César Aira. Novel·lista de bibliografia tan extensa com irregular, Aira, que va néixer a la inverosímil (però real) ciutat de Coronel Pringles, s’ha donat a conéixer al nostre país gràcies a llibres com Como me hice monja, La noche de Flores, Canto castrato o, més recentment, Las aventures de Barbaverde, publicats tots ells per l’editorial Mondadori.  
• Afincat a Barcelona des de l’any 1999, Rodrigo Fresán és avui dia una de les veus més personals i reconeixibles dins la nova narrativa en llengua castellana. La mutable ciutat de Canciones Tristes, escenari de moltes de les seves ficcions, funciona a manera de símbol de tot un món referencial presidit per les mitologies pop del anys 60 i 70. Llibres com Historias de santos, Mantra i, sobretot, La velocidad de las cosas, són moments claus d’una obra que parteix (amb vocació de superar-la) de la millor tradició posmoderna en clau USA. Aquí teniu una entrevista amb Rodrigo Fresán signada pel també novel·lista Robert-Juan Cantavella i publicada originalment a la ja desapareguda revista Lateral amb motiu de la publicació del seu llibre Jardines de Kensington.  (I, si no heu llegit encara cap llibre de Fresán, aquest és precisament el que jo us recomano.)
• Un altre argentí peculiar és Rodolfo Enrique Fogwill, nascut a Buenos Aires l’any 1941 i autor, entre d’altres llibres, de les novel·la Urbana i En otro orden de cosas i del relat Muchacha punk, que podeu llegir sencer a la web del propi autor. Per la xarxa corren un munt d’entrevistes amb ell; jo us enllaço aquesta publicada al diari argentí Página 12.
• Si haguéssim de fer un canon de la narrativa argentina actual, Ricardo Piglia ocuparia sens dubte un dels llocs de més privilegi. Nascut l’any 1941 (com Fogwill) a la molt borgiana localitat d’Adrogué, les seves novel·les Plata quemada, Ciudad ausente i, sobretot, Respiración artificial, són ja títols clàssics que han servit de model reconegut per a les noves generacions de novel·listes del seu país. Aquí teniu una entrevista amb Piglia que, de pas, em serveix per recomenar-vos l’interesant bloc d’entrevistes literàries que la conté.
• I, per acabar, un altre pes pesant de la narrativa amb denominació d’origen Buenos Aires: Alan Pauls. Pauls es va donar a conéixer a Espanya guanyant el premi Herralde amb El Pasado, la seva quarta novel·la. Des de llavors, Anagrama ha recuperat alguns dels seus llibres anteriors i ens ha ofert noves joies com l’assaig El factor Borges. Aquí us deixo una entrevista amb ell publicada a la interessantísima web de Radiomontaje i, de regal, una altra entrevista que el propi Pauls li va fer, poc després dels atemptats de l’onze de setembre, al gran Paul Auster.

Cinc entrevistes

Com a part del procés de remodelació que vam començar fa uns dies amb el canvi d’adreça i de format d’aquest Espai de llibres, avui obrim un nou raconet dins el bloc. Es tracta de Documents, una nova secció que neix amb la voluntat d’anar fent accessibles, dins el mateix bloc, tota una sèrie de recursos en línia relacionats amb la literatura que creiem que poden ser del vostre interés. Així, cada setmana anirem seleccionant per a vosaltres alguns enllaços que potser us hagin passat per alt dins aquesta mena de biblioteca total sense catalogar que és internet i que creiem que val la pena que conegueu. Els enllaços aniran agrupats dins quatre categories:

• Entrevistes amb escriptors.
• Ficcionari: textos de creació escrits pels nostres autors preferits lliurement accessibles a la xarxa.
• Opinions: articles, assaigs, confessions o memòries d’escriptors. 
• Vídeos relacionats amb el món de la literatura, des d’intervencions televisives clàssiques d’escriptors fins a tráilers de les darreres novel·les publicades.

Avui, per començar amb bon peu la secció, us oferim el enllaços a cinc entrevistes que val la pena llegir amb atenció:

• George Saunders, un dels conreadors més originals i inclassificables de la narrativa breu actual, parla de la seva fixació pels parcs temàtics en aquesta entrevista publicada a Ladinamo.
• Un altre mag de les distàncies curtes, el gran Quim Monzó, parla de traduccions, hiperrealisme i pornografia en aquesta entrevista de l’any 1997 publicada a The Barcelona Review.
• L’any 2007, el recentment desaparegut John Updike va respondre a les preguntes del també escriptor Eduardo Lago en la que va resultar ser la seva darrera entrevista per a un mitjà espanyol. Podeu llegir-la a El País.  
• Marc Romera ofereix una divertida entrevista (o, millor dit, una entrebestia) als amics de la peculiar pàgina web Esponjiforme Entertainment.
• Si parlem d’entrevistes modèliques, de seguida ens venen al cap les que The Paris Review porta més de mig segle publicant. Moltes d’elles han estat recollides en diversos llibres de lectura obligada per als lectors interessats en el procés creatiu de les grans figures de la literatura dels segles XX i XXI; d’altres són directament accessibles a la pàgina web de la revista, com aquesta, descarregable en PDF, amb un altre dels escriptors totèmics d’aquest Espai de llibres: el novel·lista nord-americà Richard Powers.