Cinc opinions: John Kennedy Toole

El 26 de març de 1969, als afores d’un petit poble del Mississippi anomenat Biloxi, John Kennedy Toole va col·locar una mànega de jardí al tub d’escapi del seu cotxe, va ficar l’altre extrem a la finestra del conductor i va inhalar el diòxid de carboni fins morir. Tenia 31 anys, patia una greu depressió i ja havia desistit de publicar la novel·la que havia escrit set anys abans, el 1962, mentre feia el sevei militar a Puerto Rico. Les raons últimes de la seva mort continuen resultant avui dia tan fosques com fa quaranta anys, però tota la resta ha canviat: John Kennedy Toole és un escriptor admirat, respectat i plorat arreu del món, i la seva novel·la, La conjura de los necios, és un dels llibres més llegits de les tres últimes dècades.

El quaranta aniversari de la mort de Toole ha propiciat la publicació d’uns quants articles d’interés (no gaires, però) en torn a la seva persona a diaris, revistes i blocs literaris. Aquí teniu els enllaços a algun d’ells, i a d’altres més antics que il·luminen una mica la tèrbola figura d’aquest autor tan peculiar:

• “ John Kennedy Toole, la maldición del conjurado“. Article publicat a El Mundo i signat per Fran Casillas.
• “Una horda de lectores para John Kennedy Toole“. Article de Letralia (amb un subtítul molt provocatiu) escrit per Carlos Fernández.
• “¿Hasta cuándo vencerán los necios?“. Un interessant article sobre La conjura de los necios escrit per Juanfran Molina.
• El bloc colectiu La Calle Passy 061 ofereix un article sobre l’altra novel·la de John Kennedy Toole, la primerenca La Biblia de neón, signat per Rodrigo Olavarría.
• I, per últim, una curiositat: un bloc anomenat Ignatius Ghost, que es dedica a visitar els llocs de Nova Orleans per on va moure’s l’inoblidable Ignatius J. Reilly, el protagonista de La conjura de los necios.  Val la pena fer-li una ullada… i no us perdeu les fotos de la seva estàtua!

Cinc opinions: Borges mai no va existir

Si feu una ullada al núvol d’etiquetes d’aquest bloc, veureu que una de les presències més habituals és la de Jorge Luis Borges. Una debilitat personal, ho reconec… però també, sense cap mena de dubte, un dels escriptors clau per entendre l’evolució de la literatura universal durant la segona meitat del segle XX. Moltes coses no haurien existit sense Borges, o haurien existit d’una forma molt diferent a com ara les coneixem, començant per tot el boom hispanoamericà dels anys 60 i acabant per bona part del postmodernisme nord-americà dels Barth, Pynchon i companyia.

Una bona pista de la importància radical de l’obra de l’autor de Ficciones i El Aleph la pot donar el llistat de noms que signen les cinc opinions d’aquesta setmana:

• El novel·lista anglès Julian Barnes recorda en aquest article la impressió que Borges va causar en ell quan l’argentí va acudir, l’any 1971, a rebre un títol honorari a Oxford.
• Ricardo Piglia, potser el narrador més important de la literatura argentina actual, parteix del record del darrer conte que va escriure Borges (La memoria de Shakespeare, un relat sobre el qual hem escrit alguna cosa en aquest bloc) per composar aquest reflexió borgiana tan interessant.
• Un altre escriptor omnipresent a aquest bloc, el gran David Foster Wallace, reflexiona sobre la vida i l’obra de Borges arran la publicació d’una biografia de l’argentí que no va agradar gens DFW.   
• A El hacedor, Borges va escriure, en només dues línies, el què potser és el seu millor poema d’amor: “Yo, que tantos hombres he sido, no he sido nunca / aquel en cuyo abrazo desfallecía Matilde Urbach.” Però, qui era Matilde Urbach? En aquest boníssim article, el gadità Juan Bonilla no només es fa aquesta pregunta, sinò que també la respon. 
• I per últim, en aquest article l’italià Antonio Tabucchi posa paraules a una sospita que molts hem tingut sovint: que Borges, en realitat, mai no va existir.

Cinc opinions

Com a segona entrega de Documents, la nova secció que hem posat en marxa a l’Espai de Llibres, aquí us deixem els enllaços a cinc articles que creiem que poden ser del vostre interés:

• Enrique Vila-Matas reflexiona sobre els catàlegs de gustos i fòbies en aquest article publicat al diari El País el passat mes de gener.
• L’any 2003, el novel·lista malagueny Juan Francisco Ferré va publicar a The Barcelona Review la ressenya més  perspicaç i suggestiva que jo he llegit en espanyol sobre La broma infinita, la gran novel·la total de David Foster Wallace. Podeu llegir-la aquí mateix.
• Antonio Muñoz Molina recorda la complexa personalitat de Susan Sontag en aquest article publicat al darrer número del suplement Babelia.
• No fa gaire, us recomenavem la revista digital “de literatura y artes marciales” Hermano Cerdo. Al seu darrer número, entre d’altres articles d’interés, trobem aquest llarg assaig de Philip K. Dick sobre els compromisos de la ciència ficció.   
• El poeta i narrador Agustín Fernández Mallo va convertir-se en la cara visible de tota una (suposada) nova generació de narradors espanyols gràcies a l’èxit de crítica de la seva primera novel·la, Nocilla Dream. La seva tasca d’agitador cultural, però, ja havia començat uns anys abans amb la publicació del seu manifest Hacia un nuevo paradigma: poesía postpoética, que podeu llegir aquí en format PDF.