A. J. A. Symons, distret

«Para quienes no sepan nada de A. J. A Symons salvo lo que lean en este libro, diré que escribió En busca del barón Corvo a los treinta y tres años y que falleció cuando tenía cuarenta y uno; que fue un dandy, un gourmet, un bibliófilo y uno de los fundadores de la Wine and Food Society, así como del First Edition Club; que era un gran coleccionista de objetos victorianos; que se pasó la vida caminando sobre una cuerda floja en cuestiones de dinero, cuerda que inexplicablemente soportó su peso hasta el final; que, siendo modesto su origen (al que él añadía detalles románticos cuando hacía falta), a los veintiún años expresó la intención de edificar su vida “del mismo modo que el arquitecto traza los planos de una casa”. Los objetivos de su vida consistían en ganarse una posición social y fama literaria y cada uno de sus pasos debía darlos con el mismo cuidado con que un campeón de ajedrez juega una partida con otro maestro del juego. Semejante deseo de planificarlo todo se manifestaba incluso en las cosas sin importancia. Así, se deshizo del nombre de pila que le habían impuesto, “Alphonse”, ya que le resultaba algo ridículo y adoptó las iniciales de Raffles, “A. J.”, por las cuales se le conocía.

Que A. J. no llevase a cabo su intención dice mucho a su favor. Continuamente abandonaba sus proyectos seducido por los placeres del vino y de la mesa, de los libros y las cajitas de música, así como por el placer aún mayor que representaba el convertirse en un experto en todas estas cosas. Teóricamente, dichos placeres eran simples elementos accesorios en su búsqueda de fama y posición, pero rápidamente se convirtieron en metas por derecho propio que le brindaban la satisfacción de descubrir una nueva cajita musical o un vino de una cosecha que desconocía. Estas tentaciones que constantemente surgían a su paso y le impedían realizar sus propósitos tuvieron, sin embargo, un resultado menos feliz, ya que impusieron limitaciones sobre su obra escrita. Tenía pensado escribir la biografía definitiva de Oscar Wilde, planeaba escribir la vida de un aventurero llamado Charles Stokes, la historia de la familia Tennant y otra sobre Burton y Speke. En realidad, llegó a escribir parte de todos esos libros, pero la atracción del vino y la comida, de los objetos victorianos y las cenas, así como de los fines de semana en el campo (y la constante necesidad de hacer dinero para pagar estas cosas) era demasiado fuerte. En busca del barón Corvo fue la última obra completa que salió de la pluma de su autor.»

*

Així parlava el novel·lista Julian Symons, ben conegut dels amics del gènere negre, del seu germà A. J. A. Symons. El fragment prové de la introducció que en Julian va escriure l’any 1966 per a The Quest for Corvo, i que apareix reproduïda en l’edició espanyola del llibre que Seix Barral va editar l’any 1982. (No sé si la nova edició de Libros del Asteroide manté aquesta introducció; ara no la tinc a mà, però penso que l’ha substituïda per una altra de Juan Manuel Bonet.) En busca del barón Corvo és un dels llibres de capçalera d’aquest bloc, un d’aquells llibres que llegim i rellegim i que mai no ens deceven. Ja en vam parlar degudament aquí fa un parell d’anys, però us el torno a recomanar ara de tot cor: no conec gaires llibres que es gaudeixin tant com aquesta estranya biografia (una biografia detectivesca, en diriem) dedicada a un personatge més estrany encara. 

«Per una banda», resumiem llavors l’assumpte del llibre, «és la història de Frederick Rolfe, un escriptor amb talent però sense sort que va néixer a Londres l’any 1860, va voler ser sacerdot i no ho va aconseguir, va publicar llibres que ningú volia llegir, va malviure sablejant els amics, els coneguts i els saludats, va inventar-se un passat de glòria i un present de triomf i va acabar autoexil·liat a Venècia, perseguint noiets italians i escrivint històries pornogràfiques que tampoc ningú va voler llegir.  I, per l’altra banda, és la història d’A. J. A. Symons, un escriptor amb vocació de dandy que, a començaments dels anys 30 del segle XX, va dedicar-se a perseguir l’ombra del vell baró a través de la gent que el va conéixer en vida i va viure així un seguit d’aventures en res indignes de la matèria del seu estudi.» El resultat d’aquest experiment és un llibre que es llegeix com una biografia, que es rellegeix com una novel·la i que es torna a llegir, finalment, com el que de veritat és: un llibre únic, originalíssim, fora de gènere (o dintre d’un gènere, la quest literària, que ell mateix va crear) i tan addictiu que fins i tot resulta perillós llegir-lo al metro. Us ho dic per experiència.      

«L’inefable Frederick Rolfe», deiem també en aquella vella entrada nostra, «va ser un d’aquests personatges estrafolaris que neixen de tant en tant a la nostra estimada Anglaterra, i que passen pel món com si fossin els protagonistes d’una sèrie tragicòmica de la BBC. La seva vida va ser tan estranya, tan absurda, tan carent de tota versemblança, que cap escriptor amb un mínim de talent hauria gosat mai d’inventar-la. Afortunadament, però, ni la vida ni els anglesos es preocupen gaire per la versemblança, i així el senyor Frederick Rolfe, àlias Barón Corvo, va viure la seva vida plena de desastres perquè després un altre anglès ben raret, A. J. A. Symons, ens la expliqués amb tot detall en aquest llibre inoblidable.» Doncs això. Quan aixequeu el cap de la darrera pàgina del llibre i us trobeu en una estació de metro que no coneixeu, us garanteixo que tindreu dos nous amics literaris per a tota la vida. L’un, el fals baró Corvo, més aviat sinistre i no gaire recomanable; l’altre, el distret bon vivant A. J. A. Symons, tan simpàtic i entranyable que també vosaltres el voldrieu tenir com a germà.

*

[P. S. festiu i entre parèntesis. Aquesta setmana fa quatre anys exactes que a la Biblioteca Ca n'Altimira vam decidir que voliem tenir un bloc. Un bloc que parlés de llibres i de literatura. (De fet, vam decidir que voliem tenir cinc blocs: un de general, un altre sobre literatura infantil, un altre de cinema, un altre més de gent petita i aquest de llibres. A Cerdanyola som així de xulos.) Al març del 2007, d'això de fer un bloc sobre llibres en teniem ben poca idea. I no és que ara en sapiguem gaire més; però, si més no, hem perdut força la vergonya. Per celebrar-ho, portem tota la setmana provant de compartir amb vosaltres una recomanació que estem postergant des d'aquell moment inicial: La broma infinita de David Foster Wallace, el llibre essencial d'un dels escriptors fetitxe d'aquest bloc. Però al final ens ho hem repensat. Ens ho hem repensat, per una banda, perquè això de la postergació indefinida sona a cosa molt literària, com a història de Kafka o d'en Melville; i per l'altra, perquè posar fi ara a quatre anys de promeses incomplides podria semblar un signe de debilitat, o si més no d'inconstància. I de tota manera, això de mirar-nos com el nostre amic A. J. A. Symons contempla amb cara de felicitat la seva copeta de vi tampoc no sembla una mala forma de celebrar aquest quart aniversari.]

[P. S. festiu i entre parèntesis 2. Sí, el canvi d'aparença també és cosa de l'aniversari.]

Lectures d’estiu: «En busca del Barón Corvo»

A. J. A. Symons, En busca del Barón Corvo. Barcelona: Libros del Asteroide.

L’inefable Frederick Rolfe va ser un d’aquests personatges estrafolaris que neixen de tant en tant a la nostra estimada Anglaterra, i que passen pel món com si fossin els protagonistes d’una sèrie tragicòmica de la BBC. La seva vida va ser tan estranya, tan absurda, tan carent de tota versemblança, que cap escriptor amb un mínim de talent hauria gosat mai inventar-la. Afortunadament, però, ni la vida ni els anglesos es preocupen gaire per la versemblança, i així el senyor Frederick Rolfe, àlias Barón Corvo, va viure la seva vida plena de desastres perquè després un altre anglès ben raret, A. J. A. Symons, ens la expliqués amb tot detall en aquest llibre inoblidable.

En busca del Barón Corvo porta per subtítol «Un experimento biográfico», i això és exactament el que és el llibre: un experiment. Quan A. J. A. Symons va començar a escriure la seva biografia de Mr. Rolfe, tot el que tenia era la figura fosquíssima d’un vell escriptor que havia publicat uns quants llibres sense èxit i havia deixat al seu pas un reguitzell de rumors xiuxiuejats a l’hora del te. Això, en comptes de desanimar-lo, el va fer venir una idea. ¿I si, en lloc d’escriure una biografia de les de tota la vida, es dedicava a escriure la història de la seva investigació sobre la vida del misteriós escriptor?

El resultat d’aquesta idea feliç és el llibre que ara us estic recomanant. Per una banda és la història de Frederick Rolfe, un escriptor amb talent però sense sort que va néixer a Londres l’any 1860, va voler ser sacerdot i no ho va aconseguir, va publicar llibres que ningú volia llegir, va malviure sablejant els amics, els coneguts i els saludats, va inventar-se un passat de glòria i un present de triomf i va acabar autoexil·liat a Venècia, perseguint noiets italians i escribint històries pornogràfiques que tampoc ningú va voler llegir.  I, per l’altra banda, és la història d’A. J. A. Symons, un escriptor amb vocació de dandy que, a començaments dels anys 30 del segle XX, va dedicar-se a perseguir l’ombra del vell baró a través de la gent que el va conéixer en vida i va viure així un seguit d’aventures en res indignes de la matèria del seu estudi.

Tot i la seva extensió gens menyspreuable, En busca del Barón Corvo és una d’aquests llibres que es llegeixen, com aquell qui diu, d’una sentada, i que tenen la virtut també molt estranya de que, quan els acabem, som persones molt més felices que abans d’haver-los llegit.