Ara fa vuitanta anys, l’any 1927, Ernest Hemingway va protagonitzar un dels accesos de grafomania més memorables de la història de la literatura. Eren les festes de San Isidre a Madrid, i una repentina nevada havia fet suspendre la cursa de braus d’aquella tarda. Hemingway, obligat a romandre tancat a la seva petita habitació d’hotel, va escriure en una sola sessió els que avui són tres dels seus contes més famosos: “Avui és divendres”, “Deu indis” i, molt especialment, “Els assassins“, un dels relats imprescindibles de la narrativa contemporània.
En les menys de deu pàgines que ocupa, “Els assassins” recull totes les virtuts de la narrativa breu de l’escriptor estadounidenc. La concissió i l’ambigüitat de la seva prosa, el seu distanciament objectiu, l’elipsis i l’omissió com a tècniques recurrents… són alguns dels recursos utilitzats per Hemingway als seus contes que després han esdevingut gairebé regles d’obligat compliment per a generacions senceres de conreadors d’aquest gènere. De John Cheever a Truman Capote, de Raymond Carver als representants del dirty realism, cap autor de relats de la segona meitat del segle XX s’ha pogut mantindre aliè a la influència d’obres mestres com “Les neus del Kilimanjaro”, “La curta i feliç vida de Francis Macomber” o “Turons com elefants blancs”, relats tots ells (a l’igual que els abans citats) recollits l’any 1938 en la que ben aviat va esdevindre una de les coleccions de narrativa breu més influents del segle: The First Forty-Nine Stories.
La traducció catalana d’aquest volum, Els primers quaranta-nou contes, va ser publicada per Edicions 62 l’any 1989. I ara Lumen acaba de publicar-ne la primera edició completa en castellà. El seu títol és Cuentos; al darrer número de Babelia podeu llegir un article sobre aquest nou volum. D’aquest article provenen les declaracions de Hemingway que copiem per a finalitzar, una exposició de la seva feina com a escriptor de contes en relació amb la seva famosa “teoria de l’iceberg“:
“El témpano de hielo conserva siete octavas partes de su masa debajo del agua por cada parte que deja ver. Uno puede eliminar cualquier cosa que conozca, y eso sólo fortalece el témpano. He tratado de eliminar todo lo que sea innecesario para comunicarle una experiencia al lector.”
