L’humil Pare Brown, detectiu d’ànimes

G. K. Chesterton, Los relatos del Padre Brown. Barcelona: Acantilado.

Fa alguns anys, en un article de la revista Qué leer que parlava sobre el boom actual de la novel·la policíaca i feia una mica d’història d’aquest gènere, recordo haver llegit que G. K. Chesterton i el seu Pare Brown no són dos personatges gaire estimats pels «veritables» aficionats a aquest tipus de literatura. Chesterton, venia a dir l’autor de l’article, era un escriptor massa refinat, massa preocupat per la lluentor de la seva prosa, i el Pare Brown era un personatge d’allò més oblidable: un cura baixet, fosc i sense gràcia, més preocupat per salvar les ànimes dels criminals que es creuaven en el seu camí que per enviar-los a la garxola.

Indubtablement, les cinquanta-una històries protagonitzades pel petit sacerdot anglès no s’assemblen a cap altre exemple d’allò que anomenem «literatura policial». Aquí també hi trobem crims, i morts, i delinqüents, i complexes investigacions que s’acaben resolent en una gran sorpresa final, però tot succeeix en un ambient no ja misteriós, sinó gairebé irreal. Cada història segueix un patró infalible: primer hi tenim un crim inexplicable, la natura del qual acostuma a ser, per dir-ho d’alguna manera, força bizarra; després, en el curs de les investigacions, tot sembla apuntar cap a una explicació sobrenatural (màgica, paranormal o fins i tot metafísica, en el sentit més catòlic del terme) del misteri; finalment, és justament el pare Brown qui rebutja l’explicació sobrenatural i ens proporciona una altra solució a l’enigma, una solució que és sempre d’allò més racional però que resulta no menys màgica que l’anterior.

Tot i que el format del relat breu de caire policíac sembla que ens remet obligatòriament a les històries del nostre estimat Sherlock Holmes, les diferències entre tots dos personatges són tan evidents com les que hi ha entre els seus respectius autors. Avui dia, Chesterton potser no és un home gaire conegut, però en el seu temps era un dels escriptors més famosos del Regne Unit, i també un dels més polèmics. En un país d’anglicans sense gaire tirada cap a la teologia, ell era un catòlic fervent i convençut; no és pas casualitat que el seu detectiu porti sotana i alçacoll i que, allà on Sherlock Holmes parlava de petjades i de rastres de cendra, ell s’interessi per la culpa i els remordiments. La bohèmia arrogant del solter de Baker Street és simplicitat i bonhomia en el petit sacerdot, que no fuma ni toca el violí però que, quan es tracta de resoldre misteris, no resulta menys efectiu que el seu col·lega laic. I també (o sobretot) és diferent l’estil en què estan escrites les seves aventures: l’estil senzill, directe i una mica desmanegat que fa servir Sir Arthur Conan Doyle en les seves pragmàtiques «aventures» és, en les narracions de Chesterton, un estil purament literari. En el bon sentit de la paraula.

Aquesta edició d’Acantilado, que recull els cinc llibres del Pare Brown i hi afegeix tres històries no recollides en cap volum, és tot un regal per als aficionats a la literatura de G. K. Chesterton (que ja teniem la sort de comptar amb les magnífiques edicions d’altres obres seves menys conegudes que Valdemar porta anys publicant dins la seva col·lecció El Club Diógenes, de nom tan holmesià). Si encara no l’heu tastat, doneu-li una oportunitat. Sigueu o no lectors «veritables» de narrativa policíaca, aquest Pare Brown de ben segur que us sorprendrà.

 

 

Tres propostes per Sant Jordi

Avui que les pàgines de cultura dels diaris venen plenes de travesses sobre els llibres que més es vendran (i llegiran?) durant el dia de demà, jo voldria recomenar-vos tres llibres que segur que no supossaran cap competència per als Larsson, Cercas, Gaspar Hernández i companyia, però que crec que podran fer-vos disfrutar de la lectura tant o més que qualsevol novetat enlluernadora. Cap dels autors d’aquests tres llibres està ja en condicions de signar les seves obres ni de passejar-se per les Rambles; cap d’ells va viure mai una diada de Sant Jordi ni res que s’hi assemblés; en realitat, cap d’ells va néixer fa menys de 125 anys. Però les seves obres són avui tan fresques com el primer dia, i continuen gaudint de reedicions com aquestes que ara us recomano:

G. K. Chesterton, Los relatos del Padre Brown. Barcelona: Acantilado, 2008.  Les històries protagonitzades per l’humil i molt catòlic pare Brown són, de ben segur, les més estranyes que mai hagi conegut el ja venerable gènere policíac. Com sempre, Borges va definir millor que ningú on rau la seva gràcia: en totes aquestes històries, el també anglès i molt catòlic Chesterton ens presenta un misteri absurd i irresoluble, en proposa una explicació deliciosament sobrenatural i, finalment, resol l’enigma amb una altra explicació racional però gens decebedora. Aquest és el mecanisme dels relats de Chesterton, però hi ha molt més: hi ha pensament, hi ha poesia, hi ha un subtil sentit de l’humor omnipresent a cada pàgina i, per sobre de tot, hi ha una escriptura d’una bellesa i una eficàcia gairebé incomparables. I per si això no fora suficient, aquesta nova i completíssima edició d’Acantilado ve en tapa dura i ofereix una magnífica traducció de Miguel Temprano García.

Djuna Barnes, El bosc de la nit. Barcelona: Edicions 62, 2008. Si una les característiques de la prosa de G. K. Chesterton és la seva tensió poètica, què podem dir de la de Djuna Barnes? D’aquest llibre, T. S. Eliot va escriure: «És una novel·la tan brillant que només aquelles persones sensibilitzades amb la poesia podran apreciar-la realment». Però no us espanteu, que algú tan a les antípodes d’Eliot com William Burroughs també el considerava com un dels millors llibres del segle XX. Vinculada amb tota la intel·lectualitat “exil·liada” al París del període d’entreguerres, des de James Joyce fins a Gertrude Stein, Djuna Barnes és autora d’una obra escasa però fonamental que ja en vida la va convertir en tot un mite.  

J. Sheridan Le Fanu. Dickon el diablo y otros relatos extraordinarios. Madrid: Valdemar, 2009. La ja mítica col·lecció El club Diógenes ha canviat de format, fent-se més gran i encara més atractiva, i un dels primers llibres en gaudir d’aquesta millora és aquest volum que recull algunes de les millors històries de por del mestre Le Fanu. Als qui no sigueu aficionats al gènere de terror aquest nom potser no us digui res, però l’irlandés Joseph Sheridan Le Fanu és, ni més ni menys, el creador de les històries de fantasmes i de la mitologia vampírica tal i com avui les entenem. Molt abans de què Bram Stoker aterroritzés al món amb el seu Dràcula, Le Fanu ja havia somniat a Carmilla, una filla de la nit que no només s’alimentava de sang, sinò que també era lesbiana. I abans també de que M.R. James establís les regles del gènere de la ghost story, el nostre home ja ens havia ensenyat tot el que són capaços de fer els fantasmes anglesos (ja us ho avanço: res de bó). Si us agraden el gust particular de la bona prosa del segle XIX, els foscos ambients victorians i els ensurts al vell estil, aquest és el vostre llibre.

Feu bondat, i passeu un bon Sant Jordi!