Diuen que un dia, quan era un nen, H. P. Lovecraft va patir una forta intoxicació per menjar peix en mal estat i es va passar la nit sencera somniant amb tota mena d’horribles criatures amb forma de peix que sorgien del mar i ens invadien amb unes intencions molt dolentes. Us imagineu com devia ser d’aterridor un malson generat pel cervell intoxicat de peix d’en Lovecraft? No resulta gens estrany que a partir d’aquell moment, el petit H. P. desenvolupés un horror quasi bé sagrat envers l’oceà i totes les criatures que en ell hi viuen i comencés a rumiar les seves futures històries d’horror. Històries com L’ombra sobre Innsmouth, plenes d’éssers híbrids, meitat peixos i meitat immigrants, on les seves pors d’home WASP de Nova Anglaterra amb pretensions d’aristocràcia s’objectivarien d’una forma alhora infecta i fascinadora.
A aquesta foto, ja ho veieu, H. P. Lovecraft fa cara d’ordidor de fàbules estranyes. H. P. Lovecraft fa cara de personatge de conte de Lovecraft: un d’aquests homes tristos, lletraferits i monomaníacs que comencen estudiant vells llibres d’història i acaben enfrontant-se (i perdent sempre la partida) amb algun Déu Primoridal amb cara de peix i parla estrangera. Expliquen els seus biògrafs que Lovecraft va criar-se a Providence amb una mare i dues tietes grotescament superprotectores, que odiava la llum del dia i que fins els trenta anys mai no va passar una nit fora de casa. També expliquen que durant dos anys va ser un home casat, però que la cosa no va sortir gaire bé. Era un racionalista filosòfic, un reaccionari polític i un racista vital; estava convençut que els grups d’immigrants mediterranis que començaven a apropiar-se d’alguns barris de Nova York pertanyien a una espècie que no era del tot humana. (No sé si alguna cosa d’aquestes es veu a la foto. Potser sí: a la seva mirada plena de por.) H. P. Lovecraft no era un home simpàtic, però diuen els entesos que ell sol va canviar les regles de la literatura de terror.
* * *
Si voleu llegir algun llibre sobre Lovecraft, jo us recomano Lovecraft. Una biografía, escrit per L. Sprague du Camp i publicat per Valdemar. Millor aquest que H. P. Lovecraft: contra el mundo, contra la vida, publicat per Siruela, que, tot i anar signat per Michel Houellebecq, trobo que no val gran cosa. I si voleu alguna cosa més breu, no us perdeu la introducció de Rafael Llopis a l’antologia (clàssica entre les clàssiques) Los mitos de Cthulhu, publicada per Alianza.
