“Dos de los tres han muerto desde que me fui de Oxford, y eso me hace pensar, supersticiosamente, que quizá esperaron a que yo llegara y consumiera mi tiempo allí para darme ocasión de conocerlos y para que ahora pueda hablar de ellos. Puede, por tanto, que -siempre supersticiosamente- esté obligado a hablar de ellos. No murieron hasta que yo dejé de tratarlos. De haber seguido en Oxford (de haber seguido en sus vidas cotidianamente), tal vez aún estuvieran vivos. Este pensamiento no es sólo supersticioso, es también vanidoso. Pero para hablar de ellos tengo que hablar también de mí, y de mi estancia en la ciudad de Oxford.”
[Todas las almas, de Javier Marías. Barcelona: Anagrama.]
Categories: Inicis memorables
Etiquetat: Javier Marías
Ara que Javier Marías acaba de publicar Veneno y sombra y adiós, el darrer volum de la seva monumental novel·la Tu rostro mañana (1600 pàgines distribuides en tres volums), és un bon moment per reprendre la nostra secció Literatura a la xarxa i recomanar-vos la seva pàgina web oficial: http://www.javiermarias.es/
Es tracta d’una de les webs literàries més completes i interessants de totes les dedicades a escriptors actuals en llengua castellana. Us invitem a que descobriu per vosaltres mateixos la seva àmplia llista de seccions, que inclou entrevistes amb l’autor, reculls de les crítiques conreades pels seus llibres, especials com “10 años de Corazón tan blanco” i un munt de textos del propi Marías disponibles on-line. Però el que destaca per sobre de tot és el seu blog, on es segueix dia a dia l’actualitat de l’escriptor: presentacions dels seus llibres, reculls de premsa, entrevistes, traduccions i (potser el més interessant) les columnes periodístiques que, sota el títol comú de La zona fantasma, publica setmanalment l’autor a El País Semanal.
Per anar obrint boca, aquí us deixem un vídeo (una mica tremolós, tot s’ha de dir) de la presentació a Madrid de Veneno y sombra y adiós:
Categories: Actualitat literària
Etiquetat: Javier Marías
La primera frase d’un llibre és, moltes vegades, la seva millor carta de presentació: el ritme, l’estil i la mateixa situació escollida per obrir el llibre defineixen, en només unes paraules, el que la resta de les seves pàgines probaran d’oferir. Hi ha grans llibres que comencen amb una frase o una situació voluntàriament neutres; d’altres, en canvi, obren foc d’una manera que vol resultar inoblidable. En aquesta nova secció del nostre blog anirem recollint alguns d’aquests “inicis memorables” de la narrativa de tots els temps: frases que queden gravades a la memòria del lector i que, per sobre de tot, inviten a continuar llegint la novel·la o el relat als quals serveixen de pòrtic. I com a “inici memorable” d’aquesta nova secció, hem escollit la que potser és la primera frase més famosa de tota la narrativa espanyola contemporània. Així comença Corazón tan blanco, la novel·la que va suposar la consagració internacional del novel·lista madrileny Javier Marías:
“No he querido saber, pero he sabido que una de las niñas, cuando ya no era niña y no hacía mucho que había regresado de su viaje de bodas, entró en el cuarto de baño, se puso frente al espejo, se abrió la blusa, se quitó el sostén y se buscó el corazón con la punta de la pistola de su propio padre, que estaba en el comedor con parte de la familia y tres invitados.”
Categories: Inicis memorables
Etiquetat: Javier Marías
