Un poema

Voltant per la pàgina web de Joan Margarit, m’he topat amb aquest poema que no coneixia i que m’ha semblat fabulós. Ell sol omple ben sobradament aquesta entrada, així que callo de seguida. El poema es diu «Al fons de la nit», pertany al llibre Joana, i aquí el teniu:

Està glaçant a l’aire.
Ha callat fins i tot el rossinyol.
Amb el front recolzat damunt del vidre
demano que em perdonin
les meves dues filles mortes
perquè ja gairebé no penso en elles.
El temps ha anat deixant argila seca
damunt la cicatriu. I, fins i tot
quan un s’estima algú, arriba l’oblit.
La llum té la duresa de les gotes
que cauen dels xiprers amb el desgel.
Poso un tronc nou i, removent les cendres,
trec flama de les brases. Faig cafè.
La vostra mare surt del dormitori
amb un somriure: Quina bona olor.
T’has aixecat molt d’hora aquest matí.

Cinc entrevistes: La paraula viva

Els amics de Vilaweb.cat, que són els que ens fan avui la feina bruta per a aquesta entrada, ho explicaven així en el seu moment:

En l’espai central de la Fira del Llibre de Frankfurt 2007, on la cultura catalana n’era la convidada d’honor, es va presentar l’exposició ‘Cultura catalana, singular i universal‘. Es proposava un recorregut pels vuit segles de llengua i literatura catalana, així com una història del món de l’edició a Catalunya. L’exposició es tancava amb un espai anomenat ‘La paraula viva’, on es podien veure i sentir vint entrevistes en vídeo, de tres minuts cadascuna, amb escriptors actuals. (…) ‘No hi havia cap voluntat de fer un cànon’, explica Xavier Pla que va dirigir el projecte i va fer les entrevistes. ‘L’objectiu no era mostrar els vint escriptors de primera fila, sinó mostrar que la literatura catalana és una literatura viva, oferir un mirall de la literatura catalana d’avui. La Fira, per la seva singularitat, ens obligava a establir diversos criteris. Per tant, la llista dels vint noms responia a una suma de criteris, no pas a un criteri personal, i sabíem que sempre deixaríem algú insatisfet.’

La llista dels protagonistes d’aquestes mínimes entrevistes inclou noms com els de Julià de Jòdar, Josep Maria Espinàs, Feliu Formosa, Biel Mesquida, Sergi Pàmies, Baltasar Porcel, Maria Barbal o Quim Monzó. Aquí mateix les teniu totes recollides; jo, per continuar amb el format habitual d’aquesta secció, us n’he seleccionat aquestes cinc:

• Francesc Serés ha publicat ara fa uns messos Contes russos, una antologia d’escriptors inexistents que el confirma com un dels tipus més interessants de la literatura catalana present. Aquí teniu el seu vídeo.
• Una altra escriptora que creix dia rera dia en prestigi i en lectors és Imma Monsó. Aquí podeu veure i sentir la seva intervenció.
• Als seus 71 anys, i amb més d’una veintena de títols a les seves esquenes, Joan Margarit és segurament el nostre poeta viu més llegit i respectat del moment. Aquesta és la seva entrevista.
• L’accent de ses illes el posa Carme Riera. Aquí la teniu.
• I, per acabar, el nostre novel·lista més internacional: Jaume Cabré. Els alemanys van bojos per ell, i no són els únics. El seu vídeo és aquest.