Keith Gessen, Todos los jóvenes tristes y literarios. Madrid: Alfaguara.
Com que a mi l’estiu i la calor em fan pujar moltes coses, i entre elles la sinceritat, ja us aviso que la recomanació d’avui penso copiar-la gairebé lletra per lletra d’una entrada que ja vaig penjar aquí fa cosa d’un parell de mesos. Però és que el llibre en qüestió em va agradar tant, vaig disfrutar tant i tant llegint-lo, que ara trobo que val la pena repetir-me si amb això puc fer que algú de vosaltres el descobreixi i s’enamori d’ell tant com jo m’hi vaig enamorar.
Todos los jóvenes tristes y literarios és la primera novel·la de Keith Gessen, fundador i codirector de la revista de culte n+1 i, ja és un fet, hereu del títol de next big thing de la narrativa nord-americana que fins ahir mateix ostentava el gran Dave Eggers. En una paradoxa molt pròpia dels seus Estats Units, Gessen va néixer a Moscú no fa encara trenta-cinc anys, i aquest origen rus té un pes tan important en la seva novel·la com la seva educació universitària de primera classe a Harvard i la seva condició de jove literat al Nova York del nou mil·leni.
El gran tema de Todos los jóvenes tristes i literarios és la pèrdua de les il·lusions. Mark, Sam i Keith, els seus tres protagonistes, comencen el llibre sent uns joves de vint anys brillants, ambiciosos i amb tot un futur obert al seu davant i l’acaben, ja complerts els trenta, derrotats per unes vides que mai no han sapigut com viure. Mark volia escriure una tesis sobre la Revolució Russa i ha acabat enganxat al porno per internet mentre prova d’oblidar al gran amor de la seva vida. Sam volia escriure la Gran Novel·la Sionista, però mai ha arribat a aprendre hebreu i ara el seu nom està desapareixent a marxes forçades del Google. I Keith, fill d’immigrants russos, viu angoixat per la seva incapacitat de diferenciar els problemes polítics dels personals.
La novel·la està plena de moments brillants i de reflexions d’aquestes que no s’obliden. La forma en què Keith Gessen retrata el nostre món (la nostra dependència d’internet i de les noves tecnologies, la nostra relació bipolar amb el present continu de l’actualitat imposada, la nostra intolerància patològica davant les frustracions) és d’una agudesa molt notable, i resulta gairebé tan fascinant com el seu enorme talent narratiu. Hi ha pàgines en aquest llibre literalment perfectes, d’aquestes que et deixen bavejant com Homer Simpson davant d’un donut de xocolata, i escenes enteres que semblen escrites en estat de gràcia. El capítol en el què Sam visita els territoris ocupats per Israel i conviu amb un grup de palestins, per exemple, és realment antològic.
Pagarà la pena seguir-li la pista a aquest escriptor. Si la segona novel·la de Keith Gessen supera tot el que aquesta primera ja ofereix, aquí tenim a un home cridat a donar-nos moltes hores d’alegria als lectors de tot el món.
Todos los jóvenes tristes y literarios és la primera novel·la de Keith Gessen, fundador i codirector de la revista de culte 
