Aniversari i pregunta

Avui, companys, aquest bloc està d’aniversari. I és un aniversari particularment feliç, he de dir-ho, perquè aquest bloc, com que és un bloc de lletres, no fa anys: fa entrades. Avui, companys, amics, el nostre molt sofert i atrotinat Espai de llibres fa 300 entrades. I per celebrar d’alguna manera aquesta fita tan rodona, he decidit de proposar-vos el primer Joc Literari, Matemàtic, Cultural i Social de l’Espai de Llibres. El primer i l’últim, també. Ho prometo.    

I consti que jo no tinc cap interés en fer-vos jugar a res. No vull competir amb el vostre sudoku ni amb la vostra 6/49 del dia.  Bàsicament, vull que m’ajudeu a resoldre un enigma, o més aviat una inquietut, que m’ha sorgit mirant solapes de llibres.

Veureu. Resulta que ahir a la tarda, sense jo voler-ho ni pensar-m’ho, vaig obrir uns quants llibres de butxaca de color taronja i em vaig trobar amb això: 

A) De la nota biogràfica de Michael Chabon a la solapa de l’edició espanyola de butxaca del seu llibre Jóvenes hombres lobo (Debolsillo, 2006): 

Nació en 1957 y pronto se convirtió en un joven prodigio literario con sus primeros relatos publicados en la revista New Yorker a mediados de los ochenta, antes de cumplir los treinta años.

B) De la nota biogràfica de Michael Chabon a la solapa de l’edició espanyola de butxaca del seu llibre Un mundo modelo (Debolsillo, 2003):

Michael Chabon nació en Washington DC en 1963, y estudió en las universidades de Pittsburg y California.

i C) De la nota biogràfica de Michael Chabon a la solapa de l’edició espanyola de butxaca del seu llibre Las asombrosas aventuras de Kavalier y Clay (Debolsillo, 2004):

Michael Chabon nació en 1964 en Washington y estudió en las universidades de Pittsburg y California.

Ho veieu? 1957, 1963, 1964. Doncs bé. Evidentment, la pregunta que vull fer-vos no és a quin any va néixer Michael Chabon: per això ja està la Wikipedia. La pregunta que m’està turmentant ara mateix, la que jo voldria que m’ajudéssiu a respondre amb aquest primer i últim Joc Literari, Matemàtic, Cultural i Social de l’Espai de Llibres, és: què feia jo ahir a la tarda mirant-me solapes de llibres? (No només mirant-me-les: mirant-me-les, ai, amb la suficient atenció com per adonar-me d’aquesta confusió de dades.) És normal, això? Tinc un problema? Amics lectors i blocaires: també ho feu, vosaltres, això de llegir solapes sense cap motiu aparent?

Potser 300 entrades són massa entrades per a un bloc sobre llibres…

Lectures d’estiu: «Las asombrosas aventuras de Kavalier y Clay»

Michael Chabon, Las asombrosas aventuras de Kavalier y Clay. Barcelona: Debolsillo.

Michael Chabon, estareu d’acord amb mi, és un home que fa una mica de ràbia. És intel·ligent, és divertit, té un munt de talent, va guanyar un premi Pulitzer abans de complir els quaranta, té una legió de seguidors fidelíssims arreu del món, llueix una melena que ja la voldriem per nosaltres molts homes més joves que ell i, a sobre, va sortir en un capítol de Los Simpson esbatussant-se amb el també genial (però una mica repelent) Jonathan Franzen. Fa o no fa una mica de ràbia? Afortunadament, però, un altre dels atributs que adornen el senyor Chabon és haver sabut emprar tots aquests dons que Déu li ha donat per fer el bé, i no per ficar-se en política. Gràcies a això, ara nosaltres podem gaudir d’uns quants llibres tan disfrutables com aquest que avui us recomano.

Las asombrosas aventuras de Kavalier y Clay va ser, precisament, el llibre pel qual Michael Chabon va guanyar el Premi Pulitzer. Això va ser l’any 2001, molt recordat per un parell de fets que ara no venen al cas. Abans, Chabon ja havia publicat llibres tan bons com Chicos prodigiosos, la història d’un escriptor amb un munt de problemes que va ser encarnat al cinema pel no menys problemàtic Michael Douglas, o com les col·leccions de relats Jóvenes hombres lobo i Un mundo modelo; i després ha continuat escribint històries tan ambicioses i originals com la recent El sindicato de policía Yiddish, una barreja de novel·la policíaca hard-boiled i gèlida utopia/distopia jueva que resulta, si més no, curiosa de llegir. Però la història dels cosins Joe Kavalier i Sammy Clay continua sent, per al meu gust, la millor novel·la de Michael Chabon, i una de les més grans d’aquesta década que ja se’ns acaba.

A Las asombrosas aventuras de Kavalier y Clay hi ha una mica de tot. Hi ha una història de màgia i escapisme a la Praga de la Segona Guerra Mundial, amb Golem inclòs. Hi ha un retrat en blanc i negre del Nova York dels anys quaranta que ens fa desitjar (al menys per una estona) haver nascut unes quantes décades abans i en un continent diferent. Hi ha un apassionat cant d’amor als còmics de superherois, aquesta forma d’art cent per cent americana que tant agrada a Chabon i també al seu arxienemic simpsonià Jonathan Franzen. Hi ha unes quantes reflexions sobre l’art, la vocació i l’impuls creador que justifiquen per si soles el preu del llibre. Hi ha, fins i tot, un petit cameo de Salvador Dalí. I, per sobre de tot, hi ha la història d’una amistat realment inoblidable.

Si us agraden les novel·les de formació amb força humor, misteri i aventura i amb uns quants tocs de romanç ben entès, no ho dubteu ni un segon: aquest és el vostre llibre.

Temps estranys

“Hoy día nunca se sabe. En Povorotny, un gato se apareó con un conejo y produjo unos monstruitos adorables cuyas fotos adornaron la portada del Sitka Tog. El febrero pasado, quinientos testigos de todos los rincones del distrito juraron que bajo el resplandor de la aurora boreal, durante dos noches seguidas, habían observado el contorno de una cara humana con barba y tirabuzones. Estallaron violentas discusiones sobre la identidad del sabio con barba del cielo, sobre si la cara estaba o no sonriendo (o simplemente sufriendo un ligero ataque de gases), y también sobre el significado de la extraña manifestación. Y la semana pasada, sin ir más lejos, en medio del pánico y de las plumas del matadero kosher de la avenida Zhitlovski, un pollo se volvió hacia el shochet mientras este levantaba su cuchillo ritual y anunció en arameo la llegada inminente del Mesías. De acuerdo con el Tog, el pollo milagroso profirió una serie de predicciones asombrosas, aunque olvidó mencionar la sopa de la cual, tras quedar una vez más silencioso como el mismo Dios, acabó formando parte. Hasta el estudio más informal de los anales, piensa Landsman, demostraría que los tiempos extraños para ser judío casi siempre han sido también extraños para ser un pollo.”

Michael Chabon, El sindicato de policía yiddish. Barcelona: Mondadori. Traducció de Javier Calvo.

Herois i superherois

Michael Chabon, Las asombrosas aventuras de Kavalier y Klay. Barcelona: Mondadori

Ara que Mondadori acaba de publicar la traducció castellana del seu penúltim llibre, La solución final, és un bon moment per donar un cop d’ull a la trajectòria de Michael Chabon, un dels autors més interessants de la narrativa nord-americana actual, i comentar la que és, sens dubte, la seva obra mestra i una de les novel·les imprescindibles d’aquest nou mil·lenni: Las asombrosas aventuras de Kavalier y Klay.

Nascut a Washington D. C. l’any 1963, Chabon es va donar a conéixer com a escriptor quan només tenia vint-i-cinc anys amb Els misteris de Pittsburgh, una primera novel·la de sorprenent maduresa que va convertir-lo en tot un fenòmen literari al seu país. El ressò mediàtic que li va proporcionar aquest llibre, juntament amb la pressió literària amb que va carregar-lo, el van portar a tenir serioses dificultats amb la seva segona novel·la. Després d’abandonar un manuscrit de més de 1500 pàgines i de publicar l’any 1991 la seva primera colecció de relats, Un mundo modelo, va acabar traslladant tota aquesta experiència d’escriptor abrumat pel seu propi èxit a Chicos prodigiosos, la història d’un escriptor en plena crisi creativa publicada l’any 1995 i portada al cinema cinc anys després. Una segona colecció de relats, Jóvenes hombres lobo, va veure la llum l’any 1999.

L’any 2000, la publicació de Las asombrosas aventuras de Kavalier y Klay va suposar-li a Michael Chabon la consagració definitiva com un dels novel·listes imprescindibles de la seva generació. Guardonada amb el premi Pulitzer, la novel·la es va convertir d’immediat en un èxit de crítica i també de vendes en un bon nombre de països. Des de llavors, l’autor ha publicat una novel·la de fantasia per a joves, una història de detectius protagonitzada per un Sherlock Holmes retirat a l’Anglaterra profunda (la ja referida La solución final), una novel·la per entregues al The New York Times Magazine i, per últim, The Yiddish Policemen’s Union, la seva darrera novel·la, publicada amb gran èxit fa només uns mesos.

Las asombrosas aventuras de Kavalier y Klay narra la història de dos cosins, Josef Kavalier i Sammy Klayman, que es dediquen a escriure còmics al Nova York de la dècada dels quaranta. Kavalier és un refugiat txec que arriba a Nova York l’any 1939 després de fugir de la Praga ocupada pels nazis servint-se de les seves dots com a escapista; Klayman, el noi amb el qual ha vingut a viure, és un fanàtic dels còmics que li aconsegueix una feina a la editorial a la qual treballa. És l’epoca de Superman, Batman i el Capità Amèrica: uns anys on els còmics esdevenen una nova forma d’art i de comunicació per a les joves generacions. En aquest context, els dos cosins creen “L’Escapista”, un personatge que encarna els seus propis somnis i amb el qual acabaran aconseguint la fama.

Però, més enllà de la fascinant història dels seus dos protagonistes i de tota la resta de personatges que habiten a la novel·la, Las asombrosas aventuras de Kavalier y Klay és un retrat meravellós de Nova York: una Nova York ja perduda, gairebé mitològica, que molt té a veure amb la Gotham dels còmics que vertebren tota la història de Kavalier y Klay. El món jueu del qual procedeixen els dos protagonistes, l’amenaça latent de la guerra que devasta Europa, l’amor, els canvis d’un país que sembla necessitar dels herois que es multipliquen a les vinyetes dels còmics, la fugida com a necessitat permanent… Molts són els temes que, com en una melodia, van sorgint i ressorgint dins una novel·la de ressonàncies gairebé infinites.

Com Middlesex de Jeffrey Eugenides, com Las correcciones de Jonathan Franzen, com La broma infinita de David Foster Wallace (llibres que comentarem en properes entrades d’aquest blog), Las asombrosas aventuras de Kavalier y Klay ha estat assenyalada per la crítica com una seriosa candidata a assolir la categoria igualment mitològica de gran novel·la americana. Sigui com sigui, la novel·la de Michael Chabon sí és, indubtablement, una de les millors lectures que podreu regalar-vos durant aquest estiu.