Aquesta setmana, les nostres cinc entrevistes volen servir com a recomanació d’un escriptor que potser molts de vosaltres encara no hagueu descobert, però que la crítica ja assenyala com una de les veus més interessants de la narrativa en llengua espanyola actual. Molt allunyat de l’enrenou mediàtic (en bona part artificial) format en torn a alguns dels que, per edat, serien els seus companys de generació, Óscar Esquivias, nascut a Burgos l’any 1972, s’ha anat guanyat un sòlid prestigi que va començar a cimentar-se amb la seva primera novel·la, El suelo bendito, que va créixer exponencialment amb la seva estupenda trilogia dantesca formada per Inquietud en el paraíso, La ciudad del Gran Rey i Viene la noche, i que ara s’ha coronat amb la concesió, al seu volum La marca de Creta, del premi Setenil al millor llibre de relats publicat l’any 2008.
La narrativa d’Esquivias és plena d’humor i sensibilitat i d’un molt particular sentit de la fantasia: un olfacte infalible que li permet de detectar allò que de meravellós hi ha a la nostra vida quotidiana. Més enllà de les seves històries, sempre interessants i entretingudes, potser el més destacable dels seus llibres és el seu ús de la llengua, d’una bellesa i una precisió gairebé inigualables.
Proveu a llegir algun dels seus llibres, ja siguin aquests que us he comentat o, si ho preferiu, alguna de les seves novel·les per a joves. I, mentre no us decidiu, aquí teniu cinc entrevistes per anar descobrint un autor que val molt i molt la pena:
Categories: Documents · Entrevistes
Etiquetat: Óscar Esquivias
Per completar definitivament la nova secció de Documents que hem posat en marxa al bloc aprofitant el canvi d’imatge, aquí teniu la primera entrega del nostre Ficcionari: una selecció comentada d’enllaços a alguns dels moltíssims relats, poemes o fragments de novel·les dels nostres autors preferits que podem trobar, de forma sempre lliure i legal, escampats per la xarxa. Aquí teniu un primer exemple:
- Els arxius de The Barcelona Review són una font gairebé inesgotable de bones lectures on-line. Al llarg dels seus ja més de deu anys d’història, aquesta revista electrònica ha publicat el bo i millor de la literatura actual en llengua catalana, castellana i anglesa, tant en forma d’articles, crítica i assaigs com de poesia i ficció. Un exemple és aquest Dejà Vú, un relat de Jordi Puntí que forma part del seu llibre Pell d’armadillo i que va publicar-se al número 22 de la revista.
- Durant els darrers anys de la seva vida, David Foster Wallace va estar treballant en una novel·la que havia de supossar el seu retorn a la ficció de llarg recorregut després de l’excepcional La broma infinita. Algunes parts del llibre, que portaria per títol The Pale King, van començar a veure la llum en diverses publicacions a partir de l’any 2006, reconvertides en relats més o menys autoconclusius com aquest publicat a The New Yorker o aquest altre publicat a Harper’s Magazine. El suïcidi de David Foster Wallace el passat més de setembre ens ha privat per sempre de la versió definitiva d’aquesta novel·la, però ara ens assabentem que Little, Brown, l’editorial de tota la vida de DFW, ha anunciat que publicarà el manuscrit a principis de l’any vinent. A l’espera, doncs, de poder llegir The Pale King «al complet», podem anar obrint boca amb el nou fragment de la novel·la que acaba de publicar The New Yorker al seu número de març.
- El burgalés Óscar Esquivias és un dels autors joves més interessants de la narrativa espanyola actual. La seva novel·la Inquietud en el Paraíso, primera d’una fascinant trilogia composada sobre el model de La divina comedia de Dante, va confirmar-lo com una veu ferma i absolutament personal, molt allunyada dels tics i les modes que sovint llastren l’obra d’alguns dels seus companys més coneguts de generació. A la pàgina web de l’escriptora catalana Care Santos podeu llegir un relat d’Óscar Esquivias titolat Caribe.
- Abans d’escriure els seus primers grans relats, aquells que després passarien a formar part de la imprescindible col·lecció Ficciones, Jorge Luis Borges va experimentar amb el gènere narratiu falsejant (quan no directament inventant-se) biografies d’homes i dones menyspreables a la seva Historia universal de la infamia, publicada l’any 1935, i escrivint Hombre de la esquina rosada, un curiosíssim relat policíac en clau compadrita que prefigura, de forma sorprenent, l’argúcia més celebrada de la gran Agatha Christie. Podeu comprobar-ho vosaltres mateixos llegint el relat al portal argentí Literatura.org.
- I, per últim, aquest mateix portal ens ofereix la possibilitat de llegir Continuidad de los parques, un conte molt breu de Julio Cortázar que amaga també una sorpresa final inoblidable.
Categories: Documents · Ficcionari
Etiquetat: Óscar Esquivias, Borges, David Foster Wallace, Jordi Puntí
