Wells Tower és un cas força curiós dins la literatura dels Estats Units, on els escriptors sovint comencen a publicar llibres molt joves, sempre abans dels 30, i de seguida fan el pas del conte a la novel·la. Tower té 37 anys, mai no ha escrit una novel·la, i aquest és tot just el seu primer llibre publicat. Els relats que s’hi inclouen porten molts anys apareixent en les revistes més prestigioses del seu país, han merescut un munt de premis importants i li havien proporcionat ja al nostre escriptor un cert renom dins el món literari estadounidenc; però, fins l’any passat, aquest mai no s’havia decidit a reunir-los en un llibre. El resultat de tot això és un recull de contes on cada peça és única i necessària, on res no hi sobra ni és gratuït, on cadascun dels relats que l’integren es llegeix com una petita obra d’art literari, amb les seves pròpies regles gens gratuïtes i amb tots els seus objectius plenament assolits.
El primer conte ens presenta a un home que ha perdut la seva dona, la seva feina i l’herència del seu pare, i que, mirant de refer la seva vida, troba consol en omplir el seu aquari amb tots els peixos estranys que el mar li porta; el darrer, i també el més original, ens duu als mars del nord d’Europa i a algun segle indeterminat del primer mil·leni, on un grupet de vikings molt salvatges i moderns gestionen amb dificultat les seves relacions amb l’amor i la violència. Entremig hi trobem una mica de tot: dues cosines adolescents sense gaire cosa a dir-se que s’inicien juntes a la vida i als secrets dels adults; un home amb tot de comptes pendents amb el seu pare malalt d’alzheimer; un jubilat que dedica les seves hores buides a espiar les visites que rep la seva veïna prostituta; una fira de poble amb rerafons sinistre; un home que viatja en cotxe amb la seva filla i amb el nou marit de la seva ex dona, i que es veurà implicat en una batussa sense final feliç; o un nen d’onze anys que busca (i la troba, més o menys) la manera de venjar-se del nuvi de la seva mare.
Línia per línia, l’escriptura de Wells Tower és impecable i implacable. Cada frase ens ofereix una sorpresa, un somriure, un cop de puny a l’estòmac, la revelació d’una sobtada bellesa o una inesperada incursió dins el lirisme: un lirisme sempre eficaç i controlat, que no neix de les paraules ni de les situacions, sinó de l’originalitat radical en la mirada de l’escriptor. El seu estil és directe, fins i tot col·loquial, però mai no cau en el prosaïsme injustificat. La desolació interior de molts dels seus personatges, que han anat deixant-se coses importants en el camí i que ara veuen les seves vides detingudes en un carreró sense sortida, imposa una sobrietat d’estil que, per fortuna per a nosaltres, no està renyida amb el sentit de l’humor. I en aquest llibre n’hi ha molt, moltíssim, de sentit de l’humor.
En definitiva, que us recomanem de tot cor aquest Todo arrasado, todo quemado. Amb permís de Lorrie Moore i els seus Pájaros de América, aquest és el llibre de relats que més ens ha agradat (i sorprès, i commogut, i fet riure i pensar i voler tornar-lo a llegir de seguida) des d’un altre debut extraordinari que també vam comentar aquí, el de Miranda July amb Nadie es más de aquí que tú. Paraules majors.
