H. P. Lovecraft, odiant a mort els peixos

6 oct

howard-phillips-lovecraft

Diuen que un dia, quan era un nen, H. P. Lovecraft va patir una forta intoxicació per menjar peix en mal estat i es va passar la nit sencera somniant amb tota mena d’horribles criatures amb forma de peix que sorgien del mar i ens invadien amb unes intencions molt dolentes. Us imagineu com devia ser d’aterridor  un malson generat pel cervell intoxicat de peix d’en Lovecraft? No resulta gens estrany que a partir d’aquell moment, el petit H. P. desenvolupés un horror quasi bé sagrat envers l’oceà i totes les criatures que en ell hi viuen i comencés a rumiar les seves futures històries d’horror. Històries com L’ombra sobre Innsmouth, plenes d’éssers híbrids, meitat peixos i meitat immigrants, on les seves pors d’home WASP de Nova Anglaterra amb pretensions d’aristocràcia s’objectivarien d’una forma alhora infecta i fascinadora.

A aquesta foto, ja ho veieu, H. P. Lovecraft fa cara d’ordidor de fàbules estranyes. H. P. Lovecraft fa cara de personatge de conte de Lovecraft: un d’aquests homes tristos, lletraferits i monomaníacs que comencen estudiant vells llibres d’història i acaben enfrontant-se (i perdent sempre la partida) amb algun Déu Primoridal amb cara de peix i parla estrangera. Expliquen els seus biògrafs que Lovecraft va criar-se a Providence amb una mare i dues tietes grotescament superprotectores, que odiava la llum del dia i que fins els trenta anys mai no va passar una nit fora de casa. També expliquen que durant dos anys va ser un home casat, però que la cosa no va sortir gaire bé. Era un racionalista filosòfic, un reaccionari polític i un racista vital; estava convençut que els grups d’immigrants mediterranis que començaven a apropiar-se d’alguns barris de Nova York pertanyien a una espècie que no era del tot humana. (No sé si alguna cosa d’aquestes es veu a la foto. Potser sí: a la seva mirada plena de por.) H. P. Lovecraft no era un home simpàtic, però diuen els entesos que ell sol va canviar les regles de la literatura de terror.

*  *  *

Si voleu llegir algun llibre sobre Lovecraft, jo us recomano Lovecraft. Una biografía, escrit per L. Sprague du Camp i publicat per Valdemar. Millor aquest que H. P. Lovecraft: contra el mundo, contra la vida, publicat per Siruela, que, tot i anar signat per Michel Houellebecq, trobo que no val gran cosa. I si voleu alguna cosa més breu, no us perdeu la introducció de Rafael Llopis a l’antologia (clàssica entre les clàssiques) Los mitos de Cthulhu, publicada per Alianza.   

14 Respostes to “H. P. Lovecraft, odiant a mort els peixos”

  1. Robert 06/10/2009 a 10:54 #

    Boníssim post, gracies espai.
    Estic d’acord amb el que dius de HOuellebeq (no sé com s’escriu i no em penso molestar en mirar-ho) , jo a més afegeixo , opino el mateix de la resta de la seva obra…i persona. (ja coneixes un altra de les meves fòbies)
    Hi ha un llibre boníssim de lovecraft que es tracta sobre la literatura de terror, es titula el horror segun Lovecraft i és totalment recomenable…..

    P.S.aquesta setmana s’atorguen els premis nobel. Respecte al de literatura jo estic convençut que li donaran a una dona americana del cono nord….jo voto per JOyce Carol Oates, s’admeten apostes….

  2. allau 06/10/2009 a 13:22 #

    Imagineu el que pot ser una intoxicació per consumir Lovecraft en mal estat…

    Robert, llegeixo que Joyce Carol Oates va prologar una antologia lovecraftiana. El que no hagi escrit aquesta dona!

  3. Espai de llibres 06/10/2009 a 14:43 #

    Doncs jo, tot i que n’he llegit poquíssimes coses seves, també voto per la Joyce Carol Oates. A més de justa, seria una elecció ben sucosa; per la quantitat d’enemics i detractors que té aquesta dona, vull dir. Llàstima que ja hi sigui aquí en Truman Capote, per dir-hi la seva…

    Jo, Robert, d’en Houellebecq només he llegit aquest llibre sobre Lovecraft i “Plataforma”, i cap dels dos m’ha agradat. Tinc la sensació que és un d’aquests homes que cada línia que escriuen la fan pensant en reforçar la seva imatge d’escriptors maleïts. Però hi ha molta gent amb criteri a qui li agrada, així que potser tu i jo estem equivocats. Algú per aquí que ens defensi en Houellebecq?

    Quina intoxicació més perillosa, Allau… Jo d’adolescent en vaig prendre una bona ració, de Lovecraft, tot i que mai no va ser un dels meus autors de terror preferits. Això sí, gràcies a l’antologia d’Alianza de “Los mitos de Cthulhu” vaig descobrir un escriptor que encara avui m’agrada molt: l’Arthur Machen.

  4. Clidice 06/10/2009 a 15:00 #

    No he llegit Lovecraft, perquè el gènere no m’agrada, algun dia potser m’hi posaré. Però tot i que jo no tinc gaire criteri, he de dir que abomino de Houellebeq, del qui només he llegit un llibre, “La possibilitat d’una illa”, i el vaig trobar molt Coelho a la inversa, si se m’entén. Tot plegat una “posse”, sense res més que una amanida superficial de quatre idees mal païdes de ciència ficció i filosofia per a neòfits.

  5. Espai de llibres 06/10/2009 a 15:19 #

    “Molt Coelho a la inversa”: l’has clavada, Clídice! Jo aquest llibre no l’he llegit, però “Plataforma” em va donar exactament aquesta sensació de “posse”, de llibre escrit per algú que ens volia demostrar com és de descregut, d’incorrecte i d’intel·lectual.

    De Lovecraft, a mi m’agradaven les seves intuïcions però no la seva pràctica. El seu estil és bastant farragós, amb uns diàlegs increïbles (en el sentit dolent de la paraula) i munt d’adjectius innecessaris. Ara, ell com a persona/personatge resulta molt, molt interessant.

  6. Clidice 06/10/2009 a 15:34 #

    millor😛 així me l’estalvio, que la por a mi em fa por ^^. D’adolescent, després de llegir alguns contes de Poe, la feina era meva a l’hora d’anar a dormir: miro sota el llit? i si quan miro em surt alguna mà?, res, fuig! prou mal de caps dóna la realitat🙂

  7. Espai de llibres 06/10/2009 a 15:41 #

    Millor no mirar mai sota el llit, per si de cas… Ara, jo de nano era dels què gaudia passant por. La quantitat d’hores de son que jo vaig perdre per culpa del senyor Stephen King… Així estic ara.

  8. Robert 06/10/2009 a 16:35 #

    Clídice ha fet la definició del dia….com Coelho, però al revés,…si senyor, molt bona, ….m’he fotut un fart de riure,…plas,plas,plas

    i l’allau també té raó quan diu “…el que no hagi escrit aquesta dona”, …suposo que aquí rau l’aversió que li tenen certs escriptors: enveja, pura enveja….

    No et faci por la por Clídice,….jo he pasat algunes de les millors estones de la meva vida, cagadet de por….

  9. El Llibreter 06/10/2009 a 18:56 #

    Crec que el mèrit de Lovecraft és haver convertit unes pors particulars, íntimes si es vol, en un horror sovint abstracte i molt eficaç d’abast universal. Reconec que m’ha fet passar molta por.

    El llibre de Houellebecq em sembla que està bé, però com que no llegit cap més llibre d’ell no sabria comparar-lo amb res. El breu assaig de Lovecraft El horror en la literatura em sembla una petita meravella.

    Salutacions cordials.

  10. Espai de llibres 06/10/2009 a 19:02 #

    Hola, Llibreter! El llibret de Lovecraft a mi també m’agrada molt, té comentaris ben atractius i intel·ligents sobre escriptors poc coneguts però, en alguns casos, molt interessants, com el propi Machen o Algernon Blackwood, un altre autor de contes de terror que mereixeria ser més recordat (hi ha coses seves traduïdes al castellà, a Siruela i a Alianza).

    Ara me n’adono que el titol que apuntava el Robert, “El horror según Lovecraft”, correspon a una antologia publicada també per Siruela, que el que feia era seleccionar contes d’alguns dels autors de terrors dels quals parlava Lovecraft al seu “El horror en la literatura”.

  11. Anaïrda 06/10/2009 a 20:30 #

    A mi tampoc m’agrada especialment el gènere que cultivava aquest senyor, per això us proposo una obra sobre ell que no és un llibre: és un còmic que es diu El Joven Lovecraft i està penjat a internet. Surten ell, alguns monstres, Poe o Baudelaire. Força divertit.

  12. Espai de llibres 07/10/2009 a 13:45 #

    Primera notícia, Anaïrda. Sembla molt curiós, el buscaré. Gràcies!

  13. Robert 07/10/2009 a 14:25 #

    ….en el primer comentari meu m’habia equivocat de títol em referia al que cita el llibreter….el horror en la literatura, és un assaig de 60 o 70 pàgines que és una meravella….

  14. Espai de llibres 07/10/2009 a 14:40 #

    Doncs així, estem tots tres d’acord: aquest llibret, “El horror en la literatura”, és molt i molt recomanable. Fins i tot aquells que no us agrada el gènere de terror, jo crec que el trobarieu interessant.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: