Vladimir Nabokov, a la carretera

9 oct

nabokov

Si ho penses, resulta ben curiós que fos justament un rus, i a sobre en plena guerra freda, qui acabés escrivint el millor retrat d’aquesta forma de vida cent per cent americana dels cotxes, les persecucions i les fugides, les autopistes interestatals i els motels a peu de carretera. De fet, quan aquell britànic pervers ens va convidar a fer una ullada pel forat del pany del Bates Motel, ja feia uns quants anys que Vladimir Nabokov ens havia ensenyat, per boca del seu Humbert Humbert, que els motels són llocs propicis per als delictes anònims i els pecats inconfessables.    

Nabokov va coneixer molts motels a la seva vida, i moltes pensions, i molts llocs de pas. Com massa artistes del segle XX, ell va ser un exiliat continu. De fet, els darrers anys de la seva vida els va passar a un hotel de Montreaux, i allà hi va morir, a la riba del llac Lemán, a una hora de viatge de l’hotel on va morir un altre escriptor que no se li assemblava gaire. Expliquen que la seva habitació de Montreaux era tota plena de capses a mig buidar, com si l’escriptor visqués instal·lat enmig d’una mudança perpètua, i que a sobre d’un prestatge hi havia una bandereta dels Estats Units. Humor d’exiliat. 

Com a rus, Vladimir Nabokov resultava un tipus maniàtic, esquerp i més aviat estrany; com a estadounidenc, resultava totalment un alienígena. Deixant de banda la seva dona Vera, a qui va dedicar tots els seus llibres, les seves tres grans passions eren la literatura, l’entomologia i els problemes d’escacs: tres vicis d’aquests que es practiquen en solitari. El cas és que Nabokov, potser com tots nosaltres, tenia menys passions i vicis que fòbies: odiava tota classe de coses, començant pel soroll de les motos i acabant pels adeptes de la secta de Herr Doktor Sigmund Freud. No sé si odiava també els cotxes, però estic bastant segur de que no li agradava conduir.  A la foto, veureu que el nostre home va assegut al seient de l’acompanyant, sempre més còmode i civilitzat que el del conductor, i si pareu atenció, veureu que té una mena de carpeta i uns papers a la mà esquerra, i que a la dreta porta un llapis amb goma. Els papers són dos, i semblen fitxes: dues d’aquelles fitxes en les quals Nabokov escrivia els seus llibres. Amb un bon zoom i unes ulleres, potser podriem llegir què hi havia escrit, en aquell viatge, el novel·lista que va inventar-se la fugida sobre rodes del malalt encisador Humbert Humbert i la seva estimada Lolita.

*  *  *

Com passa amb tots els autors d’una obra mestra indiscutible, el gruix de la producció de Vladimir Nabokov corre potser el risc de quedar enfosquida per la lluentor del mite de Lolita. Jo us voldria recomanar tres novel·les seves que ningú no s’hauria d’estar de llegir: una és La Defensa, una altra és Pálido fuego, i la tercera és La verdadera vida de Sebastian Knight. Cap d’elles no s’assembla a les altres dues, però totes tres, cadascuna a la seva manera, són d’aquest tipus de novel·les que no se’t desenganxen de les mans fins que no les has acabades de llegir.    

15 Respostes to “Vladimir Nabokov, a la carretera”

  1. Llorenç 09/10/2009 a 9:24 #

    Nabokov era un gran novel·lista, un gran lector, un gran mestre.
    M’agrada la gent que no li agrada conduir.
    M’agrada la gent que li molesta el soroll, sobretot el de les motos.
    M’agrada la gent que llegeix a l’autobús.
    Per cert, les memòries (Parla, memòria) són excel·lents. També recoman els cursos de literatura (europea i russa, en dos volums): genial. Per acabar, Anagrama en publicà la biografia, també en dos volums.
    Enhorabona pel blog.
    P.D: no pot ser mai que només tenguis 300 entrades; segur que el comptador no funciona bé.

  2. allau 09/10/2009 a 10:12 #

    “Pálido fuego” és de les meves favorites de tots els temps. “Ada o ardor” també em va agradar molt, però és llargueta.

  3. Espai de llibres 09/10/2009 a 10:29 #

    Com podeu veure en la meva foto, Nabokov és un dels meus grans mites. De totes les seves novel·les que he llegit (penso que només em resten dues de pendents, “Risa en la oscuridad” i “Objetos transparentes”), crec que l’única que no em va deixar del tot amb la boca oberta de la primera a l’última pàgina va ser “La dádiva”, que se’m va fer una mica feixuga; potser no la vaig llegir en el moment adequat. La resta, les recomanaria sense pensar-ho a tothom. I coincideixo amb tu, Allau: la meva preferida és “Pálido fuego”. És un exemple perfecte de com una novel·la totalment experimental pot resultar alhora hipnòtica, captivadora i divertidíssima.

    Gràcies, Llorenç! Veig que tu també ets membre de la cofradia nabokoviana. “Habla,memoria” és un altre d’aquests llibres que els pots anat rellegint cada quatre o cinc anys, i mai no et fallen. I del “Curso de literatura europea”, jo em quedo amb la lliçó sobre “Madame Bovary”. La forma en que Nabokov llegeix a Flaubert, fixant-se sobretot en els aspectes purament visuals de la novel·la, és interessantíssima.

    Salutacions!

  4. Clidice 09/10/2009 a 12:15 #

    Hauria de preguntar-li al meu ordinador si n’he llegit cap més d’en Nabokov que no sigui “Ada o l’ardor” (que ni recordava que era d’ell, em creuré l’Allau :P). Però aquest post m’ha semblat excel·lent🙂

  5. Llorenç 09/10/2009 a 13:29 #

    No puc pensar en Madam Bovary sense que em vengui Nabokov al cap. També em passa el mateix amb Anna Kakerina. Sí, és així, Nabokov t’ensenya a paladejar el detall.
    Salutacions

  6. Espai de llibres 09/10/2009 a 13:34 #

    L’ordinador et controla les lectures, Clídice? Ai, on han anat a parar aquells vells quaderns on un anava apuntant els llibres llegits…

    “Acariciad los detalles, los divinos detalles”. La frase que Nabokov més repetia a les seves classes. I és veritat: quan sintonitzes amb ell, Nabokov et canvia la forma de llegir a d’altres autors.

  7. Robert 09/10/2009 a 15:38 #

    …a les biblioteques hi ha un dvd (video) amb l’entrevista que li va fer Bernard Pivot al programa Apostrophe…és molt bona.
    Confesso que he llegit molt poc Nabokov, només els cursos de literatura i la inevitable Lolita, faré cas de les teves recomanacions.

  8. Espai de llibres 09/10/2009 a 15:49 #

    Jo no he vist aquesta entrevista, Robert. La tenim també a la nostra Biblioteca, i he estat a punt d’endur-me-la a casa un munt de vegades, però sempre he acabat tornant-la al prestatge. El que em passa és que recordo una autodefinició que fa Nabokov al pròleg de “Opiniones contundentes”, que diu alguna cosa així com “Pienso como un genio, escribo como un autor distinguido y hablo como un niño de seis años.” A l’entrevista amb en Pivot, Nabokov parla com un nen de sis anys?

  9. allau 09/10/2009 a 16:28 #

    Clídice, jo no vaig a missa, però ja saps que el que dic sí😉

    De “Risa en la oscuridad” en tinc un bon record. Era una comèdia negríssima. Tony Richardson en va fer una pel·lícula amb Anna Karina.

    Crec haver llegit que Nabokov no sabia conduir. I sobre l’entrevista amb Pivot em sembla que Nabokov de tant en tant se servia una tassa d’una tetera que era plena de whisky.

  10. Robert 09/10/2009 a 16:51 #

    …no,no.no. bé, almenys que no sigui un nen alcohòlic, perquè de tant en tant es fotia un bon “tanto” de whisky…i a més (m’apunta la Matilde) anava llegint les respostes en uns tarjetons….boncapdesetmana familia

  11. Espai de llibres 09/10/2009 a 17:08 #

    Mmmm, Nabokov bevent whisky com un nen alcoholic en companyia d’en Bernard Pivot… Això jo ho he de veure!

  12. Ester F Matali 09/10/2009 a 21:33 #

    A mi Lolita m’encanta. Aquella frase del començament és sublim:

    “Lolita, luz de mi vida, fuego de mis entrañas. Pecado mio, alma mia. Lo-li-ta: la punta de la lengua emprende un viaje de tres pasos paladar abajo hasta apoyarse, en el tercero, en el borde de los dientes. Lo. Li. Ta. ” La musicalidad extrema …”

    I després, com no, pàlido fuego.

    Fantàstic Nabokov (i la versiò cinematogràfica de Lolita amb el Jeremy Irons)

  13. Imma C. 09/10/2009 a 23:41 #

    He vist Lolita en format de pel.lícula, i tb de teatre, ara em queda fer la lectura.

    Si no s´ha llegit res de Francisco Casavella, per quin llibre començaries?

  14. allau 10/10/2009 a 0:04 #

    Imma, Casavella era un camaleó i parlava amb veus admirablement diverses. Crec que “El triunfo” és una bona entrada.

    Aquesta tardor es publicaran els seus articles dispersos (més de 1000 pàgines) i prometen ser una de les novetats més calentes de la temporada.

  15. Espai de llibres 10/10/2009 a 9:17 #

    Benvinguda, Ester! Veig que Nabokov ens posa a tots d’acord: un geni. I el que resulta del tot increïble és que “Lolita” la va escriure en una llengua que no era la seva, i que només va aprendre realment d’adult.

    Jo tampoc no he llegit encara res de Casavella, Imma. Tinc a casa “El día del watusi”, però estic buscant el moment adequat per posar-m’hi. Crec que seguiré el consell de l’Allau, i comencaré també amb “El triunfo”.

    Aquest llibre amb els seus articles pot ser molt interessant.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: