Corazones perdidos

2 Mar

Quan Montague Rodhes James va néixer a la rectoria de Goodnestone, al comtat de Kent, Henry James era un jove cavaller de dinou anys que ja apuntava maneres de novel·lista. Era l’estiu de l’any 1862. Feia només uns quants mesos que la Reina Victòria acabava d’estrenar la seva llarga viduïtat, i encara ningú no ho sabia, però aquest fet estava a punt d’inaugurar una etapa més fosca i força més severa dins la vida del país. Més enllà dels murs de Buckingham Palace, els engranatges de l’Imperi continuaven treballant a ple rendiment; però alguna cosa es començava a tòrcer en l’aire de la metròpoli.

M. R. James, l’home dels fantasmes anglesos, va viure a la rectoria de Goodnestone fins que va complir els tres anys,  i després va traslladar-se amb la seva família al comtat de Suffolk, a Great Livermere, també a la rectoria del poble, on va viure els quaranta-tres anys següents. (Fantasmes i humitats a banda, una rectoria no fa pinta de ser un lloc gaire animat on viure. Però sembla ser que a M. R. James ja li agradava.) També va viure durant algunes temporades a Cambridge, al King’s College, on va graduar-se en Història Medieval Anglesa i del qual, amb el temps, va arribar a ser-ne nombrat director. De fet, els seus treballs com a antiquarian li van guanyar un gran respecte en vida, fins el punt de ser considerat un dels homes més cultes del seu temps. Autoritat mundial en la història de les catedrals, estudiós i traductor de la Bíblia, paleògraf reconegudíssim, ell va catalogar, per exemple, molts dels manuscrits que es conserven a les biblioteques dels colleges d’Oxford i de Cambridge, i també va ser responsable d’algunes troballes bibliogràfiques de primer ordre.

La fama actual de M. R. James, però, és fruit dels seus moments d’esbarjo, i no de la seva erudició. Com a bon anglès, al senyor James li agradaven les històries de fantasmes; li agradava inventar-les, i li agradava encara més explicar-les als nens de la família quan estaven tots reunits davant el foc de la llar de la seva rectoria. Les seves no eren, però, unes històries de fantasmes normals i corrents. Les històries de fantasmes de M. R. James són alhora tradicionals i molt modernes: es nodreixen d’un esquema genèric fermament establert a les Illes, el de l’anomenada ghost story, però no dubten en superar aquest esquema introduint-hi alguns aspectes fins llavors aliens al gènere, com ara l’ambientació contemporània i familiar, l’understatement, el bon humor, la fugida del sentimentalisme i, en definitiva, l’aire de joc culte i de bon gust que té tot plegat. Als seus contes hi ha violència, suspens i un cert rerafons de caire sexual que els estudiosos moderns de la seva literatura no s’han estat de relacionar, molt freudianament, amb alguns suposats aspectes tèrbols de la seva biografia. Però tot succeeix (i se’ns explica) molt civilitzadament.

Al seu El horror sobrenatural en la literatura, una introducció molt recomanable al gènere de terror que trobareu editada a Valdemar, escriu H. P. Lovecraft:

En los relatos de M. R. James encontramos a menudo maliciosas escenas humorísticas, retratos de género y caracterizaciones muy naturales, que en sus manos contribuyen a aumentar el efecto global, más que a estropearlo, como ocurriría si los manejase un escritor menos experto. Al inventar un nuevo tipo de fantasma, se aparta sensiblemente de la tradición gótica convencional; pues mientras que los viejos fantasmas clásicos eran pálidos y majestuosos y eran percibidos principalmente con la vista, el espectro habitual de M. R. James es delgado, enano y peludo: una abominación perezosa e informal de la noche, a medio camino entre la bestia y el hombre, a la que llega a tocarse antes de verla. A veces, este espectro tiene una constitución de lo más excéntrica: es un rollo de franela con ojos de araña, o una entidad invisible modelada con las ropas de una cama «cuyo rostro lo forma una sábana arrugada».

M. R. James va redefinir per sempre el gènere de la ghost story, i ho va fer no només amb els seus propis contes (que va recollir en quatre petites col·leccions successives, i que trobareu tots reunits a aquest volum que avui us recomanem, Corazones perdidos):  també es va preocupar de recuperar i promoure a alguns escriptors anteriors a ell i llavors molt oblidats, com ara l’irlandés Joseph Sheridan Le Fanu, i alhora va influir fortament en contemporanis seus de l’alçada d’Arthur Machen o d’Algernon Blackwood.

M. R. James va morir a Eton, la prestigiosa escola que ell també va acabar dirigint, l’any 1936. Dins el món de la literatura, mai no va assolir ni una mínima part del renom que va guanyar-se el seu col·lega Henry James; però tampoc no ho va pretendre. En morir tenia 73 anys, era un home raonablement feliç, i encara anava explicant les seves històries de fantasmes a qualsevol noi que les volgués escoltar.

Fitxa al nostre catàleg

Fitxa editorial

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: