Joventut

18 mai

La novel·la Joventut comença a Sudàfrica, a la Ciutat del Cap segregada i plena de conflictes dels anys 60 del segle XX, i acaba a Anglaterra, a un Londres que no és encara el molt familiar Swinging London de totes les pel·lícules. El protagonista del llibre, entenem, és el propi Coetzee: un Coetzee que té llavors poc més de vint anys, que estudia matemàtiques a la universitat i que està convençut de què el seu destí és fugir del seu país i convertir-se en poeta. No és un jove gaire sociable. Ha trencat amb la seva família, no té gaires amics ni tampoc sort amb les dones, i tots els seus pensaments semblen voltar entorn a aquest futur d’escriptor que ell (i només ell) creu albirar.

Com tots els aspirants a poeta del segle XX, el jove Coetzee somnia amb viatjar a París i guanyar-se allà la vida amb el seu talent; però com que el seu francés no dóna per a gaires alegries, finalment  decideix canviar el Sena pel Tàmesis i establir-se en un ambient menys romàntic, però molt més anglòfon i familiar. La injustícia institucionalitzada i salvatge de l’apartheid ha convertit Sudàfrica en un món asfixiant, condemnat a la violència i també a l’extinció. En aquesta situació, fugir de Ciutat del Cap i arribar a Londres és deixar enrere un passat, una història familiar i un munt d’expectatives frustrades, però també és fugir d’un continent amb el qual Coetzee, com a home de raça blanca (és a dir: com a part integrant d’una minoria opresora i històricament injustificable), manté una estranya relació feta alhora d’amor i d’odi, de por i de remordiments.

La part anglesa del llibre és una novel·la de formació d’artista despullada de tota temptació de romànticisme: els treballs foscos, la feina silenciosa, els anys que passen solitaris i sense recompensa: el somni assetjat per una realitat indiferent. Londres és una ciutat freda i seriosa, però és també una capsa plena de misteris; la seva vida, intueix el jove Coetzee, transcorre invisible als seus ulls d’estranger sense nom ni relacions. La fam del poeta és la fam del jove que veu córrer els anys, que veu passar les dones, que no arriba mai a escriure el poema que l’haurà de salvar.

Ara que Coetzee acaba de publicar a casa nostra Estiu, la tercera part de la seva autobiografia novel·lada, és un moment immillorable per recuperar-ne les dues peces anteriors, la inicial Infantesa i aquesta Joventut que avui us recomano. Si encara no heu llegit res d’aquest premi Nobel, descobrireu una literatura que potser podrà agradar-vos més o menys, però que no us deixarà indiferents.

Fitxa al nostre catàleg

Fitxa editorial

9 Respostes to “Joventut”

  1. Robert 18/05/2010 a 16:57 #

    …jo vaig començar amb un llibre (no recordo el títol) protagonitzat per elizabeth costello que parla dels animals, em va agradar molt la seva postura radical. Després vaig continuar amb l’edat de ferro i el primer volum d’aquestes memories, …Coetzee m’agrada, oi que va ser nomenat rei de Redonda?

  2. Espai de llibres 18/05/2010 a 17:11 #

    M’ho acabo de mirar a la Wikipedia, Robert: el rei és Javier Marías, Coetzee “només” és duc: el Duque de Deshonra.

  3. Robert 18/05/2010 a 18:03 #

    …val, val, …ja sabia jo que estava entre la noblesa però no sabia amb quin grau…

  4. Oliaf 19/05/2010 a 0:42 #

    Uf, a mi, això de les memòries em fa una mica de mandra, la veritat.
    Però fa uns messos vaig empassar-me gairebé d’una tirada “Desgracia”. Què puc dir? Quina meravella de llibre. Profunditat, cruesa, ambivalència moral… o millor dit, una aproximació als problemes morals allunyada de tot maniqueisme. Extraordinari.

  5. Espai de llibres 19/05/2010 a 15:58 #

    A mi també em va agradar molt “Desgràcia”, Oliaf. De fet, aquest i “Joventut” són els dos únics llibres de Coetzee que he llegit fins ara. El següent, penso que serà justament aquest que comenta el Robert, “Elizabeth Costello”.

  6. Veí de les Corts 19/05/2010 a 17:13 #

    Et segueixo els passos, jo acabo de llegir-me els d’Infantesa i Joventut. Sembla mentida que em tant pocs recursos, aparentement, apunti tan fons. Ara em queda l’últim!

  7. Espai de llibres 19/05/2010 a 18:07 #

    Doncs he sentit a dir coses molt bones sobre “Estiu”, Veí. Si el llegeixes, ja ens ho explicaràs…

  8. OLYMPIA 20/05/2010 a 15:44 #

    Hola Espai,
    Davant del teu escrito sento haver abandonat Infància abans d’arribar a la meitat. Coetzee m’arribava com un home amargat i antipàtic. Li vaig donar una segona oportunitat i vaig llegir Elizabeth Costello que em va complaure força excepte cap al final quan l’autor s’embolica amb simbologies kafkianes. La teva crònica engresca a la lectura de Coetzee i, per tant, la tindré present per tal de considerar-ne una re-lectura.

  9. Espai de llibres 20/05/2010 a 17:00 #

    Dons ara que dius això de la imatge d’home amargat i antipàtic, Olympia, t’he de dir que el protagonista de “Joventut” tampoc és un noi que es faci estimar gaire… El to general del llibre és trist, i el personatge/Coetzee se’ns presenta amb una carència absoluta de sentit de l’humor. A mi això, com a lector, acostuma a tirar-me enrere de seguida, però en el context del llibre trobo que aquest to funciona força bé.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: