Una història commovedora, sorprenent i genial

3 jun

L’any 1991, en el termini d’uns pocs mesos, els pares de Dave Eggers van morir sobtadament deixant quatre fills orfes. Ell tenia vint-i-un anys, i estudiava periodisme a la Universitat d’Illinois; els seus dos germans grans, Bill i Beth, feien cadascú la seva vida lluny del nucli familiar; el quart fill, en Toph, era un nen de vuit anys que, de cop i volta, va passar a dependre d’en Dave. Així que aquest va deixar els estudis de periodisme, es va traslladar a Berkeley amb el nen i amb la seva xicota i, mentre començava a lluitar per posar en marxa la seva carrera d’escriptor, va dedicar-se a tirar endevant la seva «nova» família.

La història dels nou anys següents, podeu llegir-la en aquest llibre originalíssim, que gairebé fa justícia al seu títol tan poc modest. Una història commovedora, sorprenent i genial és un llibre de memòries que no se sembla a cap llibre de memòries que hagueu llegit mai. Tot en ell és diferent: la complexitat de la seva estructura, la lleugeresa del seu to, la veu del narrador que recorda i fabula… res no s’ajusta als models del gènere memorialístic al qual supossadament pertany. Dave Eggers ha convertit la seva vida en una narració oberta, desestructurada, experimental en el millor sentit de la paraula: el llibre com a contenidor on hi cap de tot, i on tot suma en favor del nostre plaer com a lectors. (Si us interessen les tècniques narratives més agosarades, aquí en podreu gaudir i aprendre un cabàs. Una història commovedora, sorprenent i genial és una lliçó de com es pot escriure un llibre que sigui alhora formalment arriscat, exigent i cent per cent gaudible.) Dave Eggers converteix la seva vida en narració i es transforma ell mateix en personatge; un personatge tendre i divertit, de vegades irritant, sovint una mica ridícul, la veu del qual trigareu en oblidar.

Una parell de coses sobre l’autor, per acabar. Dave Eggers, potser ja ho sabeu, és el fundador de la revista McSweeney’s, una fantàstica publicació de la qual hem parlat aquí més d’una vegada. Ha publicat tres novel·les i un llibre de relats, Guardianes de la intimidad, que inclou algunes peces absolutament magistrals, i ha signat també el guió de la pel·lícula d’Spike Jonze Donde viven los monstruos. Ara fa uns mesos va publicar als Estats Units el seu darrer llibre, Zeitoun, un reportatge sobre un contractista de Nova Orleans la vida del qual va capgirar-se en arribar el desastre del Katrina. Pel que diuen els crítics de l’altra banda de l’Atlàntic, és un llibre que farem bé de llegir quan arribi a les nostres llibreries.

Fitxa al nostre catàleg

14 Respostes to “Una història commovedora, sorprenent i genial”

  1. Robert 03/06/2010 a 17:34 #

    Moltes gracies espai per la recomanació, aquesta novel•la si que la vull legir si o si.
    Ja vas parlar de les revistes, penso que aquest típus deu tenir una energia creativa inesgotable perquè….i no sé si no vaig estar a l’aguait durant els títols de crèdit o la meva memòria fa figa però no recordava lque fos el guionista de donde viven los monstruos ….l’has vist?,….si no ho has fet, fes-ho…jo la trobo genial, així tal com sona.

    Per cert, promocions dels diaris: avui al Pais donen la dolce vita i demà al publico caché de Heneke… La dolce vita crec que és un simple transfer de VHS a DVD, però noi és Fellini…i la rossa escandinava banyant-se a la fontana de trevi XD!

  2. Robert 03/06/2010 a 18:41 #

    espai, has llegit res de Marcos Giralt Torrente ?

  3. Espai de llibres 03/06/2010 a 19:08 #

    Doncs no he vist la pel·lícula, Robert; però sí, ell és el guionista, crec que juntament amb l’Spike Jonze. I també ha publicat una novel·lització d’aquest guió, una mena d’actualització en clau adulta del llibre de Maurice Sendak. Encara no l’he llegit, però la tenim a la nostra biblioteca. “Los monstruos”, és diu.

    I tampoc no he llegit res de Giralt Torrente. Ens el recomanes?

  4. Robert 03/06/2010 a 19:31 #

    vaig a fer servir inmediatament el magnific servei de prestec interbibliotecari….

    jo tampoc, per això t’ho demanava, he sentit a dir coses molt bones de la seva literatura

  5. Espai de llibres 03/06/2010 a 20:11 #

    Jo també n’he sentit a parlar molt bé, de Marcos Giralt Torrente. Si algú l’ha llegit i en vol donar l’opinió, ja sabeu!

  6. Bibliotossa 05/06/2010 a 12:18 #

    Gràcies per la ressenya i fer-nos conèixer tants llibres i autors. No he llegir res d’Eggers ni de Marcos Giralt. Del primer ja he demanat el llibre, impossible resistir-se al teu entusiasme. Del segon, què ens recomanes? “Los seres felices” (que segurament són també els més tristos), “Tiempo de vida” (acabo de llegir les primeres pàgines i m’han agradat molt)

  7. Bibliotossa 05/06/2010 a 12:22 #

    Estic a la lluna… Torno a llegir els comentaris i me n’adono que tampoc heu llegit res de Marcos Giralt! A veure si algú ens pot dir alguna cosa.

  8. Espai de llibres 05/06/2010 a 12:48 #

    Benvingut/da, Bibliotossa! A veure si t’agrada el llibre de Dave Eggers, ja ens diràs. Sobre en Giralt Torrente: justament el mateix dia que en Robert treia el seu nom, vaig llegir al Cultura/s de La Vanguardia una crítica de “Tiempo de vida” que feia venir moltes ganes de llegir-lo. De moment, ja l’he posat a la llista de la compra de la biblioteca…

  9. Bibliotossa 05/06/2010 a 13:18 #

    Aquí podreu llegir les primeres pàgines de “Tiempo de vida”. La gènesi del llibre:

    http://www.elpais.com/elpaismedia/ultimahora/media/201005/15/cultura/20100515elpepucul_3_Pes_PDF.pdf

  10. Espai de llibres 05/06/2010 a 13:25 #

    Doncs la primera frase podria anar directament a la nostra secció d’Inicis memorables: “El mismo año que mi padre enfermó publiqué una novela en la que lo mataba.” Gràcies per l’enllaç!

  11. OLYMPIA 06/06/2010 a 1:18 #

    Quines ganes de llegit el llibres que tan bé ressenyes així com el de Giralt Torrente amb una primera frase tan prometedora.
    Gràcies Espai!

  12. Veí de les Corts 07/06/2010 a 14:19 #

    Osti, tu! És un començament per esmolar ben bé les dents!!

    Al Dave Eggers sí me l’he llegit, però em va costar una mica. De fet, em va passar el contrari del que sol passar. Vaig començar molt bé, amb la descripció de la família, sobretot el pare!, però quan ja queden els dos germans se’m feia feixuga. No ho sé. Potser un to massa complagut amb la seva prosa, sabedor de la seva traça. Potser és cosa meva, per això, que no era l’època propícia.

  13. Espai de llibres 07/06/2010 a 16:14 #

    Gràcies a tu, Olympia!

    Veí, comprenc això que dius sobre el to complagut de la prosa d’en Eggers. Per això deia al post que el seu personatge pot resultar, de vegades, una mica irritant… Hi ha moments en què Eggers s’agrada un xic massa, com si diguèssim; és potser una mica exhibicionista, amb les seves capacitats. Però mentre escrigui així de bé, jo li perdono!

  14. Clidice 07/06/2010 a 19:22 #

    falti, falti, falti … caram! i aquest d’en Dave Eggers sembla gairebé obligat, si més no per com se’n parla (o sigui que me’l guardaré per d’aquí un parell d’anys ;P)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: