Dinero

4 ago

Martin Amis és un escriptor amb una imatge gairebé tan contundent com els seus propis llibres. Ell no és francès, però el seu gust per la polèmica i la seva tendència a la provocació l’apropen força a Michel Houellebecq. Aquí vam parlar fa uns mesos del seu llibre sobre l’11-S, El segundo avión, que en el seu moment va aixecar una certa polseguera per la contundència de les seves opinions sobre l’estat de les relacions entre l’Islam i Occident. Fill de Kingsley Amis, membre de la «generació Granta», company d’armes de Julian Barnes, d’Ian McEwan i de David Lodge, Martin Amis és un escriptor que es va fer famós abans d’arribar a la trentena i que avui, amb els seixanta ben complits, continua sent un dels grans de la narrativa del nostre continent.

La contundència dels llibres de Martin Amis es fa ja visible físicament: les seves quatre novel·les «clàssiques» (Niños muertos, Dinero, Campos de Londres i La información) són quatre volums compactes, gruixuts i, segons el nostre humor del dia, fins i tot una mica imponents. I aquesta sensació de grandària es correspon amb el seu contingut: quan Martin Amis es posa a imaginar-se una història, ho fa fins a les seves darreres conseqüències. Campos de Londres és la més espectacular de totes, amb el seu fantàstic ambient apocal·líptic i la seva història d’un crim a l’inversa. Niños muertos explica el cap de setmana d’uns nanos rics i avorrits tancats en una mansió plena de droga. La información us agradarà, i molt, si us agraden les històries d’escriptors frustrats amb set de venjança. I després està Dinero.

A Dinero, la història que Amis s’imagina és la de John Self, un home de poc més de trenta anys que viu en una mena d’estupor feliç (però no gaire) on tot és alcohol, pornografia, cafeïna, sexe de pagament i calés, molts calés. Self és londinenc i director de cinema; quan el coneixem, tot just acaba d’arribar a Nova York per tal de trobar-se amb el seu productor, un yuppie de Manhattan que viu com un personatge de Bret Easton Ellis. A Londres ha deixat una núvia infidel a qui els calés li agraden encara més que a ell, i també hi ha deixat un pare que fa uns anys, quan al jove Self començaven a rutllar-li bé les coses, li va passar la factura de totes les despeses de manutenció originades durant els seus anys d’infantesa. Amb tot aquest panorama, no sembla gens estrany que quan coneixem al nostre home, aquest es trobi un xic desorientat.

Què converteix Dinero en una novel·la realment recomanable? Sense cap mena de dubte, la veu del seu narrador: aquest John Self que té nom de personatge de fàbula moral i que, perdut dins el seu desconcert vital, ens explica la seva història amb un sentit de l’humor, una agilitat de pensament i una verbositat incontenible que ens fan pensar, ni que sigui una mica, en aquell Humbert Humbert de la novel·la de Nabokov. John Self no és un ésser estimable, però de tant sentir-lo parlar, de tant ser testimonis de les seves males eleccions, acabem per desitjar que el desastre que intuïm inevitable no s’acabi produint. La seva és una d’aquestes veus irritants i interminables que, quan finalment les deixem de sentir, ens sorprenem a nosaltres mateixos trobant-les a faltar.

La Wikipedia anglesa diu que l’estil distinctiu de Martin Amis, esmolat, excessiu i un puntet exhibicionista, ha influït directament en escriptors més joves com Will Self o Zadie Smith. Com a herència, no està gens malament.

Fitxa al nostre catàleg

Fitxa editorial

Pàgina web de l’autor

3 Respostes to “Dinero”

  1. Veí de les Corts 05/08/2010 a 10:32 #

    Ai, aquest autor també el tinc pendent! Dinero me’l vaig llegir fa anys i em sembla que era massa jove…

  2. Espai de llibres 05/08/2010 a 15:35 #

    Jo ara ja tinc un altre llibre seu llest per llegir-lo, Veí: “El infierno imbécil”. Un recull d’articles sobre els Estats Units que fa molt bona pinta.

  3. Robert 05/08/2010 a 15:47 #

    …ja hi sóm, ho expliques tant bé que sembla que ho hagi de deixar tot per llegir el llibre, …o faré més endevant…tinc l’Amis pendent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: