Calor

30 ago


Abans de convertir-se en l’escriptor i periodista d’èxit que és avui dia, la trajectòria professional de Bill Buford va estar lligada a dues de les revistes literàries amb més renom de les darreres dècades. Des de 1979, ell va ser un dels impulsors de l’anglesa Granta, que tant de servei va fer durant els anys 80 a la generació dels Amis, Barnes, McEwan i companyia; i després, ja als 90, va ser director de ficció del New Yorker, la revista que ha definit en bona mesura el gust literari dels Estats Units durant les darreres cinc o sis dècades. Bill Buford va néixer a Baton Rouge, Louisiana, l’any 1954, i la fama com a escriptor li va arribar tot just amb el seu primer llibre, Entre los vándalos, una mena de reportatge gonzo de baixa intensitat que analitza la violència en el món del futbol, i de retruc en la nostra societat en general, presentant-nos des de dins el dia a dia d’un grup de hooligans anglesos.

Entre los vándalos va aparèixer l’any 1991, i Bill Buford no va publicar el seu segon llibre, aquest Calor, fins l’any 2006. La idea de tots dos llibres és molt similar: si, per tal d’escriure aquell, Buford va recórrer durant vuit anys els estadis de futbol de tot el món vivint i comportant-se com si fos un hooligan més, per escriure Calor, el tema del qual és el món dels grans cuiners professionals, el nostre escriptor es va imposar un pla de feina molt similar, però molt més civilitzat (i suculent).

Tot va començar quan Buford va tenir la idea d’escriure un article per al New Yorker sobre Mario Batali, un dels cuiners de més èxit en aquell moment a Nova York (i a tot el país, gràcies al seu programa de televisió Molto Mario). El seu tracte amb Batali, un homenot donat a tota classe d’expansions i d’excessos gastronòmics, va fer que a Buford se li despertés una vella vocació adormida. Cuiner aficionat, gourmet i bon vivant, Bill Buford es va començar a preguntar fins a on hauria pogut arribar ell dins el món dels fogons, un món complex, difícil i molt competitiu del qual ho ignorava gairabé tot. I va decidir de dedicar els dos anys següents de la seva vida a respondre’s a aquesta pregunta.

La història que ens explica Calor és la història real d’aquest escriptor que un bon dia abandonà la seva feina directiva al New Yorker i es va posar a treballar com a darrer ajudant de cuina al restaurant de Mario Batali, i que a partir d’aquí inicià una lenta i llarga ascensió que el va portar a conéixer tots els estadis de la feina de cuiner. Dels fogons de moda de Nova York als de Londres, passant pels més tradicionals de la Toscana, Bill Buford ens convida a conéixer, al llarg de les 460 pàgines del seu llibre, tot un seguit de personatges inoblidables amb els qual comparteix una única passió: la passió del menjar fet art, cultura, economia i espectacle. Història d’una obsessió, narració d’un temps viscut sota els impulsos d’allò que arriba a ser una autèntica monomania, els dos anys de Bufford dins el món dels grans chefs fan una lectura amable i molt divertida, que alhora ens obre l’apetit i ens fa conscients de l’absurditat essencial d’aquest culte sense límits a l’estómac.

Fitxa al nostre catàleg

Fitxa editorial

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: