Djuna y Daniel

24 oct

 

De tots els escriptors estrangers que van fer-se seva la ciutat de París durant les dècades de 1920 i 1930, pocs va haver-hi de tan interessants com Djuna Barnes. En la figura turmentada i misteriosa d’aquesta escriptora semblen xifrar-se tots els encants, i també totes les misèries, d’aquesta generació d’escriptors cosmopolites que van arribar a París buscant una idea molt particular de llibertat i van acabar trobant-hi, en massa casos, la seva pròpia destrucció. Rebel, alcohòlica, atractiva, obertament bisexual, Djuna Barnes va iniciar la seva carrera com a reportera de moda, va escriure algunes obres de teatre i una novel·la autobiogràfica (Ryder) on passava comptes amb un passat familiar d’abussos literalment increïbles, i després, als quaranta-quatre anys, va publicar una de les millors novel·les de tot el segle XX, El bosc de la nit, i tot seguit va caure en un silenci gairebé perfecte que es va estendre fins el dia de la seva mort, quan ja havia complert els noranta.

La novel·la que avui us recomanem, Djuna y Daniel, té com a protagonistes la pròpia Djuna Barnes i l’esplèndid Daniel A. Mahoney, una altra presència colorista del París d’entreguerres, un metge (sense carrera) a temps parcial i borratxo a temps complet que va donar origen a un personatge particularment memorable d’El bosc de la nit.

Ena Lucía Portela va néixer a L’Habana l’any 1972, i està considerada com una de les escriptores més destacades de la jove narrativa cubana. A Djuna y Daniel, Portela certament mostra una ambició i un ofici molt notables, i una especial facilitat per agafar diferents episodis biogràfics de tots dos personatges i bastir amb ells una ficció que es llegeix amb molta facilitat. Djuna Barnes, la trista i admirable Djuna Barnes, resulta en aquesta novel·la una presència ben viva: una dona plena de contradiccions, molt forta i molt dèbil alhora, una alcohòlica en procés de voluntària autodestrucció que ha escrit una obra mestra i sospita que mai no tornarà a escriure res igual. I Daniel A. Mahoney, el fals metge que es passa els dies explicant històries als bars del Barri Llatí, resulta també un personatge molt estimable, un home derrotat per la vida i pels seus propis errors que, tot i la sordidesa en la què viu immers, conserva encara al seu interior una resta de puresa i d’insubornable dignitat humana.

Fitxa al nostre catàleg

Pàgina web de l’autora

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: