El eco de la memoria

15 nov


Una nit d’hivern, en un poble perdut al cor de Nebraska, un home se surt de la carretera amb el seu cotxe i resulta greument ferit. Una trucada anònima a la policia dóna avís de l’accident, que s’ha produït en una recta i, en teoria, sense la presència de cap altre cotxe implicat. L’home, que es diu Mark, cau en coma poc després d’arribar a l’hospital; és un jove que encara no ha fet els trenta, i que no té cap altra família que la seva germana gran, Karin, que viu fora de l’estat. Quan la Karin arriba a l’hospital, troba a sobre de la tauleta del seu germà una nota que diu: «No soy nadie, pero esta noche en la carretera North Line Dios me ha conducido a ti para que puedas vivir y traer de vuelta a alguien más.» Aquest no és, però, el principal misteri al què hauran de fer front tots dos personatges. El principal misteri serà el cervell d’en Mark. Perquè quan aquest es desperta finalment del coma, l’accident sembla haver-li deixat una única seqüela: és totalment incapaç de reconéixer en la Karin a la seva germana. Als seus ulls, dins el seu cervell, la Karin és una impostora que físicament, sí, és idèntica a la seva germana, però que no és ella en absolut.

Aquesta síndrome de Capgras, que es com es diu l’aterridora malaltia d’en Mark, li serveix a Richard Powers per bastir una enorme novel·la que és també, o sobretot, una extraordinària reflexió sobre el cervell humà, i sobre com la nostra identitat no és, al cap i a la fi, més que un conjunt de procesos químics complexíssims que de cop i volta, sense que sapiguem com ni perquè, poden començar a fallar i a fer la nostra vida inhabitable. Res no suceeix (res no ens succeeix) que no estigui filtrat pel nostre cervell; la nostra «realitat», ho sabem però potser no hi pensem gaire, és només allò que el nostre cervell rep i procesa com a tal; quan aquesta màquina falla, quan el nostre cervell ens comença a enganyar, què queda de nosaltres?

Ja hem parlat aquí alguna vegada de Richard Powers, potser el més desconegut (a casa nostra) de tots els escriptors nord-americans actuals de primeríssima categoria. Amb aquest llibre, que és la seva novena novel·la, Powers va guanyar el National Book Award l’any 2006. I ben merescut que va ser aquell premi: es miri com es miri, El eco de la memoria és un llibre extraordinari. Extraordinari i inquietant. Un d’aquells llibres que fan que t’aturis i pensis en coses que val la pena pensar. Us agradarà si us agraden els llibres d’Oliver Sacks; de fet, un dels personatges de la novel·la és un neurocientífic que escriu llibres de divulgació popular sobre desordres neuronals, i que acaba veient com la malaltia d’en Mark, i també el forat negre que aquesta malatia provoca en les vides de les persones que l’envolten, fa trontollar l’estabilitat de la seva pròpia consciència, suposadament sana. Però també us agradarà si no us agraden els llibres d’Oliver Sacks. Només que sentiu una mica de curiositat sobre el què, el com i el perquè del funcionament del nostre cervell (= del nostre món), ja gaudireu enormement amb aquest llibre.

Fitxa al nostre catàleg

2 Respostes to “El eco de la memoria”

  1. allau 15/11/2010 a 11:32 #

    Aquest caurà segur.

  2. Espai de llibres 15/11/2010 a 17:26 #

    Doncs a veure què et sembla, Allau. A mi, ja et dic, m’ha agradat moltíssim. Si ja era fan de Richard Powers abans de llegir-lo, ara ho soc encara més.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: