De Profundis

30 nov

John Sholto Douglas, novè marquès de Queensberry, ha passat a la història per dos fets ben diversos: ell va ser qui va establir les regles de la boxa moderna, i ell va ser també el màxim responsable de que Oscar Wilde, l’exitós i respectat Oscar Wilde, hagués de canviar durant dos anys el luxe de la seva vida a Londres per la duresa dels llits de la presó de Reading. La culpa, però, no va ser del tot seva: l’orgull d’en Wilde també hi va colaborar.

Potser ja coneixeu la història. Oscar Wilde mantenia un romanç més o menys públic amb el fill del marquès, un nano a qui tothom deia Bosie; quan el marquès es va assabentar, va presentar-se a casa d’en Wilde amb la intenció de practicar amb ell el seu esport preferit; l’escriptor es va defensar prou bé, i el vell marquès, molt frustrat, es va haver de conformar amb espetar-li a en Wilde uns quants insults la natura dels quals ja us podeu imaginar. Això va emprenyar tant l’irlandès que, ignorant els consells de tots els seus amics, va presentar una demanda per infàmies contra el marquès. La demanda no només no va prosperar, sinó que, un cop denunciades i demostrades en ple judici certes activitats poc victorianes d’en Wilde, aquest es va trobar, de cop i volta, assegut al costat més perillós de la sala de judicis, acussat d’un delicte d’immoralitat i sodomia.

Això va ser l’any 1895. Oscar Wilde va passar-se dos anys a la presó, condemnat a treballs forçats, i quan va quedar lliure ja era una altra persona. Moralment vençut, físicament arruïnat, oblidat pel públic, els amics i els editors i repudiat per la seva família, Wilde va marxar a París i allà va morir, l’any 1900, refugiat sota el pseudònim de Sebastian Melmoth. Entre els papers que va deixar sense publicar es trobava una llarga carta que li va escriure al seu antic amant, Bosie, durant la seva estada a presó, i que mai no li va fer arribar.

De Profundis és una lectura tan commovedora com dolorosa. És la carta d’un home que es troba en una situació límit i que prova de comprendre com hi ha arribat. També és la carta d’un home atrapat dins una relació amorosa absolutament malaltissa. Si Wilde no menteix, el seu estimat Bosie devia de ser tota una perla; i no sembla que Wilde menteixi. Tot al contrari: llegint aquesta carta, un té la sensació que està llegint la confessió més nua, més directa, més lliure de prejudicis i de falsa autocompassió que un home pot arribar a fer. Oscar Wilde es compadeix d’ell mateix, sí, però en cap moment no prova de justificar-se ni d’amagar tots els seus errors; el primer de tots, haver-se enamorat d’un noi que no mereixia el seu amor.

Després d’aquesta carta, Wilde encara va tenir forces per escriure La balada de la cárcel de Reading, que és el seu millor poema i un dels més famosos de la literatura anglesa. Aquí, escriu:

Y sin embargo, cada hombre mata lo que ama.
Que todos oigan esto:
unos lo hacen con mirada torva,
otros con la palabra halagadora;
el cobarde lo hace con un beso,
con la espada el valiente.

Matan algunos el amor de joven
y otros cuando viejos;
estrangulan algunos con manos de lujuria,
otros con manos de oro:
el más amable usa el puñal
para que el frío llegue antes.

Oscar Wilde va ser un home molt feliç i afortunat a la seva joventut i un de molt trist a la maduresa. Encara avui, però, continua sent un dels éssers humans més vius de tots aquells que van escriure a finals del segle passat. Si no ho heu fet ja, doneu-li una oportunitat a De Profundis. De ben segur que no us deixarà indiferents.

Fitxa al nostre catàleg

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: