Nadie es más de aquí que tú

29 des

Miranda July escriu històries que comencen amb frases com «No soy de esa clase de personas a las que les interesa la familia real inglesa», o com «Antes de morir, mi padre me enseñó los movimientos que sabía hacer con los dedos», o fins i tot com «En un mundo ideal, seríamos huérfanas», i aquestes històries no només no decauen a partir d’aquí, sinó que continuen creixent i creixent fins que arriben a unes frases finals encara més memorables. Els contes de Miranda July són divertits i tristos alhora, i també són estranys, lluminosos i molt, molt intensos.

Nadie es más de aquí que tú conté, tirant pel baix, dues obres mestres de la narrativa breu contemporània. Una d’elles, «Majestad», té com a narradora a una dona de mitjana edat que porta amb una certa gràcia els seus problemes de sobrepés, que té una germana addicta al sexe i que ara, per culpa d’un somni eròtic que no us descriurem, està treballant en un plan absolutament infal·lible per lligar-se al príncep Guillem d’Anglaterra. L’altra, «Esa persona», ocupa només quatre pàgines i és una de les coses més emocionants (i alhora menys sensibleres) que hem llegit en molt de temps.

Una de les frases finals d’aquestes històries: «La vida funciona de esa manera, como un cataclismo, y estoy loca de ganas de que me pase algo diferente».

Una altra: «Pero da las gracias, da las gracias, da las gracias».

I la nostra preferida de totes: «Debo de ser la entrenadora de natación más triste de toda la historia».

Fitxa al nostre catàleg

Pàgina web de l’autora

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: