El protagonista i narrador d’aquesta darrera novel·la de Toni Sala és un professor d’institut que voreja els quaranta anys, casat i amb un fill, a qui una depressió profunda ha allunyat de la feina, de la família i gairebé de la vida mateixa, tancant-lo a casa i reduint-lo a una existència de passiva autocommiseració. Fugint del sofà, de l’alcohol i d’unes fantasies de suïcidi cada cop més persistents, decideix anar a passar uns dies a la Costa Brava, a l’apartament que el seu germà té a S’Agaró, ben a prop del lloc on va néixer i on va passar tota la seva infantesa i la seva joventut. Allunyant-se per un temps de la família, fent un parèntesi a la pròpia rutina, retrobant-se amb els paisatges familiars i amb els vells rostres coneguts de Sant Feliu de Guíxols, el nostre home espera forçar una reacció dins el seu interior. I aquesta reacció, en efecte, no trigarà en produir-se.
Tres trobades i un cop d’atzar serveixen a Toni Sala per posar en marxa el fil argumental d’aquesta novel·la, breu i intensa com totes les seves. Un antic amor d’adolescència mai del tot oblidat, una joveníssima monitora de colònies alemanya amb esperit d’aventura i un envellit músic local, alcoholitzat i violent, que resulta ser l’ex marit d’aquell antic amor: tres presències inesperades al voltant de les quals gravitarà l’existència del protagonista al llarg d’uns pocs dies estranys, enrarits, fins i tot angoixants, on la premonició d’un final tràgic s’acabarà ressolent de forma magistral.
Vàries virtuts destaquen en aquesta novel·la. La primera és, com no, l’estil de Toni Sala: una escriptura alhora concisa i plena de color, exacta i generosa, gens donada a excesos retòrics i, no obstant, pròdiga en troballes felices i en sobtades belleses. Però també hi ha la creació d’un espai geogràfic familiar i molt atractiu: aquests pobles turístics de la costa que viuen tot l’any a l’espera de l’estiu, i que generen uns tipus de dinàmiques de vida molt particulars en els seus habitants. O la construcció d’un personatge principal complex i inquietant, un home que ens explica la seva versió d’una història (la seva pròpia història) fosca i gens amable, però de qui mai estem segurs del tot de poder-nos refiar. O la generació, des de l’inici mateix de la novel·la, d’una atmosfera d’angoixa que no para de fer-se més i més densa segons ens apropem a la pàgina final.
Amb una economia de mitjans característica, Toni Sala ha aixecat, un cop més, una obra d’allò més recomanable, que es llegeix amb plaer i amb interés continu i que ens deixa, al final del viatge, amb ganes de més.
Espai de llibres 
Vaig llegir-li “Rodalies” i el llenguatge em va semblar sensacional. El que hi explicava, molt menys.
Hola, m’agrada la ressenya, la veritat és que jo he de depurar les meves a vegades em deixo coses que jo ja sé però possiblement qui les llegeix i encara no ha llegit el llibre es pot perdre.
Si no us fa res afegiré l’enllaç en la meva.
http://quaderndemots.blogspot.com/2011/05/marina.html
Si no us agrada que hi posi l’enllaç ja m’ho fareu saber.
Gràcies
Fins aviat.
Si el llegeixes, Allau, el llenguatge i l’estil de ben segur que no et decebran. I la història, pel meu gust, està molt bé: perfectament adecuada per a les sensacions que l’autor (crec) vol transmetre.
Al contrari, Quadern, t’agraeixo l’enllaç. La teva ressenya del llibre és molt interessant. Salutacions!
Bona ressenya! Us l’ he robat per ampliar els recursos del blog de clubs de lectura de les biblioteques de la província de Girona. Endavant amb la vostra / nostra feina, que és apassionant.
Gràcies! No coneixia el vostre bloc, però m’ha semblat molt interessant. Ara mateix us enllaço.
Ui, aquesta vegada no compartim l’opinió sobre el llibre! A mi laa trama no em va acabar d’enganxar, no li vaig acabar de trobar el fons i el personatge de la monitora de colònies estrangera se’m va fer indesxifrable, em costava entrar-hi, no hi havia introspecció psicològica i em semblava molt poc versemblant. D’acord, era una imatge de joventut, però no hi vaig saber trobar gaire res més.