Marina

5 mai

El protagonista i narrador d’aquesta darrera novel·la de Toni Sala és un professor d’institut que voreja els quaranta anys, casat i amb un fill, a qui una depressió profunda ha allunyat de la feina, de la família i gairebé de la vida mateixa, tancant-lo a casa i reduint-lo a una existència de passiva autocommiseració. Fugint del sofà, de l’alcohol i d’unes fantasies de suïcidi cada cop més persistents, decideix anar a passar uns dies a la Costa Brava, a l’apartament que el seu germà té a S’Agaró, ben a prop del lloc on va néixer i on va passar tota la seva infantesa i la seva joventut. Allunyant-se per un temps de la família, fent un parèntesi a la pròpia rutina, retrobant-se amb els paisatges familiars i amb els vells rostres coneguts de Sant Feliu de Guíxols, el nostre home espera forçar una reacció dins el seu interior. I aquesta reacció, en efecte, no trigarà en produir-se.

Tres trobades i un cop d’atzar serveixen a Toni Sala per posar en marxa el fil argumental d’aquesta novel·la, breu i intensa com totes les seves. Un antic amor d’adolescència mai del tot oblidat, una joveníssima monitora de colònies alemanya amb esperit d’aventura i un envellit músic local, alcoholitzat i violent, que resulta ser l’ex marit d’aquell antic amor: tres presències inesperades al voltant de les quals gravitarà l’existència del protagonista al llarg d’uns pocs dies estranys, enrarits, fins i tot angoixants, on la premonició d’un final tràgic s’acabarà ressolent de forma magistral.

Vàries virtuts destaquen en aquesta novel·la. La primera és, com no, l’estil de Toni Sala: una escriptura alhora concisa i plena de color, exacta i generosa, gens donada a excesos retòrics i, no obstant, pròdiga en troballes felices i en sobtades belleses. Però també hi ha la creació d’un espai geogràfic familiar i molt atractiu: aquests pobles turístics de la costa que viuen tot l’any a l’espera de l’estiu, i que generen uns tipus de dinàmiques de vida molt particulars en els seus habitants. O la construcció d’un personatge principal complex i inquietant, un home que ens explica la seva versió d’una història (la seva pròpia història) fosca i gens amable, però de qui mai estem segurs del tot de poder-nos refiar. O la generació, des de l’inici mateix de la novel·la, d’una atmosfera d’angoixa que no para de fer-se més i més densa segons ens apropem a la pàgina final.

Amb una economia de mitjans característica, Toni Sala ha aixecat, un cop més, una obra d’allò més recomanable, que es llegeix amb plaer i amb interés continu i que ens deixa, al final del viatge, amb ganes de més.

Fitxa al nostre catàleg

Pàgina web de l’autor

7 Respostes to “Marina”

  1. allau 05/05/2011 a 20:05 #

    Vaig llegir-li “Rodalies” i el llenguatge em va semblar sensacional. El que hi explicava, molt menys.

  2. Quadern de mots 05/05/2011 a 20:06 #

    Hola, m’agrada la ressenya, la veritat és que jo he de depurar les meves a vegades em deixo coses que jo ja sé però possiblement qui les llegeix i encara no ha llegit el llibre es pot perdre.
    Si no us fa res afegiré l’enllaç en la meva.
    http://quaderndemots.blogspot.com/2011/05/marina.html

    Si no us agrada que hi posi l’enllaç ja m’ho fareu saber.

    Gràcies
    Fins aviat.

  3. Espai de llibres 05/05/2011 a 20:16 #

    Si el llegeixes, Allau, el llenguatge i l’estil de ben segur que no et decebran. I la història, pel meu gust, està molt bé: perfectament adecuada per a les sensacions que l’autor (crec) vol transmetre.

    Al contrari, Quadern, t’agraeixo l’enllaç. La teva ressenya del llibre és molt interessant. Salutacions!

  4. Llibres i companyia 06/05/2011 a 8:48 #

    Bona ressenya! Us l’ he robat per ampliar els recursos del blog de clubs de lectura de les biblioteques de la província de Girona. Endavant amb la vostra / nostra feina, que és apassionant.

  5. Espai de llibres 06/05/2011 a 15:43 #

    Gràcies! No coneixia el vostre bloc, però m’ha semblat molt interessant. Ara mateix us enllaço.

  6. Eutrapèlia 07/05/2011 a 14:54 #

    Ui, aquesta vegada no compartim l’opinió sobre el llibre! A mi laa trama no em va acabar d’enganxar, no li vaig acabar de trobar el fons i el personatge de la monitora de colònies estrangera se’m va fer indesxifrable, em costava entrar-hi, no hi havia introspecció psicològica i em semblava molt poc versemblant. D’acord, era una imatge de joventut, però no hi vaig saber trobar gaire res més.

Trackbacks/Pingbacks

  1. Marina | Quadern de mots - 24/09/2014

    […] blogs llunÀtic i  Espai de llibres (de la la Biblioteca Ca n’Altimira),  han fet una bona ressenya del llibre que cal de […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: