Elisa Kiseljak

27 jun

Elisa Kiseljak tenia deu anys quan un amic del seu pare va abusar d’ella. «Si deixes de plorar el regalaré un braçalet de plata», li va dir aquell dia l’home quan tot va terminar, i la por, o potser la vergonya, o la incapacitat de comprendre què havia succeït van fer que la nena esborrés de la seva ment aquells minuts terribles. A partir d’aquell moment, algunes coses comencen a canviar a la seva vida: les seves notes empitjoren, de vegades té pors irracionals o plora sense motiu aparent, i sovint parla del braçalet de plata que li ha promés l’amic del seu pare. Els dies passen, però, i ningú no sospità res. Les notes de la nena tornen a millorar, les seves pors s’atenuen, els malsons es fan més suportables: la vida continua. Fins que un dia, catorze anys després, de sobte Elisa Kiseljak ho recorda tot. I la força del record la colpeja amb tota la violència de l’acte que el seu cervell ha estat negant tot aquest temps.

En poc més de noranta pàgines, Lolita Bosch basteix una història plena de duresa i de poesia: una subtil reflexió sobre com els abusos sexuals projecten la seva ombra sobre la vida de qui els va patir a la infantesa. Les millors pàgines del llibre, i també les més arriscades des d’un punt de vista formal, són les que narren, des de l’interior del cervell de la protagonista, el moment exacte en que el record tant de temps reprimit surt finalment a la llum i l’obliga a reconsiderar, sota un prisma totalment nou, la pròpia vida i el propi passat. La intensitat d’aquestes pàgines ens fica de ple dins el món privat d’aquesta jove, Elisa Kiseljak, que pateix un violent atac d’ansietat en veure com de cop i volta la seva història personal es converteix en una mentida, exigint-li que reconsideri tot allò que sempre havia cregut sobre ella mateixa.

A la pàgina 61 del seu llibre, en boca d’Elisa Kiseljak, escriu Lolita Bosch:«La primera imatge de què tinc memòria és la mà esquerra del meu pare. Recordo haver-l’hi agafat i haver abaixat immediatament la mirada per comptar els quadrats de la vorera. Un, dos, tres, quatre, cinc. Cada cinc he de fer un salt per no trepitjar l’infern.» Aquest és, potser, el gran tema d’aquest petit llibre: els salts que tots hem de fer al llarg de les nostres vides per no trepitjar l’infern.

Fitxa al nostre catàleg

Pàgina web de l’autora

10 Respostes to “Elisa Kiseljak”

  1. SU 27/06/2011 a 11:35 #

    Un petit GRAN llibre!

    SU

  2. Espai de llibres 27/06/2011 a 16:25 #

    A mi també em va agradar molt, SU. Va ser el primer llibre de Lolita Bosch que vaig llegir, i em va sorprendre.

  3. Bibliotossa 27/06/2011 a 18:16 #

    Felicitats pel comentari, Espai. Què bé ho expliques! “Elisa K.” és una lectura intensíssima, que no pots oblidar. Ara estic llegint uns contes que van per aquest camí. Segur que t’agradarien: “Massa felicitat” d’Alice Munro. Durs, sorprenents, i meravellosament narrats.

  4. Truffaut 27/06/2011 a 18:32 #

    He vist la pel.lícula de Judith Colell i Jordi Cadena; tinc pendent la lectura del llibre. El film és excel.lent: dividit en dues parts, una veu en off ens anticipa els esdeveniments. El film presenta la tragèdia com una abstracció. (L’horror es manifesta fora de camp). És un relat sobre la memòria.Ja ho deia Borges: “Somos nuestra memoria, somos ese quimérico museo de formas inconstantes, ese montón de espejos rotos”.
    La ressenya està molt bé, com sempre…

  5. Espai de llibres 27/06/2011 a 18:47 #

    Alice Munro és al capdamunt de tot de la meva llista de pendents, Bibliotossa, i “Massa felicitat” serà el primer llibre que llegeixi. Ja t’explicaré.

    No he vist “Elisa K.”, Truffaut, però m’has fet venir curiositat. I si a sobre em cites a Borges, ja no em puc resistir…

  6. SU 27/06/2011 a 18:49 #

    Ostres, per a mi “Elisa Kiseljak” també va ser el meu primer llibre de Lolita Bosch!!!
    I bé, també et recomano, com Bibliotossa, els contes d’Alice Munro… tot un món!!!
    Endavant amb les bones lectures!

    SU

  7. Espai de llibres 27/06/2011 a 19:33 #

    Confirmat, doncs: Alice Munro serà la meva propera lectura. Gràcies, SU!

  8. OLYMPIA 28/06/2011 a 1:41 #

    Elisa Kiseljak em va semblar un got d’aigua fresca vinguda a renovar la literatura catalana i s’hi afegeix, de la mateixa autora, La família del meu pare, un llibre tan original com excel·lent. Quant a Alice Munro…és parlar d’or en barra.
    Salutacions!

  9. Espai de llibres 28/06/2011 a 14:43 #

    No he llegit “La família del meu pare”, Olympia, però prenc nota. Gràcies per la recomanació!

  10. Eutrapèlia 28/06/2011 a 23:07 #

    A mi Massa felicitat, lectura del sant Jordi passat, em va encantar i em va fer estremir!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: