La hija de la amante

6 jul

L’any 1996, A. M. Homes es va convertir en una de les sensacions de la temporada literària als Estats Units gràcies a El fin de Alice, una novel·la no apta per a estómacs delicats on l’escriptora de Washington ens posava davant una història d’abusos materns, pertorbacions emocionals i perversions sexuals de tota mena al costat de la qual la Lolita de Nabokov es quedava en una dolça i tendra història d’amor. La novel·la, per suposat, era molt més que això: també era un dels exercicis literaris més tècnicament agosarats, temàticament complexos i feliçment acomplits del darrers temps. Cada pàgina d’El fin de Alice era a la vegada un repte per a les nostres emocions i un plaer immens per al nostre paladar lector… però, per desgràcia, com en el seu moment va succeir amb Lolita, molta gent només hi va veure la part escandalosa.

La hija de la amante és una bona manera d’iniciar-se en la lectura d’A.M. Homes. No es tracta d’una novel·la, sinò d’un relat autobiogràfic en el qual l’escriptora, que va ser donada en adopció tot just néixer, ens explica com es va retrobar amb els seus pares naturals quan ja havia complert els trenta anys, i què va succeir després. La nostra experiència com a espectadors de telefilms ens ha ensenyat que aquest tipus de retrobaments mai no acostumen a sortir bé, i el cas d’A.M. Homes no va ser una excepció. La llavors jove escriptora es va trobar de cop i volta amb una mare malalta i inestable, amb un pare amb actituts de vell conqueridor, amb una sòrdida història familiar d’amor, abusos i abandonament i amb un munt de preguntes sense resposta sobre la pròpia identitat personal i col·lectiva i sobre el sentit de rastrejar el nostre passat familiar en busca d’explicacions al nostre present. Les millors pàgines del llibre són precisament aquestes: les que ens posen davant la lluita d’A. M. Homes amb si mateixa en el moment de decidir com afrontar un torrent de noves informacions que, d’alguna manera, semblen forçar-la a variar substancialment la imatge que de si mateixa s’havia anat construint al llarg de tota la seva infantesa.

A. M. Homes és una escriptora diferent. El tret característic de la seva literatura és la seva habilitat infalible per posar al descobert els horrors i les absurditats sobre els quals està construïda la nostra realitat quotidiana. L’enemic principal de Homes són les nostres idees preconcebudes, totes aquestes veritats que rebem per herència i sobre les quals mai no ens parem a reflexionar. Llegint els seus llibres, no només aprenem un munt de coses noves sobre nosaltres mateixos (sovint, coses que ens estimariem més no saber): també aprenem a defensar-nos de les nostres pròpies conviccions.

Fitxa al nostre catàleg

Fitxa editorial

Pàgina web de l’autora

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: