Retrato de un asesino

30 Mar

Hi ha alguns llibres que ens agraden per motius que els seus autors, si els coneguessin, considerarien del tot equivocats i fins i tot una mica ofensius. A nosaltres ens passa això amb aquest Retrato de un asesino. La seva autora, la nord-americana Patricia Cornwell, el va escriure amb l’únic objectiu de fer saber al món que ella, una famosa escriptora de novel·les policíaques, havia resolt d’una vegada per totes el misteri de la identitat de Jack l’Esbudellador. I el fet és que, llegint-lo sota aquesta perspectiva, el llibre resulta un fracàs: ni Patricia Cornwell aconsegueix en cap moment de transmetre’ns la seva absoluta convicció d’haver enxampat el llegendari assassí de prostitutes de Whitechapel, ni a nosaltres ens importa tampoc gaire aquesta incapacitat. Perquè el llibre, prou misteriosament, se sosté gràcies a una sèrie de virtuts que la seva autora potser ni tan sols sospitava mentre l’escrivia.

La història de Jack l’Esbudellador, de ben segur que tots la coneixeu. Durant l’estiu i la tardor de 1888, aquest assassí no identificat va treure la vida i mutilar salvatgement a un nombre indeterminat de víctimes (cinc, sis o potser set, segons les teories més comunes), totes elles dones, totes pobres i alcoholitzades, totes prostitutes que exercien el seu ofici als carrerons del districte de Whitechapel. Jack l’Esbudellador no va ser només el primer assassí en sèrie de l’època industrial; també va ser (i aquesta és potser, avui dia, la part més interessant de la seva història) el primer criminal convertit en estrella mediàtica per culpa o virtut d’una premsa que va descobrir en ell una mina a l’hora de vendre diaris. De fet, el propi nom de Jack l’Esbudellador se’l va posar ell mateix, en una carta enviada a la premsa que alguns ripperòlegs consideren realment escrita per l’assassí, però que altres experts creuen que va ser obra justament d’un periodista.

D’aleshores ençà, des d’aquells dies d’horror i sotrac que van enfosquir el Londres ja no gaire lluminós de finals de l’era victoriana,  s’han multiplicat les teories que proven d’esbrinar qui va ser Jack l’Esbudellador i què s’amagava darrera dels seus assassinats. Si visiteu qualsevol llibreria del Regne Unit i us adreceu a la seva secció de True Crime, hi trobareu un bon grapat de llibres que us provaran de convèncer de que Jack l’Esbudellador va ser qualsevol persona que us pogueu imaginar, des del nebot de la reina Victòria fins al seu metge personal, passant per Lewis Carroll o per una conxorxa amb estranyes implicacions masòniques.

L’aposta de Patricia Cornwell en aquest sentit és ben sonora: el pintor Walter Sickert, un dels grans noms de l’art de les Illes. Les raons que dóna per defensar aquesta hipòtesi són moltes i variades, incloent-hi anàlisis d’ADN i exercicis de grafologia, però la sensació que ens queda en finalitzar el llibre és que després de tot el seu esforç, després de tota la feina i els diners invertits en la seva investigació, la prova principal de Patricia Cornwell, allò que justifica el seu convenciment de la culpabilitat de Sickert, és exactament la mateixa que tenia al començament de tot plegat: el contingut dels seus quadres.

Dèiem al principi de l’entrada que aquest llibre resulta interessant per motius que no agradarien a la seva autora. Un d’aquests motius és, justament, el caire de la «relació» que la senyora Cornwell estableix al llarg del llibre amb l’objecte del seu estudi. El seu convenciment de la identitat de Walter Sickert com a Jack l’Esbudellador neix d’allò que ella creu detectar en els seus quadres: misogínia, agressivitat, narcisisme i tota mena d’indicis de malaltia mental. Patricia Cornwell jutja l’home Walter Sickert a partir dels seus quadres, i ho fa aplicant un mètode (més o menys) psicoanalític que resulta força estrany venint de qui ve. Si Walter Sickert pintava quadres on sortien dones espiades, humiliades o fins i tot agredides per homes, era perquè ell era un voyeur, un sàdic i agressor que sublimava les seves pulsions en la foscor dels seus quadres. Patricia Cornwell, escriptora de novel·les plenes (el gènere negre així ho demana) de tota mena de violències i psicopaties, estableix contínuament aquesta relació directa entre obra artística i desig, entre imaginació creadora i malaltia mental; llegint aquests raonaments, resulta ben curiós que ella mateixa no se n’adoni de la paradoxa. Patricia Cornwell ha decidit que Walter Sickert era un psicòpata assassí de prostitutes, i s’ha imposat el deure de transmetre al món aquesta veritat. L’espectacle del seu convenciment (que té com a primera i molt visible conseqüència un odi personal, retrospectiu, cap al vell pintor) resulta en una lectura ben estranya.

El segon motiu pel qual us recomanem Retrato de un asesino és molt més amable amb Patricia Cornwell, i té a veure amb la part  estrictament històrica i narrativa del llibre. Quan l’autora no es dedica a fer elucubracions sobre la identitat de Jack l’Esbudellador, sinó a situar-nos en l’espai i el temps de les seves actuacions, el llibre assoleix una volada molt notable. Dins els paisatges urbans de misèria i desolació de l’Europa de 1888, Whitechapel era el punt més baix que hom podia imaginar: si Londres era la capital del món, Whitechapel era la seva deixaderia. Llegir els detalls de la vida de les víctimes de l’Esbudellador, dones amb noms i cognoms i amb unes cares que encara avui podem mirar en terribles fotografies, et posa sovint un nus a l’estómac. I és en aquests moments, en el relat de les vides ensorrades d’aquestes dones mortes, en la descripció de l’ambient de sordidesa i desesperació que sempre van conèixer, quan Patricia Cornwell deixa anar tot el seu talent de narradora d’històries i ens fica de ple en un món que ens costarà treball oblidar.

Tot això per dir que, encara que Walter Sickert no fos Jack l’Esbudellador, aquest és un llibre que val la pena llegir.

Fitxa al nostre catàleg

Pàgina web de l’autora

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: