Un gran chico

29 mai

Si ja heu llegit abans altres llibres de Nick Hornby, el protagonista d’Un gran chico us resultarà familiar. Als seus trenta-sis anys, Will Freeman és un solter amb diners, bona aparença, un èxit relatiu amb les dones i una envejable col·lecció de cedés. També és un home sense res concret a fer a la vida: molts anys enrere, el seu pare va composar un gran hit nadalenc que continua generant centenars de milers de lliures en concepte de drets d’autor, i ell mai ha hagut de molestar-se en treballar. Les seves energies les destina a veure la tele, mantenir-se al dia de les darreres tendències musicals i, de tant en tant, implicar-se en breus relacions sentimentals que acaben quan a l’horitzó despunten els fantasmes del compromís o, pitjor encara, de la paternitat.

Un dia, en Will coneix a una jove mare divorciada en una botiga de discos i, per entablir conversa amb ella, s’inventa un fill i tota una història de desavinences post matrimonials. La improvisació acaba revelant-se d’allò més profitosa: la relació amb aquesta dona no només resulta ser la més satisfactòria que Will ha tingut en tota la seva vida, sinó que, quan arribar l’hora de posar-li fi, és ella qui pren la decisió.

Para Will, eso fue el no va más. Supo exactamente entonces que tarde o temprano encontraría a otras mujeres como aquélla, mujeres que empezarían por pensar que sólo les apetecía un buen polvo y que terminarían por decidir que una vida tranquila era algo preferible a cualquier cantidad de ruidosos orgasmos. Como eso no difería demasiado de lo que él pensaba, aunque fuera por razones muy distintas, se dio cuenta de que era mucho lo que tenía que ofrecer. Estupendos momentos sexuales, abundantes masajes para el ego, una paternidad provisional sin lágrimas de ninguna clase, una despedida libre de toda culpabilidad. ¿Qué más podía desear un hombre? Las madres solteras o separadas, brillantes, atractivas, disponibles, miles y miles como ellas, repartidas por todo Londres, eran el mejor invento del que Will hubiese tenido noticia a lo largo de su vida. Acababa de empezar su carrera de buen chico en serie.

De la mà del seu fill i de la seva ex dona imaginaris, en Will comença a freqüentar una associació de pares i mares divorciats en busca d’objectius potencials i coneix així la Suzie, la seva amiga Fiona i el fill d’aquesta, en Marcus, un noi de dotze anys molt peculiar que començarà a infiltrar-se dins la vida d’en Will i acabarà canviant-la per complet. I aquí és on la novel·la assoleix la seva veritable volada: el punt en què una història interessant i divertida sense més es converteix en una mena d’esbojarrat bildungsroman postmodern cent per cent Hornby. Les difícils relacions entre un noi amb tota classe de problemes (una mare amb tendències suïcides, un pare desentès, una legió d’acosadors a l’escola)  i un home que no ha arribat a créixer del tot configuren el veritable assumpte central de la novel·la, i permeten que l’autor assagi una nova variació sobre el tema marca de la casa de tota la seva obra narrativa: la maduració involuntària i plena d’accidents d’un adolescent (ja tingui quinze anys o, més sovint, trenta-cinc) que mai no ha volgut deixar de ser-ho.

Un gran chico va publicar-se originalment l’any 1998. Tres anys abans, Hornby s’havia convertit en un inesperat autor d’èxit amb la història dels problemes sentimentals d’un home de trenta-vuit anys que viu i pensa exactament con un noi de setze. Els llistats que el protagonista d’Alta fidelitat va confeccionant mentre deixa passar el temps a la seva botiga de discos són una objectivació memorable d’aquesta mentalitat peterpanesca que comparteixen molts dels personatges masculins del nostre autor. Les seves cinc cançons d’Elvis Costello favorites; les seves cinc ruptures sentimentals més doloroses; els seus cinc episodis preferits de Cheers: una forma cent per cent adolescent de posar un ordre senzill, subjectiu i immutable dins una realitat que acostuma a no ser mai cap d’aquestes tres coses. És el mateix tipus de mentalitat que a En picado portava un jove músic de rock a voler suïcidar-se perquè el seu grup de tota la vida s’acabava de separar i ara ell es veia sense cap perspectiva d’èxit, sense grup i amb un gris futur com a repartidor de pizzes per davant. Una mentalitat essencialment vulnerable, autocompassiva, indefensa davant la frustració.

La frustració (o, millor encara, la por a ella) és el motor que mou a tots aquests personatges, l’excusa que justifica l’estat de perpetu stand-by en que semblen trobar-se les seves existències. I la sortida que Hornby els ofereix és una maduració forçosa, sobtada i plena d’obstacles que es produeix sempre com a resultat del seu contacte involuntari amb altres personatges igualment problemàtics i necessitats de reacció. El grup de suïcides indecisos que a En picado acabaven proporcionant-se els uns als altres una xarxa protectora que allunyava la mort dels seus caps té el seu paral·lel, a Un gran chico, en el grup de mares superades per les circumstàncies i adolescents desorientats que envolten de sobte en Will. El resultat d’aquest contacte és en tots dos casos el mateix: la lenta i difícil acceptació d’una nova vida real que exigeix implicació, compromís i un grau d’exposició als altres que els personatges en qüestió mai abans s’havien permès.

El moment en que Peter Pan descobreix que crèixer, al cap i a la fi, no és una cosa tan terrible com semblava vista des de fora: aquest és el gran tema de Nick Hornby. I en aquest terreny no hi ha gaires escriptors que el superin.

Fitxa al nostre catàleg

Fitxa editorial

Pàgina web de l’autor

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: