Aquella mitad de mi tiempo

21 Mar

L’obra de Javier Marías ha anat creixent al llarg de les tres últimes dècades en dues direccions ben diferenciades, però que s’han enriquit mútuament de forma constant i que juntes composen una de les aventures literàries més personals i reconeixedores del nostre present. Com a novel·lista, Marías sembla haver-se afermat ja definitivament com un dels sis o set noms que mai no deixen de citar-se en qualsevol panoràmica de la narrativa europea contemporània gràcies a títols com Todas las almas, Corazón tan blanco, Mañana en la batalla piensa en míTu rostro mañana. Com a articulista amb columna setmanal a El País, s’ha ben guanyada a pols una fama de polemista irònic, obsessiu i amb una alegre tendència a la confrontació que no acostuma a deixar indiferent amb les seves opinions publicades, però ha demostrat també, en igual mesura, la seva capacitat per entusiasmar-se (i per entusiasmar-nos) amb lectures, amb pel·lícules i amb històries personals que configuren una mena de mitologia privada sovint molt atractiva. Aquestes columnes Marías les ha anat recollint en una sèrie de llibres miscel·lanis que acostumen a fer una lectura entretinguda, però necessàriament irregular: articles de caire literari, peces d’interès memorialístic o reflexions sovint originals i molt suggestives conviuen amb altres textos el sentit dels quals depèn en gran mesura d’una actualitat que ja ha deixat de ser-ho en el moment de la seva publicació en forma de llibre, i que han perdut en conseqüència bona part del seu interès.

La forma en què Aquella mitad de mi tiempo esquiva aquest risc i ens ofereix només la millor cara del Javier Marías assagista i opinador és, precisament, un dels seus valors principals. El llibre recull una àmplia selecció d’articles, d’esbossos i d’assaigs publicats amb anterioritat en diaris i revistes (i també, gairebé tots, en altres recopilacions prèvies) que comparteixen un mateix vincle principal: la seva atemporalitat i el seu valor literari, derivats en tots dos casos del seu caràcter essencialment memorialístic. Totes les peces integrades a Aquella mitad de mi tiempo tracten aspectes de la història personal de Javier Marías que han trobat el seu reflex, d’una manera o d’una altra, a la seva obra de ficció: records (bons i dels altres) de família, celebracions d’amics perduts i enyorats, moments clau de la seva formació com a home i com a escriptor, aficions i/o obsessions més o menys confessables i/o compartibles, reflexions sobre l’ofici que ja porta més de quatre dècades practicant, sobre els seus col·legues passats i presents i sobre les coses estranyes que li han ocorregut com a conseqüència de l’èxit d’alguns dels seus llibres (v.g. la seva famosa condició de sobirà del Regne de Redonda), etcètera. Entre les figures recurrents del llibre hi ha el seu pare, el filòsof Julián Marías, i el seu gran mentor literari, don Juan Benet, a més de secundaris de luxe com el seu oncle Jess Franco, l’Ed Wood (o potser millor el Tinto Brass) del cinema espanyol, o com el misteriós novel·lista suïcida Aliocha Coll; entre les passions duradores, el col·leccionisme de llibres estranys, el futbol i el visionat compulsiu d’uns quants clàssics del Hollywood daurat que ja han inspirat, si més no parcialment, alguns dels seus relats més famosos. Una llarga entrevista publicada l’any 2006 a The Paris Review i els fragments d’un «fals» diari escrit per Marías a finals dels 90 tanquen el llibre de forma magistral.

En definitiva, una col·lecció que val la pena llegir per conèixer la vessant més personal (i sovint també més divertida) d’un dels escriptors imprescindibles del nostre temps.

Fitxa  al nostre catàleg

Pàgina web de l’autor

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: