La sala del crimen

8 abr

La sala del crimen

Als seus encara actius (i productius) 92 anys i mig, P. D. James representa avui dia l’encarnació més perfecta possible d’aquella mítica figura de les lletres angleses que és la «dama del crim». Nascuda a Oxford l’any 1920, viuda des de 1964, amb una història personal plena de dificultats i de desgràcies superades, baronesa de Holland Park pels seus mèrits literaris i, per sobre de tot, autora de més de vint novel·les de caire policíac, catorze d’elles protagonitzades per un mateix personatge, Adam Dalgliesh, un policia de la vella Scotland Yard que és també poeta en les seves hores d’oci i que s’ha convertit, des del seu naixement l’any 1962, en un dels personatges més recognoscibles i estimats de la narrativa negra contemporània. La figura de P. D. James resulta interessant, a més, per l’espai d’excepció o de frontera que ocupa dintre de la literatura anglesa actual: plenament identificada des dels inicis de la seva carrera amb el gènere policíac, d’uns anys ençà, i a diferència del que acostuma a passar amb els practicants fidels dels crims de tinta, no se li nega tampoc la seva pertinença a la tradició principal de les lletres angleses, a allò que en diríem la literatura mainstream, lliure de gèneres i d’adjectius.

Però les novel·les de P. D. James estableixen també una mena de pont entre les dues grans maneres britàniques d’entendre la novel·la policíaca. Per una banda hi ha l’atenció a la psicologia del personatge principal, el seguiment del seu desenvolupament intel·lectual i afectiu, l’interès pels procediments policials i judicials i per la mecànica de la investigació, les preocupacions de caire social, polític i econòmic o el recurs a la violència com a símptoma espectacular d’una malaltia generalitzada i definitòria del nostre present; per l’altra, hi ha la vella complaença en el joc d’enginy de la novel·la de detectius tradicional, en el pur trencaclosques captivador, en les trampes i les seduccions del whodunnit més venerable. La novel·la negra moderna (depurada, això sí, de qualsevol excés d’estirp hard-boiled i de les modernes temptacions de la burocràcia policial) i la vella novel·la de detectius dels anys 20 i 30 del segle passat es combinen de forma irresistible en les ficcions de P. D. James, que s’eleven per sobre del pur joc de sospitosos intercanviables i de motivacions imprevistes però que tampoc no obliden mai el primer deure del novel·lista popular: capturar i seduir la imaginació del lector.

La sala del crimen és un bon exemple de tot això. Un petit museu privat (i del tot imaginari) del barri de Hampstead, al nord de Londres, és al centre la novel·la. Es tracta del Museu Dupayne, una entitat dedicada a l’estudi de l’art i la història del període d’entreguerres, i que acull també una interessant Sala del Crim on hi ha representats els assassinats més cridaners de l’època. Tres germans mal avinguts dirigeixen el museu, i un d’ells, entestat (en contra del parer dels altres dos) en què el museu tanqui les portes i deixi de ser un forat a les butxaques de tota la família, acabarà sent el cadàver de rigor en tota novel·la protagonitzada per Adam Dalgliesh; un cadàver calcinat, en aquest cas, i d’una forma que recorda sospitosament un dels vells crims recollits a la sala que dóna títol a la novel·la. Alguns crims nous amb un flaire igualment vintage complicaran la investigació del bo d’en Dalgliesh,  a qui trobem en aquest llibre enamorat d’una professora de literatura de la Universitat de Cambridge, però que tot i així es troba en una forma física i mental immillorable.

Si sentiu alguna curiositat per l’obra o per la figura de P. D. James, aquesta novel·la és una bona forma de satisfer-la. L’entreteniment, la sorpresa i l’interès constant estan gairebé garantits.

Fitxa al nostre catàleg

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: