Historias de un gran país

2 mai

6701046

Bill Bryson, nadiu d’Iowa, un dels estats que més plenament conformen allò que es coneix com el Mid-West americà, va emigrar al Regne Unit amb poc més de vint anys i no va tornar als Estats Units fins dues dècades més tard, quan ja era un home casat i amb tres fills que havia passat gairebé tota la seva vida adulta gaudint (de vegades) o suportant (també de vegades) la seva condició d’habitant d’un país estranger. L’estadounidenc trasplantat a la vella Anglaterra va decidir fer les maletes i tornar al Nou Món per una sèrie de motius que ara no fan al cas; el que sí ens interessa és que tot just arribat al seu nou lloc de residència, un idíl·lic poblet de l’estat de New Hampshire anomenat Hanover, Bryson va rebre l’encàrrec per part d’un diari britànic d’escriure una columna setmanal en la què explicaria les seves impressions sobre el fet de reintegrar-se, tant de temps després i ara amb una família d’anglesos al costat, a l‘american way of life de la seva infantesa i primera joventut i als paisatges, els costums, l’urbanisme i la gent dels Estats Units d’Amèrica.

El resultat, com no podia ser de cap altra manera tractant-se de Bill Bryson, és un conjunt d’històries suposadament reals (tot i que de vegades costa de creure) que fan una lectura molt, molt divertida. Des de petits drames en clau personal relacionats amb la passió dels americans per les normes de conducta en públic, la paperassa, les il·limitades possibilitats d’elecció consumista i els argots tècnics més incomprensibles fins a estudis estadístics que demostren que l’any 1992 «más de 400.000 estadounidenses sufrieron alguna herida producida por sillas, sofás y sofás cama» i que a aquell país «hay más personas heridas por el manejo de aparatos de alta fidelidad (46.022) que por el disfrute de monopatines (44.068), camas elásticas (43.655) e, incluso, hojas y maquinillas de afeitar (43.365)». Des de l’anàlisi dels continguts calòrics del frigorífic d’una família americana estàndard fins el plany no gaire convençut per la desaparició dels autocinemes, dels barbers de tota la vida i dels motels amb personalitat pròpia. Des d’una exposició dels detalls que subtilment diferencien el críquet i el beisbol («una diferencia crucial: el béisbol es divertido, y además, cuando uno se marcha del estadio, ya sabe quién ha ganado») fins a reflexions sobre els misteris del Nadal, de la informàtica, de les línies telefòniques d’atenció al client i de l’estricte pudor social que els americans demostren per les coses del sexe.

Les millors parts del llibre, però, es troben segurament en la narració de diverses històries personals i familiars més o menys ridícules, violentes o compromeses que l’autor no s’està d’explicar-nos amb tot luxe de detalls (a Bryson li encanta riure’s d’ell mateix, i el personatge que es va construint article rere article, innocent i maldestre fins el deliri, acaba resultant-nos d’allò més entranyable) i en uns quants exercicis d’estil que demostren el seu talent a l’hora d’afrontar la sàtira més desbocada. Si voleu comprovar-ho ràpidament, llegiu la peça titulada «El turista accidental». Un tastet: «Siempre que salgo de viaje me las arreglo para sufrir alguna catástrofe. Una vez que iba en avión, me agaché para atarme el cordón justo en el momento escogido por el pasajero de delante para reclinar su butaca al máximo, de forma que en un periquete me encontré atrapado sin remisión con el rostro fijo sobre el zapato. Mi liberación no llegó hasta que hube clavado las uñas en el tobillo de mi vecino de asiento. En otra ocasión derramé un refresco sobre el regazo de la ancianita sentada a mi lado. La azafata se acercó, limpió un poco a la ancianita y me sirvió un nuevo refresco, que al momento volví a derramar sobre la pobre señora. Todavía hoy no sé cómo me las ingenié para ello.»

Si ja coneixíeu a Bill Bryson a través de llibres com Una breve historia de casi todo, Shakespeare: el mundo como escenario o En casa: una breve historia de la vida privada, tots ells absolutament recomanables, no us sorprendrà el sentit de l’humor tendre, sorneguer i intel·ligent que desprèn cada pàgina d’aquestes Historias de un gran país. I si encara no heu tingut el plaer de entaular relació amb ell, no ho dubteu ni un instant: pocs escriptors trobareu que facin tan bona companyia.

Fitxa al nostre catàleg   

Pàgina web de l’autor

2 Respostes to “Historias de un gran país”

  1. Biblioteca Jaume Perich i Escala 03/05/2013 a 20:02 #

    Molt bona feina, companys! (Biblioteca Jaume Perich i Escala – Premià de Dalt)

  2. Espai de llibres 04/05/2013 a 10:04 #

    Gràcies, amics!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: