El buque fantasma

8 mai

el-buque-fantasma-y-otros-relatos-tristes-y-siniestros-9788477027171

Richard Middleton, l’autor d’aquesta delicada col·lecció de relats que avui us recomanem, és un d’aquells escriptors que mai ningú no sembla recordar quan es tracta de passar revista als noms propis de la literatura del seu temps o del seu gènere, però que tampoc no es resignen a caure del tot en un oblit definitiu. El temps de Middleton és la primera dècada del segle XX; els seus gèneres, la poesia i el relat breu de caire més o menys fantàstic; en cap d’aquestes categories s’ha guanyat un espai mínimament segur al costat dels grans noms de l’Anglaterra eduardiana, aquella època francament encisadora —hereva rebel i descarada del temps dels vells patriarques victorians— en la què el nostre escriptor va viure una vida fosca, desplaçada i gens feliç.

El gran Arthur Machen, que el va tractar lleugerament en alguna de les tertúlies de taverna que tots dos freqüentaven, i que l’any 1912 va rebre l’encàrrec de signar el pròleg per a la primera —i pòstuma— edició dels seus relats, recordava a Middleton com un jove prematurament envellit, trist i sempre en tensió, obsedit a parts iguals per la creació de la seva obra i per la seva escassa fortuna literària. Henry Savage, amic de l’escriptor i autor, l’any 1922, de la seva única biografia, no va estar-se tampoc de consignar el caràcter difícil de Middleton i la seva propensió a la tristesa. Richard Middleton només tenia vint-i-nou anys quan va suïcidar-se a Brussel·les, ben lluny de casa seva i del seu país ingrat, però les poques fotografies que es conserven d’ell el mostren, en efecte, més com un senyor de mitjana edat extremadament fatigat per la vida que com el jove escriptor inèdit que realment era. Va morir el primer dia de desembre de 1911; uns mesos després els seus pocs amics van publicar un volum de Poems and Songs i un recull de les seves narracions breus, The Ghost Ship; i massa tard, ai, l’Anglaterra eduardiana va descobrir qui era Richard Middleton.

La fortuna de The Ghost Ship va respondre, de forma gairebé exclusiva, a la història que donava títol al volum: una ghost story en clau d’humor que mai no ha deixat de reproduir-se en les antologies del gènere, que tothom reconeix com una petita obra mestra de la literatura fantàstica i que és, de fet, l’únic motiu pel qual el nom de l’autor mai no ha caigut en l’oblit definitiu que, tot i així, sempre sembla amenaçar-lo. Deixarem que sigueu vosaltres mateixos els qui descobriu aquest conte meravellós, i us assegurarem també que «El buque fantasma» no és el millor conte del llibre (com tampoc ho és «En el camino de Brighton», l’altra història de Middleton que de vegades treu el cap a les antologies de misteri). De fet, a El buque fantasma y otros cuentos tristes y siniestros hi ha tants contes extraordinaris que no gosarem de destacar-ne’n cap. El que importa d’aquests contes, allò que els converteix en peces literalment úniques, és —com en tota la bona literatura d’ahir, d’avui i de sempre— el to de veu de l’autor i la seva mirada. Gairebé totes les històries estan protagonitzades per nens, i gairebé tots aquests nens són éssers tristos i tendres a qui ningú no ha equipat encara per a la vida. Però hi ha també venedors de taüts, escriptors fracassats i algun fantasma jove i malenconiós. Hi ha nostàlgies, suïcidis i vides desgraciades que ningú no sap com millorar. Hi ha una sensibilitat romàntica a flor de pell que impregna cada pàgina i dóna color a cada paraula. I hi ha també l’anhel i l’esperança d’un amor que mai no acaba d’arribar. Són contes en carn viva: llegint-los, hom percep que l’autor va donar-se completament en ells, que els va escriure perquè necessitava fer-ho. No són literatura: són —si ens enteneu— literatura. I això diríem que no és quelcom gaire habitual.

Escriu Arthur Machen al seu pròleg que aquest és «un volumen extraordinario, todo en él está impregnado de una curiosa calidad que lo diferencia completamente de otros. En mi opinión, se trata de una obra verdaderamente hermosa». A nosaltres també ens ho sembla, i pensem que el seu autor, aquell jove trist i prematurament envellit que maldava per convertir-se en escriptor, bé es mereix avui aquest petit homenatge tardà que és la nostra lectura.

Fitxa al nostre catàleg

Fitxa editorial

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: