Tres apunts marcians

13 set

MARS

1. Per molt que ens dolgui de reconèixer als lletraferits addictes a la ficció, cada cop sembla més evident que les històries més grans, més misterioses i també més colpidores que avui podem llegir fa temps que ja no es troben a les novel·les, ni tampoc als llibres de relats, sinó a la literatura de divulgació científica. N’hi ha prou amb fer una ullada a l’índex d’un assaig sobre la física de partícules o llegir el pròleg de qualsevol llibre actual d’astronomia per començar a perdre-li el respecte a l’escriptor d’imaginació més desbocada. A Ca n’Altimira tenim uns quants d’aquests llibres científics de vocació divulgativa, adreçats a lectors no necessàriament familiaritzats amb la matèria en qüestió però amb ganes de deixar-se meravellar pels prodigis del món que ens envolta. El nostre preferit, i del qual ja hem parlat extensament al bloc, és Una breve historia de casi todo de Bill Bryson, un llibre que mai no ens cansarem de recomanar-vos; però també podeu provar amb títols com El gato de Schrödinger en el árbol de Mandelbrot, de Ernst P. Fischer, o com 50 cosas que hay que saber sobre el universo, de Joanne Baker, o també (passeu per alt el seu títol) com Cómo clonar a la rubia perfecta, de Sue Nelson i Richard Hollingham.  

2. Quan es tracta de mirar cap al cel i començar a fer cabòries, Mart ha gaudit sempre de l’atenció preferent tant de científics com de novel·listes. El nostre planeta veí va viure el seu primer gran moment de glòria a finals del segle passat, quan els astrònoms van fixar en ell la seva mirada fredament somniadora (arribant-hi a veure coses que no existien, com els famosos canals artificials de Percival Lowell) al temps que els escriptors l’escollien també com a llar d’exòtiques civilitzacions extraterrestres que no sempre ens miraven amb bons ulls; recordeu, sense anar més lluny, La guerra de los mundos del gran H. G. Wells. L’arribada de les primeres sondes de la NASA al planeta vermell ens va treure la il·lusió d’un contacte amb els nostres cosins marcians, però, per sort, Ray Bradbury ja havia escrit a aquelles alçades les seves Crónicas marcianas, l’altra gran obra de ficció inspirada pel vertigen d’imaginar-nos convivint al nostre petit sistema solar amb un planeta ple de vida.

3. I recordeu quan els OVNIs existien? Eren els darrers anys 70, Franco havia mort i a la pantalla en blanc i negre dels televisors hi apareixia cada setmana el doctor Jiménez del Oso. A les llibreries lluïen els lloms de colors cridaners de la col·lecció Otros Mundos de Plaza & Janés, als quioscs arribava tots els mesos l’últim número de la revista Mundo desconocido, i a les llistes dels llibres més venuts sovint es colaven els exercicis d’arqueologia alternativa del suïs Erich Von Daniken i els primers llibres de J. J. Benítez, que encara no s’havia convertit en l’autor multimilionari de la sèrie Caballo de Troya però sí s’havia fet un nom propagant les idees apocalíptiques de la molt dubtosa Misión Rama. Un dels protagonistes més interessants d’aquesta febrada ufològica i paracientífica a l’Espanya de la transició va ser, però, el barceloní Antonio Ribera. Nascut l’any 1920, escriptor i traductor tot terreny, pioner a casa nostra del submarinisme i de la ciència-ficció i cofundador, l’any 1958 i també a Barcelona, del Centro de Estudios Interplanetarios, Ribera es va convertir en el primer ufòleg espanyol en publicar, l’any 1961, el llibre Objetos desconocidos en el cielo, al que van seguir molts altres títols de la mateixa temàtica. També per aquella època va entrar en contacte (i va quedar fascinat de per vida) amb l’affair UMMO, una delirant història de contactes extraterrestres per via postal i telefònica que va fer-se famosa a finals de la dècada dels 70 gràcies als llibres del propi Ribera, i que va acabar de desacreditar un tema que, tot sigui dit, mai no havia gaudit de gaire credibilitat més enllà dels cercles més o menys reduïts dels fidels creients ufològics. Tota aquesta literatura del misteri dels anys 70 malviu avui oblidada entre les piles de llibres del Mercat de Sant Antoni i als prestatges del fons de les llibreries de vell, però a Ca n’Altimira, no menys misteriosament, podeu trobar-ne un parell d’exemples (en reedicions dels anys 90) del mateix Antonio Ribera: Operación Rapa Nui, sobre els enigmes famosos de l’illa de Pasqua, i Abducción, un estudi d’aquest dubtós fenomen que tant de joc va donar en el seu dia als guionistes d’Expediente X. Els extraterrestres de Ribera i companyia ja no eren marcians, però feien, a la seva manera, la mateixa por que els d’H. G. Wells.

(A la imatge que encapçala l’apunt, una de les «cares de Mart»: un altre misteri que va fer fortuna en aquells anys feliços del contacte imminent).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: