Juegos de la edad tardía

23 set

Juegos de la edad tardía

Fitxa editorial

Fitxa al nostre catàleg

Per què us el recomanem?

1. Ens agrada Luis Landero. Ens agraden especialment els tres primers llibres de Luis Landero, amb els seus personatges pocatraces i somniadors, apocats i molt estimables, íntimament conscients del fracàs general de les seves vides però encara amb un punt d’esperança en la possibilitat d’un futur diferent (encara que no necessàriament millor). Ens agrada la veu tendra i plena d’humor de Landero, i creiem com ell, o com els seus personatges, en el poder i en la necessitat i en el consol irrenunciable de la fabulació com a forma de vida. I en aquest terreny, cap dels llibres de Luis Landero és millor que Juegos de la edad tardía, la seva primera novel·la i un dels artefactes literaris més peculiars dels últims temps.

2. Tres raons per les quals Juegos de la edad tardía és un llibre peculiar: és una primera novel·la d’un autor que llavors tenia 41 anys, a qui ningú no coneixia de res i que, segons diu la llegenda, va enviar el manuscrit a Tusquets sense cap mena de referència ni cap contacte previ amb l’editorial; és un llibre que arrenca lent, molt lent, i que no sembla entrar en matèria fins allà cap a la pàgina 80, amb el risc que això comporta de perdre pel camí a un bon grapat de lectors amb poca paciència; és un llibre que, a partir d’aquesta pàgina 80, es converteix en una lectura senzillament màgica.

3. Juegos de la edad tardía és una història d’impostors accidentals i involuntaris i de pobres enganyats que busquen (que supliquen) ser enganyats. Una història d’herois ficticis a la carta i d’empetitits admiradors necessitats de creure en la grandesa d’algú altre. Una història que comença d’aquesta forma tan kafkianament irresistible: «La mañana del 4 de octubre, Gregorio Olías se levantó más temprano de lo habitual. Había pasado una noche confusa, y hacia el amanecer creyó soñar que un mensajero con antorcha se asomaba a la puerta para anunciarle que el día de la desgracia había llegado al fin: “¡Levántate, pingüino, que ya se oyen cerca los tambores!”»

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: