Playlist #5 – Cthulhu & Co.

1 oct

Cthulhu

# Deu novel·les, contes, còmics i/o assaigs per apropar-vos (amb totes les precaucions necessàries) a la mitologia aterridora de l’inefable Cthulhu, un dels éssers centrals de la cosmogonia imaginada per H. P. Lovecraft i el seu cercle d’amics epistolars i continuada, des de la mort del Mestre i fins als nostres dies, per una multitud internacional d’escriptors amb tirada cap al gènere sinistre. Si sempre heu sospitat l’existència d’una raça de déus extraterrestres que un dia van dominar el nostre planeta i que ara, exiliats a les estrelles, estan fent plans per regressar i tornar-hi a fer de les seves, aquests són els vostres llibres. Tot a la vostra disposició, com sempre, a Ca n’Altimira.

#  #  #

1. «La llamada de Cthulhu» (H. P. Lovecraft, 1926). Aquest relat, un dels més coneguts de l’autor gràcies en part al joc de rol del mateix títol que tant d’èxit va tenir als anys 80 i 90, és una mena de compendi de tot allò que avui relacionem amb la narrativa de Lovecraft. No hi falta cap ingredient: el manuscrit del savi desaparegut, els cultes secrets, la presència aterridora del mar, els immigrants de pell una mica fosca vistos como a éssers no del tot humans i absolutament incomprensibles, la ciència (inventada) d’avantguarda, les restes arqueològiques impossibles, les ciutats velles com el temps, els éssers inhumans i extraterrestres amb noms plens de consonants, el vertigen cosmològic i també, ai, l’adjectivació constantment excessiva i el ritme narratiu no sempre del tot adequat. Pel bo i pel dolent, Lovecraft és un escriptor inconfusible; i aquest conte és Lovecraft en estat pur.

2. Los mitos de Cthulhu (Diversos autors). Un clàssic entre els clàssics de les antologies de terror. Rafael Llopis selecciona i prologa un conjunt insuperable de relats d’horror còsmic on hi trobem des dels grans inspiradors de Lovecraft com Lord Dunsany, Algernon Blackwood o el nostre admirat Arthur Machen, fins a epígons lovecraftians ben coneguts dintre del gènere terrorífic com Robert Bloch (l’autor de Psicosis) o Ramsey Campbell, passant, com no, pel propi Lovecraft i alguns dels seus col·legues que van participar, des dels anys 20 del segle passat, en la creació de la complexa cosmogonia que avui coneixem com «els mites de Cthulhu»: gent com August Derleth, Clark Ashton Smith, Robert E. Howard o Frank Belknap Long.

3. «Amb la tècnica de Lovecraft» (Joan Perucho, 1956). Un relat exquisidament atmosfèric del gran Joan Perucho. A diferència d’algunes de les peces incloses a l’antologia anterior, «Amb la tècnica de Lovecraft» no fa gaire por, ni tampoc ho pretén, però sí transmet de meravella l’encant de les fantasies de l’escriptor de Providence.

4. El jove Lovecraft (José Oliver, 2009). Un còmic que ens presenta al bo d’H. P. Lovecraft com allò que tots sospitem que va ser en realitat: un jovenet d’allò més sinistre i interessant.

5. «Crouch End» (Stephen King, 1980). Quan un autor com Stephen King es proposa imitar a un autor com H. P. Lovecraft, pot succeir qualsevol cosa. King situa la seva història a Londres, al barri avui força acomodat de Crouch End, i això ja és un indici de la seva voluntat d’innovar una mica (només una mica) dintre del marc de referències del cicle lovecraftià.

6. «There are more things» (Jorge Luis Borges, 1975). Una petita sorpresa que potser no gaire lectors coneixen: un conte de Borges que s’insereix plenament en la tradició de Cthulhu, amb homes misteriosos i cases d’arquitectura maligna i criatures indescriptiblement abominables que fan embogir els homes de bé. Tot i que el mestre argentí no s’admirava gaire al seu col·lega de Providence, amb aquesta història-homenatge Borges va fer un dels pastitxos lovecraftians més rodons, i a la vegada més literaris, que nosaltres hem llegit mai.

7. El horror sobrenatural en la literatura (H. P. Lovecraft, 1927). Un llarg assaig de Lovecraft sobre la teoria i la història del gènere de terror que també pot llegir-se, pel seu caràcter absolutament subjectiu, com una poètica (i una ètica) personal d’aquest gènere que ell mateix va modificar d’una forma tan profunda i duradora. Una forma immillorable de descobrir llibres i autors poc coneguts però sovint molt recomanables.

8. En las montañas de la locura (H.P.L. / I.N.J. Culbard, 2012). Una novel·la gràfica que adapta i il·lustra una de les dues úniques novel·les (o potser seria millor dir novel·les curtes, o relats una mica massa llargs) que va escriure Lovecraft: la història d’un viatge científic a l’Antàrtida que posa al descobert una realitat que els seus protagonistes, i la humanitat en general, preferirien seguir desconeixent.

9. H. P. Lovecraft: contra el mundo, contra la vida (Michel Houellebecq, 1991). El primer llibre de Michel Houellebecq va ser aquest estudi molt personal i volgudament provocatiu sobre la vida i l’obra de Lovecraft. Un assaig que, tot i no ser del gust de tothom, resulta una lectura si més no interessant.

10. Cuentos de los mitos de Cthulhu / Nuevos cuentos de los mitos de Cthulhu (Diversos autors). Dues noves antologies (la primera d’elles, dividida en dos volums) de l’editorial Valdemar que aprofundeixen en la vasta literatura creada al voltant de la cosmogonia lovecraftiana. Entre les moltes històries que hi trobareu, podem destacar-ne la novel·la curta de Colin Wilson «El regreso de los Lloigor», el conte de Frank Belknap Long «Los perros de Tíndalos» o un altre conte d’Stephen King, «Jerusalem’s Lot», que té la curiositat de ser una mena de precuela de la seva fantàstica novel·la El misterio de Salem’s Lot.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: