Último tren a Memphis

4 oct

Último tren a Memphis

Fitxa editorial

Fitxa al nostre catàleg

Per què us el recomanem?

1. No coneixem cap altra biografia d’un personatge de la cultura popular que hagi rebut una aclamació tan unànime com aquesta de Peter Guralnick sobre Elvis Presley. La raó del poc crèdit que acostumen a tenir aquest tipus de llibres és, segurament, la seva tendència a tractar els seus objectes d’estudi justament com això, com a personatges populars, com una suma d’imatges públiques i de projeccions alienes salpebrades amb un to general de faula moral, i no com a persones de carn i ossos inserides en un temps i un espai que a la vegada els defineix, els modifica i resulta, en el millor dels casos, afectat per la seva presència. L’encert de Guralnick consisteix, precisament, en la seva forma d’agafar la vida i l’obra d’Elvis i fer amb elles quelcom més que l’habitual història del nen de Tupelo, Mississippi, que s’inventa gairebé sense voler el rock and roll i acaba convertit en icona, primer, de la rebel·lia juvenil hipersexualitzada i multirracial, i immediatament després, de la rendició al negoci del show business i de la cultura mainstream més kitsch i inofensiva. Sense obviar aquests llocs comuns ineludibles, l’Elvis que Guralnick ens proposa és, com tots els éssers humans, un home infinitament més complex i més interessant que la seva imatge pública: un Elvis, perquè ens entenguem, més persona i menys personatge (fins i tot quan toca parlar, ai, dels Cadillacs i de Las Vegas i dels vestits blancs amb pedreria). No és fàcil retornar-li la humanitat i la dignitat a un tipus com Elvis, adorat en vida (i també odiat, i ridiculitzat, i compadit) fins a límits gairebé inimaginables i mitificat de forma igualment exagerada després de mort, i Guralnick ho aconsegueix; però hi ha una cosa fins i tot millor al seu llibre, i és com sap posar en relació la vida i el llegat artístic d’Elvis amb el temps i l’espai que aquest va conèixer.

2. La biografia està dividida en dos gruixuts volums que sumen, en total, unes 1400 pàgines. El primer llibre, Último tren a Memphis, porta com a subtítol «La construcción del mito» i segueix l’improbable itinerari del nen white trash de Tupelo que va convertir-se en l’artista més venedor i més influent de la segona meitat dels anys 50; el segon, Amores que matan, subtitulat «La destrucción del hombre», s’inicia amb l’ingrés publicitadíssim d’Elvis a l’exèrcit l’any 1958 i conclou, inevitablement, amb la seva mort plena de greix, de suor i de fàrmacs innecessaris el 16 d’agost de 1977. El lent crepuscle artístic i vital d’aquests dinou anys finals de la vida d’Elvis (l’ombra del coronel Parker, les pel·lícules infumables, les armes i les arts marcials, Graceland, la Memphis Mafia i tota la pesca) fa una lectura tan absorbent com anguniosa, però nosaltres ens quedem amb el període 1954-1958, quan Elvis era un jove que s’estava inventant un nou gènere musical i que estava ajudant a crear, a la vegada, tota una nova cultura en la qual avui encara vivim. Des de l’aprenentatge dels ritmes negres als guettos del Mississippi fins als estudis de Sun Records, des de l’escàndol de l’Ed Sullivan Show fins al contagi mundial de la seva nova música, els cinc anys d’esplendor d’Elvis són un dels grans moments definitoris de la cultura popular del segle XX. Abans de Elvis no hi havia res, va dir John Lennon. I no era cert; però tampoc era mentida.

3. Diu Elvis Costello a la contracoberta del llibre que «Peter Guralnick nos lanza de vuelta a los discos de Elvis con oídos nuevos. No se me ocurre mayor elogio para alguien que escribe sobre música». Estem d’acord.  

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: