Yoga para los que pasan del yoga

9 oct

Yoga para los que pasan del yoga

Fitxa editorial

Fitxa al nostre catàleg

Per què us el recomanem?

1. Geoff Dyer és un d’aquells escriptors anglesos que fa anys que tothom admira i respecta al seu país, però que a casa nostra no han aconseguit de fer-se encara un nom equiparable al d’altres col·legues seus de país i professió. Mondadori va començar a editar els seus llibres en castellà l’any 2010, amb Amor en Venecia, muerte en Benarés, una novel·la força recomanable (tot i que potser una mica irregular) que en realitat, més que d’una novel·la, és un conjunt de dues novel·les curtes interconectades per la presència d’un mateix personatge, el periodista Jeff Atman, que viatja primer a Venècia per cobrir la  Biennale i, després, a la molt menys glamurosa Benarés per descobrir-se a ell mateix. Amor… no va tenir gaire ressò mediàtic, però Mondadori va insistir l’any passat amb Yoga para los que pasan del yoga, una col·lecció de cròniques de viatge que representa amb molta més justícia al seu autor (que tot i escriure de tant en tant novel·les, no és en el camp de la ficció on es troba més còmode ni on té més coses noves a dir-nos). I aquest mateix any 2013 ha aparegut Zona: un libro sobre una película sobre un viaje a una habitación, un experiment estranyíssim que ha servit, no menys estranyament, per fer visible d’una vegada per totes a Geoff Dyer i donar-nos-lo a conèixer com allò que és: un dels escriptors actuals més lliures, i menys fàcilment classificables, i més irrespectuosos amb qualsevol tipus de convenció, començant per la dels vells gèneres literaris.

2. De fet, l’únic gènere que sembla encaixar-li a Geoff Dyer és el de la no ficció literària: una etiqueta inventada no fa gaires dècades i de propòsit més aviat comercial (o geogràfic, o de catalogació) on hi cap tot allò que no és ficció però que tampoc no és divulgació pura i dura, que aten a la forma i no amaga la personalitat de l’autor i que, per sobre de tot, manté un nivell d’exigència artística propi (amb tots els respectes) de la literatura, i no del periodisme. Els anglosaxons són els inventors i els amos d’aquest gènere-sense-gènere, i algunes de les coses més interessants que avui dia s’estan fent en la literatura d’expressió anglesa s’inscriuen dintre d’ell. La mort de la novel·la, diuen alguns (però ja fa gairebé un segle que s’anuncia la mort de la novel·la); la mort de la imaginació, o el seu rebuig, diuen uns altres; el triomf de la realitat atesa amb les eines de la literatura, asseguren els seus defensors. A Ca n’Altimira som molt partidaris d’aquest tipus de llibres, i ben aviat us oferirem una guia de lectura comentada amb uns quantes d’aquestes obres que radiografien la realitat sense renunciar a l’estil, a l’estructura, a la tensió narrativa i a totes les altres virtuts d’una bona novel·la.

3. Yoga para los que pasan del yoga es, en paraules del seu autor, «un mapa rasgado y en absoluto fiable de algunos de los paisajes que conformaron una fase concreta de mi vida. Habla de lugares donde pasaron cosas y donde no pasaron cosas, lugares donde me quedé y de cosas que se han quedado conmigo, lugares que quise ver o por los que pasé o donde simplemente acabé. Todo lo que aquí se cuenta pasó de verdad, pero algunas de las cosas que pasaron, pasaron solo en mi cabeza; de la misma manera, todas las cosas que no pasaron no pasaron en mi cabeza.»

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: