Foc pàl·lid

14 oct

Foc pàl·lid

Fitxa editorial

Fitxa al nostre catàleg

Per què us el recomanem?

1. Només cal fullejar-lo una mica per comprovar que Foc pàl·lid és el llibre més obertament experimental de Vladimir Nabokov. Es tracta d’un poema de 999 versos escrit per John Shade, notabilíssim poeta ficcional, que se’ns presenta acompanyat d’un pròleg generós i d’un llarg comentari textual signats pel no menys ficcional i notable Charles Kinbote, veí, amic (més o menys) i col·lega acadèmic del finat poeta Shade. Amb els seus comentaris, Kinbote no només va projectant una llum estranya sobre els versos quasi sempre críptics de Shade: també va reconstruint de forma exquisidament desordenada la vida del poeta, la seva pròpia vida i la relació més aviat complicada que va unir tots dos homes. El llibre consta així de dos narradors, o, si més no, de dues veus que se’ns adrecen de forma directa, si bé és la veu del viu, recargolat i verborreic Kinbote la que s’acaba imposant sobre la del mort i contingudament poètic Shade. Com a bon crític literari convençut de la seva importància, la veu de Kinbote interpreta, modifica, perverteix i acaba ocultant per complet la veu de Shade; i es tracta, la de Kinbote, d’una veu tan aclaparadorament nabokoviana que al seu costat la de Humbert Humbert, el narrador de Lolita, acaba semblant pròpia d’un senyor de poques paraules i força centrat. No afegirem gaire cosa més: a Kinbote no se’l pot definir, se l’ha d’experimentar. Però sí us direm que ell és un dels models clàssics d’allò que la teoria literària en diu un «narrador no fiable».

2. Tots els lectors fidels de Nabokov tenim un Top 5 de les seves novel·les que més ens estimem. Aquí teniu el nostre, en un ordre no del tot improvisat: Foc pàl·lid, Lolita, La defensa, La verdadera vida de Sebastian Knight Ada o l’ardor. La defensa, la història d’un jugador d’escacs obsessiu, trist i genial, és el nostre títol preferit de l’època russa de Nabokov, i el seu primer gran llibre. La verdadera vida de Sebastian Knight va ser la primera novel·la que el nostre home va escriure en anglès, quan encara vivia a París, i és una mena de quest literària (la reconstrucció de la vida d’un escriptor a còpia d’investigació sobre el terreny i d’estudi de la seva obra) que es llegeix, en certs moments, com una autobiografia en clau del propi Nabokov. Ada o l’ardor és sovint aclaparadora, de vegades irritant, quasi sempre excessiva; però llegint-la hom sap que està llegint un monument irrepetible. Lolita és Lolita. I Foc pàl·lid… Va, ho diem: Foc pàl·lid és la millor novel·la de Vladimir Nabokov. Per a nosaltres. La millor.

3. Una recomanació afegida: Vladimir Nabokov: los años americanos, la segona part de l’excepcional biografia del novel·lista escrita per Brian Boyd. Només que sigueu ja una mica fans de Nabokov, no us podeu estar de llegir aquest llibre. Des de la seva arribada als Estats Units fins a la seva mort a Suïssa, aquest volum segueix puntualment el llarg camí de Nabokov cap a la inesperada glòria internacional que va seguir a la publicació de Lolita (els campus universitaris de Nova Anglaterra, les traduccions dels clàssics russos, els lepidòpters, la vida a l’hotel Palace de Montreaux i tota la resta) però, a més, estudia detingudament cadascuna de les seves obres del període i n’ofereix lectures que són sempre originals, respectuoses i molt esclaridores. Si ja heu llegit Foc pàl·lid, no us perdeu l’anàlisi admirable (i polèmic) que en fa Boyd. Un gran llibre.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: