Nuestra casa en el fin del mundo

15 oct

Nuestra casa en el fin del mundo

Fitxa editorial

Fitxa al nostre catàleg

Per què us el recomanem?

1. Ahir vam conèixer la notícia de la mort sobtada d’Óscar Hijuelos. Tenia 62 anys, i estava jugant un partit de tennis al seu barri de Manhattan quan va patir un atac de cor fulminant. Fa gairebé un quart de segle, l’any 1989, Hijuelos va rebre el premi Pulitzer per la seva segona novel·la, Los reyes del mambo tocan canciones de amor, convertint-se així en el primer escriptor d’origen hispà en guanyar un dels grans premis literaris dels Estats Units. Durant molts anys, potser fins l’arribada del cicló Junot Díaz, Hijuelos va ser la cara més visible de tota una literatura que ha anat fent-se una veu i guanyant-se un espai al llarg de les dues darreres dècades i mitja: la dels estadounidencs de primera generació que van créixer en un ambient (la família, el carrer, la música) on l’anglès era la segona llengua, la llengua de l’escola i del món oficial, i que van experimentar en primera persona les tensions entre la cultura pròpia abandonada i una cultura d’adopció a la qual, tot i ser seva també per dret propi, no sempre els va ser fàcil accedir. Autors com Sandra Cisneros, Francisco Goldman o Daniel Alarcón són algunes d’aquestes veus que avui enriqueixen la literatura en llengua anglesa dels Estats Units amb l’experiència d’un món molt diferent al conegut pels seus col·legues anglosaxons; però la porta definitiva cap a la seva acceptació per part de l’acadèmia i del públic lector va obrir-la Óscar Hijuelos amb els seus Reyes del mambo.

2. Nuestra casa en el fin del mundo, publicada l’any 1983, va ser la primera novel·la de Hijuelos, i avui conserva, entre d’altres, l’encant del seu caràcter obertament autobiogràfic. Així ho resumeix la solapa de l’edició de Siruela que tenim a la biblioteca: «Nuestra casa en el fin del mundo es el cálido retrato de una familia cubana emigrada a Nueva York en 1943. Toda la exuberancia y el ritmo de la isla caribeña, la fuerza de su lengua convertida en refugio de la pasión y la nostalgia, y su choque con la realidad de un país ajeno, de cultura radicalmente diferente, son reflejados por el menor de los Santinio. En esta crónica familiar, Óscar Hijuelos ha tejido retazos de su propia biografía: la infancia en una barriada neoyorquina, la larga estancia en un hospital infantil, o la confusión y el desarraigo vividos en un hogar que la fantasía exacerbada había poblado de aparecidos y sombras del pasado.»

3. El millor homenatge que se’ns acut per a un escriptor que ens acaba de deixar: recuperar el primer llibre que va escriure.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: