Contes russos

16 oct

Contes russos

Fitxa editorial

Fitxa al nostre catàleg

Per què us el recomanem?

1. Dir que Francesc Serés ens sembla un dels escriptors més interessants de la literatura catalana actual no és fer una afirmació gaire arriscada. Els seus llibres són diferents, la seva escriptura és personal i inconfusible, els seus temes mai no semblen escollits de forma aleatòria ni tractats de segona mà i, en conjunt, el seu projecte literari (encetat l’any 2000 amb la novel·la breu Els ventres de la terra) s’ha anat establint als darrers anys com un dels més ambiciosos, i a la vegada més sòlids i acomplits, de la literatura feta a casa nostra.

2. Contes russos. Què és aquest llibre? En aparença, es tracta d’un conjunt de vint-i un relats breus escrits per cinc escriptors russos del segle XX, dos d’ells que encara són o eren vius (les dues dones de l’antologia) i tres ja desapareguts, traduïts del rus i prologats per Anastàssia Maxímovna i encapçalats també per un text de Francesc Serés titulat «Algunes notes sobre l’antologia». Així ho explica el propi Serés: «Ola Yevguènieva, Véra-Margarita Abansèrev, Vitali Kroptkin, Aleksandr Vòlkov i Iosif Bergxenko eren per a mi uns escriptors desconeguts abans que Anastàssia Maxímovna em fes arribar els seus contes. Per a mi, formen part d’una ficció sobre una ficció. Tot el que s’esdevé en els seus relats acaba configurant la història d’un territori i d’un país que podria ser imaginari. Fins i tot en la realitat, ¿no podria ser susceptible d’ésser pensada com una enorme fàbula, la història de Rússia del darrer segle i mig? Un país tan gran que sembla mentida que pugui existir, amb unes epopeies d’una magnitud inconcebible i que ha provocat i patit sismes que es noten arreu del globus… I com si aquesta ficció només es pogués entendre des de la ficció, aquests contes descriuen un arc històric que va des d’aquell principi dels temps que és el segle XIX fins les línies aèries de baix cost. Des de la recreació d’algunes fàbules tradicionals fins la difícil relació de Rússia amb el segle XXI. Els contes parlen de Rússia des de Rússia, lluny dels corrents que intenten fer desaparèixer el lloc en el no-lloc o diluir el jo i el nosaltres en les societats líquides. Són contes físics, concrets, els personatges no tenen ni les angoixes existencials franceses, ni la ironia servil, ni el postmodernisme ubic que dilueix formes i identitats……»

3. Una ficció sobre una ficció, diu Serés. Els contes somniats d’uns escriptors també somniats. Recordeu La literatura nazi en América de Roberto Bolaño? Recordeu la Biblioteca del siglo XXI d’Stanislaw Lem? Recordeu a Borges? Serés juga aquí amb aquesta herència, però ho fa fins a les darreres les conseqüències. La proposta, per la mateixa seva condició de partida d’aparent exercici d’estil, és arriscada, i només vosaltres podeu decidir si l’autor aconsegueix aixecar el seu llibre més enllà de la mera curiositat i convertir-lo en una lectura pertinent per a nosaltres, lectors (en general) no gaire russos i habitants d’un món (en general) gens metaliterari. La nostra opinió és clara: aquí teniu aquesta recomanació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: