El arte de conversar

17 oct

El arte de conversar

Fitxa editorial

Fitxa al nostre catàleg

Per què us el recomanem?

1. Qualsevol llibre que ens convidi a sentir la veu d’Oscar Wilde és un llibre que val la pena recomanar. I El arte de conversar és justament això: una invitació a recuperar l’enginy verbal inigualable de Wilde en totes les seves vessants, des del conversador social o el conferenciant del clavell a la solapa fins al temut epigramista implacable, passant pel poeta i el novel·lista de les frases lluents o el dramaturg de les rèpliques quasi sempre memorables. L’escriptor i crític mexicà Roberto Frías ha recollit en aquest volum una ben àmplia selecció d’aforismes, observacions, pensaments i maledicències de Wilde, extrets del conjunt de la seva obra i agrupats pel seu assumpte general; però, a més, hi ha afegit dos regals que són els que diferencien aquest llibre d’altres col·leccions similars: un breu epíleg biogràfic titulat «Tragedia en tres actos», d’excel·lent factura, i vint-i-vuit contes orals de Wilde mai traduïts abans al castellà, que Frías ha rescatat tot espigolant entre el moltíssim material escrit pels amics, els coneguts i els saludats de l’escriptor irlandès.

2. Deia Borges (i ho repeteix la solapa d’aquest llibre) que «leyendo y releyendo, a lo largo de los años, a Wilde, noto un hecho que sus panegiristas no parecen haber sospechado siquiera: el hecho comprobable y elemental de que Wilde, casi siempre, tiene razón». La cita prové d’un esplèndid assaig de Borges sobre Wilde inclòs, justament, a Otras inquisiciones, el llibre que us recomanàvem aquí mateix fa uns dies. Tirant de les paradoxes que tant agradaven a l’autor de De profundis, i relacionant-lo amb un altre dels seus escriptors preferits, Borges afirma també al seu assaig que «el nombre de Oscar Wilde está vinculado a las ciudades de la llanura; su gloria, a la condena y la cárcel. Sin embargo […] el sabor fundamental de su obra es la felicidad. En cambio, la valerosa obra de Chesterton, prototipo de la sanidad física y moral, siempre está a punto de convertirse en una pesadilla. La acechan lo diabólico y el horror; puede asumir, en la página más inocua, las formas del espanto. Chesterton es un hombre que quiere recuperar la niñez; Wilde, un hombre que guarda, pese a los hábitos del mal y la desdicha, una invulnerable inocencia.»

3. La primera cita que recull el llibre: «Los hombres se vuelven viejos, pero nunca se vuelven buenos». I la darrera: «Qué triste: la mitad del mundo no cree en Dios y la otra mitad no cree en mí».

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: